Manual d'instruccions per al 27-S

No us sentiu una rara avis si, 55 dies abans de les eleccions autonòmiques -que avui es convocaran- i després dels tres últims anys de voràgine en la política catalana, necessiteu un manual d'instruccions per entendre qui i què estareu votant el 27 de setembre vinent. Hi ha partits de tota la vida que han deixat d'existir, n'hi ha que han quedat esmicolats després de múltiples escissions, han proliferat plataformes i associacions que han atomitzat el cosmos polític de Catalunya i, com a colofó, aliances impensables fa tot just un lustre han fonamentat candidatures unitàries. Els catalitzadors de la catarsi: el procés independentista i la indignació per la gestió de la crisi.

El gràfic que acompanya aquesta informació pretén clarificar quina serà l'oferta electoral entre la qual podran escollir els catalans el 27-S. Grosso modo, el laberíntic escenari polític català es divideix en tres grans blocs: les forces partidàries de la independència (Junts pel Sí i la CUP), els partits ancorats en l'statu quo (el PPC i Ciutadans) i les marques que enarboren una tercera via de caràcter federal o confederal (Catalunya Sí que es pot, el PSC i Unió).

En el calador independentista és on s'ha produït el gran tomb. La federació de CiU ja és història i les dues principals forces secessionistes, CDC i ERC, han confluït en la llista Junts pel Sí, trufada també amb una escissió d'Unió, Demòcrates de Catalunya, i una altra del PSC, Moviment d'Esquerres, a més de les entitats sobiranistes. Aquest magma ideològic impedeix situar de moment el seu programa social i econòmic a l'esquerra o a la dreta, com exemplifica el fet que el cap de llista, Raül Romeva, sigui un ecosocialista, però el candidat a president de la Generalitat, Artur Mas, sigui un liberal.

Encara que tots dos juguen l'adverbi afirmatiu, no s'ha de confondre Junts pel Sí amb Catalunya Sí que es pot. Aquesta última és la coalició resultant de la unió d'ICV, EUiA, Podem i Equo, de manera que el seu programa electoral és nítidament esquerrà. Però la gran diferència entre les dues marques rau en el seu full de ruta sobiranista.

Junts pel Sí aposta per una declaració unilateral d'independència (DUI), mentre que Catalunya Sí que es pot descarta aquesta via i advoca per negociar amb l'Estat un referèndum perquè els catalans decideixin si volen trencar amb Espanya o acordar una nova relació federal o confederal. La CUP comparteix amb Junts pel Sí el pla de secessió unilateral, però el programa econòmic i social s'alinea molt més amb el de Catalunya Sí que es pot.

Notícies relacionades

Arriba el dia de convocar

L’estat de negació del PP

LES TERCERES VIES / L'esquerra alternativa és, per tant, una de les opcions de la tercera via, juntament amb PSC i Unió. Però els socialistes es distingeixen per defensar un referèndum i no tancar la porta a la secessió si és l'opció majoritària dels catalans. Unió coincideix amb Catalunya Sí que es pot en el pla sobiranista (referèndum i confederalisme), però els seus programes socials i econòmics són com la nit i el dia, ja que UDC beu dels principis de la democràcia cristiana.

Els que semblen dues gotes d'aigua són el PPC i Ciutadans. Tots dos abjuren de la independència, abanderen el blindatge de l'autonomisme amb simples retocs en el finançament, deploren la immersió lingüística escolar i els seus models econòmics traspuen liberalisme conservador per totes bandes.