L' 'ANNUS HORRIBILIS' D'UN CLAN
Pujol cotitza a la baixa
La confessió va enfonsar la imatge de l'expresident entre els catalans, que no es creuen la seva versió
L'enquesta oficial de la Generalitat no ha preguntat mai per l'escàndol que envolta la saga
Saber com impacta la corrupció en la percepció de la ciutadania és relativament fàcil en el conjunt d'Espanya. Només cal observar en els baròmetres mensuals del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) l'evolució d'aquesta variable entre els principals problemes socials. En canvi, consignar quina és la inquietud dels catalans sobre aquesta plaga presenta un nivell de dificultat més elevat, atès que l'organisme demoscòpic de la Generalitat, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), no inclou la corrupció com a possible resposta a la pregunta de quins són els principals problemes de Catalunya. Un genèric i ambigu «insatisfacció amb la política» és l'epígraf que més s'hi acosta. Tampoc en l'últim any el CEO ha considerat prou rellevant el cas Pujol per preguntar pel tema als catalans en algun dels seus sondejos.
S'ha de recórrer, doncs, als baròmetres del GESOP per a EL PERIÓDICO per comprovar que els catalans no s'han cregut ni una paraula de les coartades de la família Pujol-Ferrusola, i que l'expresident atresora un nivell de popularitat diametralment oposat al que registrava en la seva època de mandatari. En un sondeig efectuat al febrer, coincidint amb la processó del clan pels jutjats i pel Parlament, el 79,6% dels enquestats estaven convençuts que els Pujol es van aprofitar de la Generalitat per enriquir-se de manera irregular, que van amassar la seva fortuna mitjançant tractes de favor durant els 23 anys de governs del patriarca. Només un de cada 10 ciutadans creia en l'honradesa de l'expresident i la seva família, i un altre 10% eludia pronunciar-se.
La desconfiança amb Pujol i els seus ja no depenia de colors polítics. Únicament entre els votants de CiU i ERC s'atorgava una mica més de credibilitat a l'expresident de la Generalitat, però el 67,4% dels electors de la federació nacionalista, dos de cada tres, sospitaven d'enriquiment il·lícit. També el 65,2% dels votants d'Esquerra posaven en qüestió l'honestedat del fundador de CDC, encara que els republicans eren els que tenien més votants que es refiaven de Pujol: el 19,3%. A CiU li donaven crèdit el 15,1% d'electors. En la resta de caladors, els que veien sospitós el patrimoni amassat per la família superaven el 80%.
L'autoinculpació del fundador de CDC va produir entre la ciutadania una barreja d'indignació, sorpresa, empipament i decepció. El setembre del 2014, el 55,1% dels catalans afirmaven que havien deixat de tenir respecte per la figura de Pujol, un percentatge que s'elevava al 62,7% en l'electorat de CiU. El 77,1% no es creia ja aleshores -abans que la família desfilés pel Parlament i els jutjats- que l'expresident hagués dit la veritat, i el 78,5% creia que la Generalitat sota la batuta de Pujol cobrava comissions de forma habitual. Només el 15% de convergents confiava en la paraula de Pujol, davant un ampli 70,9% que donava per fet que hi va haver pessics.
INTENCIÓ DE VOT / Qui sí que ha aconseguit blindar-se davant dels efectes de l'escàndol ha sigut el sobiranisme. Els vaivens en la intenció de vot de CiU han depès més del resultat del 9-N i de les tensions amb ERC que no pas de l'impacte de la confessió i de la comissió d'investigació que se'n va derivar en els primers mesos, abans de la consulta sobiranista, sí que va fer retrocedir en tres punts la federació nacionalista.
El calvari parlamentari de la família Pujol està previst, tret d'un canvi d'última hora, que es remati avui amb la votació al ple de les conclusions de la comissió. El dictamen considera «imprescindible» reprovar l'expresident, recomanació que serà ratificada per tota l'oposició si cap grup canvia de criteri respecte del que va votar divendres passat a la comissió.
