Begoña Gómez intenta evitar el jurat emparant-se que no hi ha un estatut del cònjuge del president del Govern

En un recurs de 22 pàgines, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, l’advocat i exministre Antonio Camacho defensa la innocència de la dona del president del Govern i assenyala la contradicció que aprecia a l’imputar-se-li un delicte de malversació «sense indicis de participar ni en el nomenament, ni en el pagament dels emoluments» de la seva assessora CristinaÁlvarez, «limitant-se a fer ús dels seus serveis professionals», dels quals afegeix que, tot i que fos «per a fins personals, no s’arriba a percebre cap responsabilitat penal en aquests fets».

«La simple lectura de la certificació» de l’activitat d’Álvarez «posa de manifest que estava i està encarregada, entre moltes altres coses, de gestionar la coordinació de l’agenda» de la dona del president del Govern i «la gestió de les seves cites en la mesura que era la interlocutora amb l’equip de seguretat. Aquest era l’únic motiu pel qual estava copiada als ‘e-mails’ que rebia» la mateixa Begoña Gómez, «ja que si no tenia coneixement de quins eren els compromisos de tot tipus que pogués tenir, era impossible gestionar la seva agenda», explica la impugnació.

L’escrit insisteix que «no existeix un estatut del cònjuge del president del Govern, que aquesta figura no està regulada», cosa que impedeix distingir «entre activitats privades i institucionals» que «hauria de portar que les persones que assisteixen les necessitats diàries de les persones que ocupen la seu de Presidència de Govern només podrien prestar-se-les a la cònjuge del president en aquells supòsits en què acompanyés físicament el titular de la Presidència».

Requerir suport

Afegeix que això suposa desconèixer «una faceta privada que existeix i requereix un suport logístic i material, atesa la convivència en una residència oficial de l’Estat que ve obligada per les funcions que realitza el seu marit», cosa que assenyala que «és una interpretació que no s’ajusta als usos que s’estan desenvolupant des de l’adveniment de la democràcia».

Després de qualificar d’«indiscutible que no pugui ser considerat com un indici de la comissió del delicte de malversació» que Gómez «només contestés les preguntes del seu lletrat», recorda la interlocutòria de l’Audiència Provincial en què descartava que Cristina Álvarez pogués haver comès la malversació, tret que hagués cobrat sense treballar.

Per això la impugnació insisteixi que «les condicions del lloc de treball de la senyora Álvarez són de plena disposició, és a dir, 24 hores set dies a la setmana, ja que havia de gestionar la seva agenda i coordinar-se amb el dispositiu de seguretat […] en totes les seves activitats a l’exterior».

«En la realitat és molt habitual que les seves jornades comencin a primeres hores del matí i finalitzin arribada la nit, incloent caps de setmana», cosa que implica que el seu horari laboral diari superi «les vuit hores que estableix la legislació».

Notícies relacionades

Les administracions implicades en els casos Begoña Gómez i Koldo es van saltar als comitès d’experts en les adjudicacions

ERC exigeix a Sánchez que desclasifiqui els documents de Pegasus després de la imputació de tres directius israelians

En aquest sentit, en relació amb els correus que Álvarez es va intercanviar amb qui era vicerector de la Universitat Complutense de Madrid, Juan Carlos Doadrio, per la càtedra extraordinària de Transformació Social Corporativa que codirigia Begoña Gómez, admet que ignora si els va enviar durant la seva jornada laboral, tot i que ja ha assenyalat que no tenia horari.

Per si encara hi ha dubtes, recorda que «no existeix una base fàctica que en abstracte es pugui estimar que pogués tenir encaix en el tipus de malversació, perquè Begoña Gómez no és funcionària pública.