Sánchez nega que Rajoy pugui pilotar la reforma constitucional

La reforma de la Constitució està sobre el tauler polític des que el passat 7 d'agost, arran de la recepció reial al palau de Marivent, Mariano Rajoy va aixecar la veda després de més de tres anys sense voler tractar aquest assumpte. El president del Govern la va fixar per a la pròxima legislatura, donant per fet que el PP seguirà al capdavant de l'Executiu central, però ahir el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va posar en dubte aquest extrem, va assegurar que serà el seu partit el que impulsi el procés i va censurar que l'anunci s'hagi realitzat en ple estiu i a pocs mesos de les eleccions generals.

«El temps de Rajoy s'ha esgotat i serem uns altres, els socialistes al capdavant del Govern, els que iniciem aquesta reforma constitucional», va afirmar Sánchez als passadissos del Congrés abans que donés inici el debat sobre el tercer rescat a Grècia, informa Iolanda Mármol. El líder socialista també va retreure al president que «menyspreés» la proposta del seu partit per crear una subcomissió d'estudi a la Cambra baixa en la qual debatre els aspectes a reformar de la Carta Magna i que ara requereixi el «consens» i la «voluntat» de la resta de grups. «El que li dic al senyor Rajoy és que ha esmenat a la totalitat ell mateix el seu mandat com a president del Govern en aquests tres anys i mig», li va reprovar.

En el que coincideixen tots dos és a acusar-se d'inconcreció. Ho va fer el cap de l'Executiu central al desembre, quan va rebutjar l'oferta del PSOE. I ho va fer ahir Sánchez sobre el recent anunci de Rajoy.

L''INFORME LLORENTE' / Cap de les acusacions està mancada de fonament, però els socialistes han anat perfilant les seves propostes i tenen previst incloure-les en el programa amb què es presentaran a les generals. Entre altres iniciatives, aposten pel blindatge de les competències autonòmiques, la reforma del Senat, el reconeixement dels fets diferencials, la inclusió de la salut com a dret fonamental i la derogació del principi d'estabilitat pressupostària inclòs a la Constitució després de la reforma exprés del 2011.

En canvi, el 7 d'agost passat, Rajoy es va limitar a concedir que la Carta Magna necessita uns retocs i a deixar caure quins podrien al remetre els periodistes al dictamen elaborat per Francisco Rubio Llorente el 2006, quan era president del Consell d'Estat. Aquests restocs són: la reforma del Senat, la inclusió del nom de les comunitats, la referència a la Constitució Europea i l'eliminació de la preferència de l'home en la successió a la Corona. Rubio Llorente també al·ludia a la concreció del sostre competencial de les autonomies.

El que és evident és que tant el PP com el PSOE han escollit el moment per llançar les seves propostes, a les portes de les eleccions catalanes del 27-S. De fet, els socialistes volen tenir enllestit el programa electoral per a aquesta cita amb les urnes prèvia a les generals. No obstant, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, va considerar ahir que el «tema català» no es resoldrà mitjançant una reforma del títol VIII de la Carta Magna, que és el relatiu a les comunitats autònomes. Al seu parer, la solució passa per «una disposició addicional que reconegui l'especificitat de la identitat de Catalunya».

Notícies relacionades

Duran reclama una disposició específica per a Catalunya més que una reforma constitucional

Homs rebutja una reforma de la Constitució sense dret a decidir

No obstant, el dirigent democristià va assegurar que el seu partit no es tanca a parlar sobre una modificació de la Constitució, en clara al·lusió a les paraules pronunciades la vigília pel conseller de Presidència, Francesc Homs, que va assegurar que el Govern no considerarà cap proposta de reforma que no inclogui el dret a l'autodeterminació de Catalunya. «Un mai es pot negar al debat sobre la reforma de la Constitució», va dir Duran, per advertir que abans d'iniciar aquest procés «cal posar-se d'acord sobre quins són els temes» que s'han de retocar.

Podem, en canvi, considera que la solució per a Catalunya passa per un referèndum sobre la independència en el qual només votin els catalans, a imatge del que es va realitzar a Escòcia ara fa gairebé un any. Segons va explicar ahir a la SER, el secretari polític del partit morat, Íñigo Errejón, per poder celebrar aquesta consulta ciutadana es requereix de «voluntat política», ja que primer s'ha de reformar l'«entramat constitucional». Una reforma que únicament serà possible, va afegir, «si hi ha un canvi en la correlació de forces» al Congrés.