Els immigrants en el punt de mira de Xavier García Albiol

Xavier García Albiol, exalcalde de Badalona, ha sigut elegit pel PPC candidat a la presidència de la GeneralitatPPC Generalitat per a les pròximes eleccions autonòmiques a Catalunya el 27 de setembre. Si  per alguna cosa és famós el successor d'Alicia Sánchez Camacho és per les seves contínues sortides de to respecte a la immigració i altres matèries de caràcter social.

Una de les més sonades, i també la més recent, va ser la de la campanya electoral per a les municipals del 24 de maig. El lema del partit ‘Netejant Badalona’, va ser molt criticat per tota l'oposició, ja que asseguraven que es tractava d'una campanya xenòfoba. L'exalcalde, per la seva part, sempre va defensar que es trava de netejar "l'incivisme i la delinqüència".

Amb aquell lema de campanya es va generar un gran debat a Twitter, una cosa que Albiol no va relacionar amb la reacció al carrer. Un dels seus detractors a la xarxa social va ser Jordi Évole.

Me encantaría que esto fuese un montaje. Que fuese mentira.
De lo contrario diré que me da mucho asco. pic.twitter.com/80CES5GUxC

— Jordi Évole (@jordievole) 9 de mayo de 2015

 

Un mes abans de les municipals, el polític declarava: "Mentre segueixi al capdavant de l'alcaldia de la ciutat, no permetré cap gran mesquita". Aquelles declaracions van ser la reacció a una notícia publicada a ‘Abc’ segons la qual el govern del Marroc volia instal·lar una mesquita a Catalunya, concretament a Badalona.

CONTRADICCIONS

Quan el 7 de gener del 2015 dos gihadistes van entrar al setmanari ‘Charlie Hebdo’ a París i van matar 12 persones, l'exalcalde de Badalona va reaccionar de forma polèmica.  En el missatge que va deixar al seu perfil de Twitter, el polític va vincular el terrorisme islamista amb la política d'immigració de la Unió Europea, després va matisar que es referia al "control de determinats missatges religiosos" i va qüestionar l'accés a tots els drets de forma generalitzada.

Quizá es el momento q UE se plantee si puede seguir con política q cualquiera tiene todos los derechos. No todas las opciones son válidas.

— Xavier García Albiol (@Albiol_XG) 7 de enero de 2015

 

Para aclarar, por si alguien no lo ha entendido: hoy no hablo de inmigración, hablo del no control sobre determinados mensajes religiosos.

— Xavier García Albiol (@Albiol_XG) 7 de enero de 2015

 

L'any anterior, SOS Racisme va acusar el març del 2014 l'exalcalde de Badalona de fer "racisme institucional"SOS Racisme al negar ajudes als immigrants en situació irregular, persones acabades d'empadronar durant menys de cinc anys o persones sancionades per l'ordenança de Civisme. L'associació evidenciava "una falta de responsabilitat " per part d'Albiol i avisava del "perill per a la pau social" i del "risc de fractura". A més presumien que el llavors alcalde únicament buscava "exhibir mà dura contra la immigració" de cara a les eleccions municipals del 2015.

SOS Racisme ja s'havia vist embolicat en una altre enfrontament  judicial contra l'ara successor de Camacho. Per a la campanya de les municipals del 2011, l'exalcalde va repartir uns pamflets en què vinculava els gitanos romanesos amb la delinqüència. Aquella propaganda li va costar un judici del qual va sortir absolt de l'acusació d'incitació a la discriminació i a l'odi. Posteriorment va reconèixer que havia utilitzat expressions "inadequades".

ES PENEDEIX, NO ES PENEDEIX

Les vacances del polític a Oman Oman el gener del 2013, també es van veure tenyides de crítiques per una foto que es va fer vestit de xeic àrab. En aquella ocasió l'acusaven de falta d'austeritat en temps de crisi i  la seva doble moral en qüestió de la diversitat cultural. El líder socialista del PSC de Badalona qualificava Albiol de contradictori: "Va allà i se submergeix en la diversitat cultural i quan torna aquí aquesta diversitat no li agrada".

Notícies relacionades

Albiol rebutja que el seu lema 'Netejant Badalona' es refereixi a la immigració

Albiol: "Fa molts anys que estic en política. No he perdut mai"

Albiol sempre ha estat envoltat d'un halo de polèmica. Fa dues dècades, el 1994, va sortir en els mitjans advertint que obrir un registre de parelles de fet equivalia a "fomentar l'homosexualitat", que va definir com un comportament "anormal". Se'n va avergonyir el 2010 quan va afirmar que havia evolucionat molt i que creia que, al marge de la seva inclinació sexual, totes les persones tenen els mateixos drets.

Del que no es va penedir mai va ser de clavar una bufetada a un manifestant que protestava contra el PP a Martorell el 2006. "Tornaria a fer-ho", va sentenciar el polèmic García Albiol.