Bárcenas toreja el Parlament i calla en els temes més sucosos

A través d'una pantalla, de les que tant ha acostumat a utilitzar el seu excap Mariano Rajoy durant aquesta legislatura, Luis Bárcenas va comparèixer ahir en la comissió Pujol del Parlament per riure's (si es vol, en sentit figurat) dels diputats. Com a mínim, els va torejar. Des d'un despatx de Madrid -va al·legar que no es podia desplaçar a Barcelona perquè havia de fitxar a l'Audiència Nacional-, l'extresorer del PP va iniciar la seva intervenció per videoconferència fent-se l'ingenu, afirmant que no sabia per què l'havien citat. «Per no fer-los perdre el temps, […] no tinc res a aportar des de la meva experiència», va començar. «No sóc expert en paradisos fiscals», va rematar intentant mostrar la seva sorpresa per la convocatòria.

A partir d'allà, l'exsenador popular va recórrer al seu «dret constitucional a no declarar» en els temes més sucosos, inclosos els seus famosos papers en què esquitxava més de mig partit, i ho va circumscriure al seu «legítim interès personal de defensa». Només se li van escapar alguns comentaris en les dues hores i mitja d'interrogatori. Com quan va assegurar que els comptes al seu nom a Suïssa eren només seus i que no tenen res a veure amb la corrupció ni amb un finançament il·legal del PP, sinó que són fruit de les seves «activitats professionals». «No sé si he tingut fortuna o si he sigut hàbil per gestionar els diners», va presumir abans de proclamar que no se sent «cap de turc de res».

ÚNIQUES PULLES, A COSPEDAL / Diversos diputats li van retreure que sí que parlés quan va comparèixer (per videoconferència des de la presó de Soto del Real) davant del Parlament balear. Llavors va tornar a enfangar el PP i va parlar de comptabilitats paral·leles i pagaments sota mà. Ahir va deixar apagat el ventilador, cosa que va propiciar que tots els partits tret del popular l'acusessin de pactar el seu silenci amb els conservadors, i fins i tot Isabel Vallet (CUP) li va preguntar si li paguen l'advocat. Ell ho va negar tot («tant de bo», va respondre rient) i va seguir fent mutis. Només va deixar dos encàrrecs: un de suau per a Rajoy («Luis sempre és fort, amb aquest SMS [que li va enviar el president] o sense SMS») i un altre una mica més carregat de pebre a la seva sempre odiada María Dolores de Cospedal. «Jo no era l'administrador del partit. El responsable últim de l'administració del partit és el secretari general». És a dir, el tresorer fa el que ordena el número dos del partit.

Cap missatge més al PP i sí a la política catalana. Bárcenas -que va dir no conèixer ni tenir «cap relació» amb la família Pujol quan el popular Santi Rodríguez va tractar de trobar or amb aquesta pregunta- va reiterar que els delictes que a ell se li imputen sols responen a un suposat frau fiscal i no a la corrupció. «Corrupció política és, com vostès saben, el cas del 3% [en comissions]», va ironitzar. I va assegurar que «el PP rebia donacions dels empresaris a canvi de res llevat d'estima».

Notícies relacionades

DIRECTE I Segueix la compareixença de Luis Bárcenas davant la 'comissió Pujol'

Bárcenas, al Parlament: "No sóc expert en paradisos fiscals"

Aquesta resposta va tornar a provocar rialles d'incredulitat entre els diputats, alguns dels quals no van dubtar a retreure a Bárcenas la seva actitud. Especialment dur va ser Joan Mena (ICV-EUiA), que va mostrar a l'exsenador la foto en què feia la peineta als periodistes i el va acusar d'estar fent el mateix amb la Càmbra. «Ens està fent botifarra», li va deixar anar. «A vostè la gent el considera el xoriço més gran d'Espanya», li va dir aïrat. Llavors, l'extresorer li va dir «impertinent», el va acusar de voler guanyar-se un minut de fama a la tele i va advertir: «Si perdem la correcció anem per mal camí. Jo, a la meva vida, la intento mantenir sempre».

HERVÉ FALCIANI / Més assossegada va ser la intervenció (també per videoconferència) d'Hervé Falciani. L'exinformàtic del banc HSBC va denunciar que «els bancs treballen junts i es tapen entre ells» i per això va reclamar «més intercanvi d'informació per acabar amb l'opacitat del blanqueig de capitals». Sobre les normes internacionals que s'estan impulsant per acabar amb el frau fiscal, Falciani es va mostrar pessimista («no acabaran amb el frau fiscal»), mentre que va situar Espanya en tercer lloc en aquest tipus de delictes després d'Alemanya i Itàlia.