Acorralada per la Púnica

El desig de la direcció popular que Esperanza Aguirre faci un pas enrere, com ja han fet el valencià Alberto Fabra o el balear José Ramón Bauzá, i deixi la presidència del PP de Madrid sense necessitat de convocar un congrés extraordinari ha anat augmentant de forma proporcional a la difusió de pàgines del sumari de la xarxa Púnica, tot un niu de corrupció amb epicentre madrileny i un indiscutible protagonista: Francisco Granados. Ell va ser durant molts anys el número dos de la mateixa Aguirre en el partit i un dels seus companys de govern de màxima confiança. A més, consellers i alcaldes que al seu dia també van obtenir els seus càrrecs presentant-se a les eleccions amb les sigles del PP madrileny estan implicats en la Púnica i han deixat per a la història de la vergonya aliena converses recollides en aquest sumari judicial que, segons va admetre el vicesecretari de comunicació, Pablo Casado, «avergonyeixen i indignen» ara la resta de conservadors. O són «reprotxables», com va dir divendres el mateix president del Govern.

Amb les coses així, fonts de l'entorn de Mariano Rajoy reconeixen a aquest diari que consideren «indefensable» la posició d'una Aguirre que ja va sortir tocada de les últimes municipals i, que arran de les recents revelacions lligades a l'operació Púnica, perd «credibilitat» per exigir responsabilitats als implicats que van treballar a les seves ordres directes o van entrar en política des de les llistes que ella confeccionava. L'últim expulsat a instàncies de la lideressa ha sigut José Miguel Moreno, exalcalde de Valdemoro, cèlebre ja per admetre que es va fer diputat per tocar-se «els ous».

«Contundent i ràpida»

Ella, per la seva banda, afirma sentir-se concernida i responsable, però fins a cert punt. «¿Com volen que no em senti concernida? Em sento avergonyida, em sento responsable, em sento indignada i el que no puc de cap manera és sentir que vostès [pels periodistes] pensen que jo he sigut consentidora», va subratllar Aguirre dimarts passat a preguntes de la premsa sobre la seva situació davant l'operació Púnica. En tot cas, va recalcar que a més de demanar disculpes als ciutadans sempre que ho ha considerat necessari, ha cessat a qui ha cregut responsable de corrupció «des del minut u» d'haver-ne tingut indicis. Però en rellevants despatxos de la seu de Gènova asseguren que amb això ja no n'hi ha prou.

Allà s'analitza aquesta situació i es fan càbales davant unes generals que es presenten complicades. Es considera fonamental que el Partit Popular de Madrid estigui fort i amb lideratge i, en aquest context, se sospira perquè Aguirre deixi pas sense donar la batalla a Cristina Cifuentes, la presidenta de la comunitat, facilitant el relleu en una simple junta directiva.

Però Aguirre no sembla estar-hi disposada. Alguns dels que van ser els seus companys de govern a Madrid es pregunten per què ella ha de tenir més responsabilitat que la que ha assumit Rajoy, com a president de tot el partit, davant els casos de corrupció que han asfixiat els populars o per «la seva estretíssima relació demostrada» amb l'extresorer del partit Luis Bárcenas. «Ella sempre ha actuat de manera contundent i amb rapidesa. No tots poden dir el mateix», afegeixen algunes de les fonts consultades.

Notícies relacionades

Begoña Gómez intenta evitar el jurat emparant-se que no hi ha un estatut del cònjuge del president del Govern

ERC exigeix a Sánchez que desclasifiqui els documents de Pegasus després de la imputació de tres directius israelians

Pel que fa a la celebració o no d'un congrés a Madrid per impulsar la renovació, Aguirre ja va deixar clar que ella vol un conclave «refundacional». I com més aviat millor. Una opció que la direcció del PP no contempla com a sortida a les tensions amb la presidenta dels populars madrilenys: Rajoy no vol congressos interns abans de les generals.

Ja sabien a la cúpula que era una decisió amb risc elegir Aguirre per encapçalar la llista a l'ajuntament de la capital. Això suposava tornar poder a qui en diverses ocasions i amb desigual virulència s'havia enfrontat al seu cap de files els últims anys. Segurament per això Rajoy va mirar de garantir-se a l'abril que a canvi de la candidatura ella deixaria la presidència del totpoderós PP de Madrid. Però Aguirre hi va posar una condició: ho faria si aconseguia ser alcaldessa. No va obtenir majoria absoluta i es va quedar com a cap de l'oposició a l'ajuntament. Per tant, en teoria està alliberada del seu compromís fins que es convoquin congressos regionals. No obstant cada vegada són més nombrosos els dirigents nacionals que advoquen per la seva substitució.