Una llista contra podem i les enquestes

A Artur Mas se l'ha donat tantes vegades per mort com les que ha ressuscitat. L'acord mitjançant el qual CDC i ERC concorreran junts a les eleccions del 27-S significa un triomf de Mas i una derrota d'ERC i del seu líder, Oriol Junqueras, que al final ha acceptat el que el president de la Generalitat va proposar fa vuit mesos. Les enquestes, com tantes vegades en política, han sigut determinants perquè els uns i els altres cedissin perquè els dos partits per separat s'encaminaven al precipici.

L'acord preveu una llista dels dos partits i de personalitats de la societat civil independentista, encapçalada per un independent, però amb la presència dels dos líders i d'altres dirigents polítics. CDC es queda un 60% dels llocs 'polítics' i ERC el restant 40%, encara que es preveu que les dues formacions cedeixin llocs a membres de Moviment d'Esquerres (MES) i de Demòcrates de Catalunya (DC), les escissions sobiranistes del PSC i d'Unió, respectivament.

Oblit de la llista sense polítics

Encara que ni Mas ni Junqueras encapçalaran la llista (el president serà quart, i el líder d'ERC cinquè), el pacte estableix que l'actual president de la Generalitat repeteixi en el càrrec si la coalició guanya les eleccions. L'elecció del primer de la llista, l'exeurodiputat d'Iniciativa per Catalunya (ICV) Raül Romeva, confirma que CDC i ERC estan convençuts que la batalla principal serà contra Podem-ICV. Carme Forcadell, expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), serà la número dos i Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural i exmilitant del PSUC, anirà en el tercer lloc.

Romeva va abandonar fa uns mesos ICV quan aquesta formació, hereva del PSUC, es va decantar en una consulta interna per defensar l'"Estat propi" per a Catalunya, però no la independència, ja que en el seu si conviuen independentistes i federalistes. Des d'aleshores, Romeva presidia una associació de l'àmbit independentista i ha sigut un habitual dels debats de TV-3.

El principi d'acord es va aconseguir en una reunió d'11 hores, dilluns, al Palau de la Generalitat, a la qual van assistir representants de CDC, ERC, la CUP, MES i DC i de les entitats sobiranistes ANC, Òmnium Cultural i Associació de Municipis per la Independència (AMI). La presència d'aquestes organitzacions era ineludible perquè no en va havien de desdir-se dels seus acords anteriors (en especial Òmnium) que propugnaven una llista única sense polítics, opció que Mas i Convergència mai van acceptar, malgrat algunes declaracions contemporitzadores.

Una vegada anul·lat l'invent de la llista sense polítics, CDC i ERC es van posar mans a l'obra per pactar la llista única, de la qual es va despenjar la CUP perquè, en una assemblea celebrada el cap de setmana a Castelló, havia ratificat que només acceptaria la candidatura exclusivament civil, sense polítics. Segons diverses informacions, Mas va doblegar Junqueras amenaçant-lo de  no convocar eleccions el 27-S si no acceptava els seus plantejaments. CDC i ERC van pactar també hores després a la Diputació de Barcelona, que presidirà la portaveu convergent, Mercè Conesa.

Qui guanya i qui perd

¿Qui guanya i qui perd amb l'acord? Mas i CDC figuren entre els guanyadors perquè la llista és, amb matisos, la que va proposar el president el 25 de novembre del 2014 en la seva famosa conferència a Barcelona, idea que Junqueras va rebutjar una setmana més tard. Mas aconsegueix a més ocultar les sigles del seu partit, molt desprestigiades per la corrupció.

Junqueras i ERC perden perquè es descarta la llista sense polítics proposada per Esquerra com a maniobra contra Mas i perquè renuncien a l'acord firmat el 14 de gener en què s'establien tres llistes separades amb el punt comú de la independència.

En aquells moments, a principis d'any, les enquestes atorgaven més bon resultat a les llistes separades que a la llista única -circumstància que ara ha canviat-, però Mas sempre va defensar que l'única possibilitat que les eleccions fossin llegides com a plebiscitàries era en la candidatura unitària.

