El discurs de la por

¿A Catalunya hi ha el discurs de la por? ¿Por d'expressar públicament el rebuig a la independència? ¿Por que si no guanya l'opció sobiranista, el país caurà en l'ostracisme? ¿Por a debatre sobre el denominat procés al carrer? ¿Por entre els empresaris de perdre quota de mercat? Formulades les preguntes a les diferents candidatures no se'n pot extreure una única conclusió perquè no hi ha una resposta unànime i depèn de qui se li pregunti.

El PPC ho té clar i així ho va denunciar ahir el seu candidat, Xavier García Albiol, en els esmorzars Primera Plan@ que organitza EL PERIÓDICO. Albiol va arribar a assegurar que el Govern d'Artur Mas assenyala aquells empresaris que es mostren contraris a la secessió. A la mateixa hora, en una entrevista a Antena 3, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, va denunciar el que, segons la seva opinió, és el temor que tenen molts ciutadans a expressar el que pensen: «Desgraciadament hi ha un clima en què molta gent catalanista no s'atreveix a dir que no vota independentista perquè se li ha transmès la sensació que no és bon català».

La «realitat»

¿I com respon la candidatura de Junts pel Sí a aquestes opinions? Fonts de la direcció de campanya neguen que es fomenti el discurs de la por i destaquen que el que es constata és una «realitat». «Tenim un Estat en contra, com s'ha demostrat amb el recurs al Tribunal Constitucional per anul·lar l'Agència Tributària Catalana». En tot cas, afegeixen els estrategs d'aquesta llista, si algú està traient rendiment del discurs de la por és precisament el Partit Popular, que planteja aquests comicis ja en clau d'eleccions generals. Les mateixes fonts de Junts pel Sí sub­ratllen que en cap cas la seva tàctica passa per distingir entre «bons i mals catalans com han pretès, en la seva opinió, dirigents d'altres candidatures.

Les llistes de Catalunya Sí que es Pot, PSC i Ciutadans, cadascuna amb els seus matisos, coincideixen a l'hora de negar que al carrer es percebi una sensació de por. En declaracions a EL PERIÓDICO, el president de Ciutadans, Albert Rivera, explica quina és la seva interpretació de com es viu el debat fora de la pugna partidista: «Per ser justos, no tinc la percepció que la gent vulgui venjança o que hi hagi bàndols de vencedors i vençuts. El que volen els catalans és calma, acabar amb la guerra de banderes i el denominat monotema».

En el que estan d'acord tant Ciutadans, com Catalunya Sí que es Pot i el PSC és que la pressió independentista és molt forta i que imatges com la multitudinària manifestació de la Diada provoquen incomoditat entre aquells que no volen la secessió. La directora de la campanya socialista, Assumpta Escarp, subratlla que un dels problemes és que les coses no s'han explicat bé. «El cel no existeix a la Terra i s'ha de parlar amb més claredat [en referència a les candidatures independentistes] i no enganyar». Escarp considera molt arriscada l'afirmació d'Albiol que la Generalitat pot prendre represàlies contra aquells que estan en contra de separar-se de la resta d'Espanya: «Si això fos així significaria que s'està matant la democràcia».

Evitar confusions

Notícies relacionades

Mas allarga la mà a Espanya per cooperar

Obama defensa davant el Rei una Espanya "forta i unida"

Per la seva part, el codirector de la campanya de Catalunya Sí que es Pot, Marc Rius, assenyala que no s'ha de confondre la incertesa amb la por. «Aquesta és una campanya molt diferent i hi ha gent que encara està buscant com ubicar-se. Hi ha un grup transversal, pròxim a diferents candidatures, que té una actitud més distant i que, sense ignorar el debat nacional, vol que es debati també sobre altres temes com les polítiques socials o el balanç de la gestió del Govern català». El seu cap de lista, Lluís Rabell, introdueix en els seus discursos les referències a les retallades o la corrupció, encara que a Catalunya Sí que es Pot reconeixen que és difícil sortir del «monotema».

En el que també coincideixen aquestes tres candidatures és que hi ha una supremacia del discurs sobiranista. «La televisió pública, la Generalitat i les institucions públiques treballen per a la independència. I els que no ho som ens sentim una mica desemparats. Hi ha una Catalunya oficial, que treballa amb tota la maquinària a tota marxa i la prova és la manifestació de l'Onze de Setembre», destaca Rivera. Des de les files socialistes, Escarp puntualitza que quan s'acusa els mitjans públics catalans de treballar a favor de la independència no s'està criminalitzant els seus professionals: «De la mateixa manera que quan critiquem les retallades en sanitat no estem qüestionant la tasca dels metges, quan ens referim a alguns mitjans públics estem criticant les decisions dels que planifiquen les informacions, però no els professionals».