Mas allarga la mà a Espanya per cooperar
Romeva eludeix comparar Iglesias amb la ultradreta i evita la desobediència
El president ofereix col·laboració amb l'Estat en el marc de la Unió Europea
El president i candidat a la reelecció per Junts pel Sí, Artur Mas, va llançar ahir un missatge conciliador respecte a Espanya. En un míting a Vilanova i la Geltrú, Mas va subratllar que davant els atacs procedents de l'Estat, la resposta no només ha de ser un somriure, sinó oferir una «voluntat de construir futur junts amb Espanya; no són els nostres enemics», va sub-ratllar.
Un argument que anava dirigit a evitar el xoc o la resposta agressiva, malgrat que va dir que no li falten motius per a això ni al sobiranisme ni a ell mateix davant els atacs rebuts. Però va fer una crida a aquesta construcció de «futurs conjunts» en el marc de la UE i del Mediterrani.
Va ser el missatge del líder convergent ahir, en un míting en què va llançar un altre missatge d'entrada: el de fer una crida a no donar per feta una victòria independentista el dia 27. I per això va recórrer a l'advertència i va dir que el procés quedarà «embarrancat» o en una «situació complicada» si no aconsegueix una «majoria suficient». Mas no va detallar si això significa obtenir majoria absoluta per a Junts pel Sí o també majoria de vots.
Mas va ironitzar sobre l'actitud del Govern del PP de negar el contingut plebiscitari del 27-S però parlar de les eleccions amb els líders europeus i nord-americans. «M'hi jugo alguna cosa a que parlaran d'això amb Obama», va dir respecte a la delegació del Govern que està de visita a Washington (vegeu pàgina 22). Ja no hi va haver referències del president a Pablo Iglesias o comparacions de qui no voti sí amb el PP o la ultradreta.
Hores abans, preguntat al respecte, el cap de llista, Raül Romeva, va evitar secundar la tesi que Mas va exposar dilluns, segons la qual el discurs de Pablo Iglesias sobre els catalans procedents de la immigració li recorda a Aznar i a la ultradreta. «Això no ho he sentit i no opinaré sobre això», es va limitar a respondre quan li van preguntar sobre això. Tampoc va secundar la tesi de Mas (i de l'argumentari de la coalició) segons la qual no votar opcions independentistes equival a lluitar «perquè surti el projecte d'Aznar i del PP».
I malgrat que el líder de Podem, Pablo Iglesias, ja havia demanat disculpes el dia anterior per la seva referència als catalans d'orígens andalusos o extremenys, Eduardo Reyes,candidat i dirigent de Súmate, va proclamar, juntament amb Romeva: «Ens van dir que havíem de recordar-nos dels nostres avis i els nostres pares, i precisament per ells anem a votar que sí el dia 27 en honor al sacrifici, al treball que van fer ells per fer el que és avui Catalunya».
Notícies relacionadesRespecte de possibles actes de desobediència respecte a l'Estat, com havia plantejat el líder de l'ANC, Jordi Sànchez, el cap de setmana, Romeva va mirar de cenyir-se al discurs del diàleg i la negociació. «Estic convençut que com més clar i massiu sigui el resultat, més dificultat tindrà l'Estat per negar-se a negociar», va assegurar. Amb tot, va deixar oberta la porta a diversos escenaris futurs. «La garantia que les coses es facin bé és que el resultat sigui clar i incontestable. Crec que podem trobar totes les vies d'acord. A partir d'aquí els escenaris són diversos», va acabar dient respecte a aquest punt.
Romeva va tenir especial interès a negar les «mentides» sobre ruptures, fronteres o la nacionalitat espanyola a una Catalunya independent. «No es tracta de repartir carnets, sinó que tothom pugui ser el que vulgui ser. És perfectament factible a la Unió Europea», va sostenir el número u de Junts pel Sí.
- Al minut Guerra de l’Iran, en directe: última hora de la situació a l’Orient Mitjà
- Al minut Guerra Ucraïna-Rússia, en directe, última hora del conflicte
- Registrat a Downdetector Instagram i Facebook cauen: reporten errors a Espanya i altres països
- Patrimoni industrial La Generalitat adquirirà les Tres Xemeneies del Besòs i acolliran un projecte d’activitat econòmica
- Investigació a Barcelona El pare del nadó maltractat va admetre a la família que havia «sacsejat» el petit i l’havia tractat de manera brusca