Per vestir les seves renúncies, Junqueras i ERC asseguren que, a canvi, s'ha pactat un full de ruta més precís que l'acordat el 30 de març, amb precisions sobre quan es declararà unilateralment la independència (de 18 mesos es passa a entre sis i vuit), i s'ha acordat que si la llista única guanya les eleccions es formarà un Govern CDC-ERC, com demanava Esquerra, fins ara amb el nom de Govern de concentració, que, al final, només concentra en dos.

ERC pot presumir amb raó que en els pactes de gener i març va aconseguir imposar a Mas una qüestió capital en aquest procés, la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), però en la fase actual la seva submissió a Mas i CDC és meridiana.

Enquestes a la baixa

¿Per què? Per entendre-ho, només cal acudir a les enquestes. L'última, publicada diumenge passat per 'La Vanguardia', atorgava a ERC 22 escons (només un més que ara), igual que Podem-ICV i Ciutadans (C's), amb la qual cosa el partit de Junqueras podia arribar a convertir-se en la quarta força política del Parlament. ERC havia arribat a donar el 'sorpasso' demoscòpic a CiU fa tan sols uns mesos. 

Mas i CDC tampoc sortien ben parats del sondeig, ja que perdien vuit punts i fins a 18 escons (ara, amb Unió, en tenen 50). Només la llista única independentista (amb la CUP) assegurava la majoria absoluta (entre 68 i 72 diputats de 135), encara que, en cap cas, les tres forces independentistes arribaven al 50% del vot popular (es quedaven, junts, en el 46,7%). Mas i Junqueras han assegurat, contra tota lògica democràtica si es tracta de declarar la independència, que només caldrà la majoria absoluta dels escons i no dels vots.

Aquest sondeig s'unia a altres, el del CEO (el CIS català) i l'últim d''El Periódico de Catalunya', que ja havien provocat alarma. En el del CEO, que només mesurava la intenció directa de vot, CiU i ERC empataven (13,3%), però eren sobrepassades per la suma de Podem (10,8%) i ICV (3,5%).

L'amenaça de Podem-ICV, que es pot denominar Catalunya en Comú, a semblança de la Barcelona en Comú d'Ada Colau, era encara més explícita en l'enquesta del GESOP per a 'El Periódico'. Aquesta coalició de l'esquerra alternativa sumava 30-31 escons, trepitjant els talons l'anomenada "llista del president" (33-35), ERC quedava en tercer o quart lloc empatada amb C's a 19-20 escons.

Res està decidit

Davant aquesta perspectiva, l'opció de la llista única, sense la CUP, s'ha imposat. El desmarcatge de l'esquerra radical independentista de la CUP no ha de ser necessàriament dolent per al sobiranisme, ja que una candidatura CDC-ERC-CUP, amb l'esquerra fent-li el joc a Mas, hauria significat probablement un  ascens més gran de Podem-ICV. Ara, el vot radical es pot repartir millor.

Però tots aquests càlculs fets pel bloc sobiranista obliden l'altra meitat de Catalunya. I no està gens clar que l'independentisme tingui assegurada la victòria. Pot passar que la suma resti, que votants radicals d'ERC, per exemple, es neguin a recolzar una llista amb Mas, encara que no l'encapçali, i se'n vagin a la CUP o a Podem-ICV. I que electors moderats de CDC no vulguin recolzar una candidatura única amb Esquerra. Això últim pot afavorir el vot al partit de Josep Antoni Duran Lleida. Segons el sondeig de 'La Vanguardia', el bloc no independentista (PSC, PP, Podem-ICV i C's) fregava el 50% dels vots.

Notícies relacionades

La majoria progressista del TC avala que s’aprovin lleis d’amnistia

L’UCO aporta el contracte de Cerdán amb la compra del 45% de Servinabar

Res està decidit perquè el partit encara no s'ha jugat. Però si guanya la llista única independentista, i els seus promotors apliquen el full de ruta i proclamen la independència unilateralment, el que està assegurat és un escenari de confrontació, perquè el Govern central, com ha fet fins ara, impugnarà tots els actes que consideri inconstitucionals.

Aquest post ha sigut publicat a Zoomnews