L'aval de la CUP a la 'llista civil' augmenta la pressió sobre Mas

En plena negociació per trobar la fórmula que aconsegueixi fer sortir l'independentisme de l'estancament en què sembla que ha quedat instal·lat, el debat del Parlament que ahir s'havia d'ocupar de la recent remodelació del Govern -provocada pel divorci de CiU- es va convertir en un exercici de pressions i insinuacions entre independentistes per portar l'aigua al seu molí, mentre cada grup ho aprofitava també per llançar els primers mítings de precampanya sense ni dissimular, prescindint de l'ordre del dia.

La novetat la va introduir Quim Arrufat en la seva intervenció. El diputat de la CUP va llançar dards contra Convergència i Esquerra però va anunciar la disposició del seu partit a estudiar una única candidatura «en clau de ruptura sense partits» per comptar els vots del sí a la independència i després, de manera immediata, convocar eleccions constituents ja amb la presència dels partits.

Esquerra va acollir amb tanta eufòria aquesta intervenció que en el seu segon torn Arrufat mateix va endurir les condicions de l'aposta. «No anirem a cap llista unitària ni compartirem projecte, no hi ha confiança ni temps», va asseverar. La CUP tampoc serà (com era conegut i Arrufat va subratllar) en cap Govern de concentració. Però sí que està disposada a «estudiar» fórmules per realçar el to plebiscitari d'aquests comicis.

ALEGRIA REPUBLICANA / Minuts abans, la secretària general d'Esquerra, una entusiasta Marta Rovira, esclatava d'alegria: «He entès de la CUP que accepta la proposta de la societat civil, si cal fer un pas enrere el farem per a una llista civil que identifiqui de manera clara un plebiscit i després ja parlarem del Govern de concentració o altres eleccions constituents, estem d'acord en tot, tenim una oportunitat única i la tenim a la nostra mà».

Convergència ho va dissimular, però aquest exercici de pressió al president, Artur Mas, perquè accepti una llista sense polítics professionals -executat amb tots els matisos propis d'un temps ple d'interrogants- no va agradar gens a un partit que reclama discreció en les negociacions i que el que pretén és unir els líders independentistes amb els representants ciutadans del secessionisme. O sigui, el que va proposar Mas en la seva conferència del mes de novembre passat, posat al dia.

El líder mateix de CDC es va limitar a obviar el debat. I va retreure, amablement, a Rovira que ahir reclamés un Govern de concentració després de 27-S quan ERC ho ha rebutjat durant els dos anys i mig que durarà aquesta legislatura. I sobre les fórmules i llistes del mes de setembre, una frase críptica: «Es pot parlar de tot, sempre tenint en compte que ens hem de sotmetre al veredicte de quanta gent al país vol un Estat independent». Més o menys com dir-li a ERC que sense una majoria independentista clara (que per a CDC passa per la llista única) no val la pena preveure ni Govern de concentració ni tampoc processos constituents.

Notícies relacionades

El TS mou fitxa contra Delgado

El repte de pujar nivell i baixar diferències

Tot molt elegantment vestit al ple, perquè davant l'independentisme més o menys dividit, ahir Ciutadans, PP i PSC van competir en la seva defensa d'una Catalunya vinculada a Espanya, també amb tots els matisos. Per la seva banda, ICV-EUiA ja va fer bandera de la probable candidatura juntament amb Podem.

MATISOS / Després de la sessió, la CUP va tenir interès a introduir tots els matisos possibles a l'eventual candidatura única ciutadana sense polítics, mentre que CDC callava i els diputats d'Unió compareixien pel seu compte. I mentre l'independentisme intenta cosir-se, la resta, llevat ICV-EUiA, va posar el dit a la nafra del sobiranisme recordant-li el retrocés a les enquestes (la del CEO dóna un clar avantatge als no independentistes) i recordant que poques setmanes abans dels comicis no és clar ni si Mas serà candidat. El president, prudent, va optar per vendre obra de Govern i sensibilitat social. I és que no és descartable que al final s'hagi de presentar i enfrontar-se, en l'eix esquerra-dreta, a ERC i la CUP. Per si de cas, els mítings ahir no van faltar. Per part de tots.