Artur Mas: de Nadal a Romeva, passant per Junqueras

Va ser el 2011 quan, somrients tots dos, Artur Mas i Alicia Sánchez-Camacho van segellar una aliançaArtur Mas Alicia Sánchez-Camacho  tan sòlida que incloïa el govern de la Diputació de Barcelona i diversos ajuntaments no menors, entre ells el de Reus. Es tractava de garantir l'"estabilitat pressupostària". Abans d'això, el 2010, el cap del Govern català havia aconseguit la investidura gràcies als vots d'un PSC aleshores liderat al Parlament per Joaquim Nadal.

Els populars van recolzar els comptes del conseller Andreu Mas-Colell i Mas va accedir a buidar de contingut polític les 'ambaixades' del Govern. No hi va haver foto oficial ni solemnització de l'acord. Probablement per l''efecte Majestic', l'hotel que va albergar el pacte -amb foto- pel qual José María Aznar seria investit president el 1996 gràcies als vots de la CiU de Jordi Pujol. Una foto que el mateix expresident de la Generalitat ha reconegut que va fer mal a la imatge dels nacionalistes catalans. El 2012 es va repetir el pacte pressupostari CiU-PPCPPC. "Si a algú el molesta que el PPC sigui determinant en la política catalana, que s'hi vagi acostumant”, va proclamar amb orgull Sánchez-Camacho.

Però mesos després sí que hi va haver foto i solemnització al màxim del pacte de Mas amb ERCERC, tan sols un any i mig més tard, el desembre del 2012. Llavors sí que Convergència va aplaudir (mentre que Unió seguia l'estela amb indissimulada incomoditat) l'acord de governabilitat amb els republicans. Un gir en política econòmica -no suficient, segons veus de l'esquerra, excessiu per als més conservadors de CiU- que va portar Mas a suprimir l'impost de successions (mesura inicial del seu primer mandat), a recuperar-lo parcialment i a acceptar la proposta d'Esquerra en polítiques socials i fiscals més progressistes. Sens dubte, molt més que les doctrines de l'austeritat que va aplicar amb Camacho.

GIR EN LA QÜESTIÓ NACIONAL

La gran revolució no va ser la política econòmica sinó el canvi de rumb en la qüestió nacional. De congelar 'ambaixades' a ampliar-les, i de mantenir el sobiranisme en 'stand by' a proclamar un procés de transició nacional del qual, amb tot, encara avui ERC es queixa per falta d'impuls i ritme en assumptes clau com la creació d'una Hisenda pròpia.

L'acord amb ERC ha viscut, com el del PPC, vaivens notables i pèrdues de votacions per part de Mas al Parlament. Però mai va perillar la seva estabilitat per aprovar pressupostos. Amb el PP el 2011 i amb ERC fins i tot en plena tempesta aquest gener, quan els de Junqueras van passar del 'no' al 'sí' a canvi de convocar eleccions.

CAP DE LLISTA PERÒ NO DEL GOVERN

Notícies relacionades

Els 'match ball' de Mas

CDC i ERC pacten un Govern presidit per Mas deprés del 27-S

I de Junqueras, el president ha passat en cert sentit encara més a l'esquerra. En cert sentit perquè el paper de Raül RomevaRaül Romeva, exeurodiputat d'ICV, serà el d'encapçalar la llista electoral però no el futur Govern si la candidatura venç. Mas donarà un vernís més progressista, completant el gir de 180 graus aplicat a la seva navegació en tan sols quatre anys: de la doctrina del dèficit zero sense parpallejar i sense dubtar d'humiliar els receptors de la Renda Mínima a la recerca del frau, a proclamar sense cap rubor que CDC és progressista, defensa la política social com el que més i se sent còmode amb Romeva. Aprova, a més (al final del mandat), normes per penalitzar els bancs amb pisos buits i acceptar una Iniciativa Legislativa Popular contra la pobresa energètica, però no per una renda de ciutadania.

El gir de Mas, acceptat en silenci (de moment) pels sectors més liberals de CDC, té un eix transversal, no ideològic, no nacionalista: la pervivència en el poder, malgrat el progressiu descens de suport electoral. La pervivència, l'estabilitat parlamentària i la capacitat d'adaptació en benefici d'aquesta estabilitat.