Les llibretes del perruquer

El líder del grup va omplir desenes de blocs de proclames gihadistes i va dissenyar una bomba

2
Es llegeix en minuts
M. N / A. B / J. A. / BARCELONA

Amb lletra menuda i clara, però molt comprimida per ocupar el menor espai possible i que així poguessin entrar-hi el màxim nombre de pensaments i propostes, Antonio Sáez Martín, el perruquer, el presumpte líder de la cèl·lula, va omplir diverses agendes i llibretes. Són notes que reflecteixen la radicalització exprés que aquest perruquer de Sabadell va patir en menys de dos mesos, després de convertir-se a l'Islam, l'octubre del 2012. Uns textos que evidencien un treball colossal de documentació i de justificació doctrinal del terrorisme.

Aquestes llibretes i diaris van aparèixer al registre del seu domicili i a la resta de vivendes dels altres 10 detinguts pels Mossos d'Esquadra. Un material que els investigadors han analitzat i interpretat i que posa en evidència el fanatisme d'una cèl·lula disposada a atemptar a Catalunya i que havia començat a experimentar amb explosius casolans.

Les cases de tots els detinguts albergaven prestatges plens de bibliografia dedicada a la justificació del gihad i sorprèn que a casa de Rida Hazem es trobés també molt de material relacionat amb ETA. Fins i tot guardava els últims comunicats de l'organització terrorista.

Però són les anotacions d'Antonio Sáez, considerat pels Mossos com el líder de la cèl·lula, les que centren l'atenció dels investigadors. El seu treball d'estudi i reflexió ocupava qualsevol espai en blanc. Targetes de tren en què dibuixava l'anagrama de DAESH, o puntualitzacions a peu de pàgina o entre línies de les desenes de còpies de l'Alcorà en castellà que guardava amb zel al seu domicili.

En una llibreta Oxford, els seus 48 fulls presenten anotacions per les dues cares. En alguna conversa telefònica, ell mateix reconeix que si aquella llibreta caigués un dia en mans de la policia tindria «seriosos problemes» per justificar determinades reflexions sobre la conveniència del gihad.

Segons el mosso infiltrat, Sáez va plantejar a la resta de la cèl·lula la possibilitat de segrestar una directora de banc, demanar un rescat i amb aquest finançar un atemptat. En una altra ocasió, va comentar la possibilitat de segrestar alguna persona, vestir-la amb un mono taronja -igual que els executats per l'Estat Islàmic- i gravar la seva decapitació.

A casa seva, els Mossos van trobar un paper manuscrit a doble cara en què detalla el procés de fabricació de dos tipus diferents d'artefactes explosius. Un segon artefacte hauria de quedar camuflat en una ampolla de cava. A Antonio Sáez li interessa «en gran manera la possibilitat de crear objectes bomba d'aparença innòcua per destruir infraestructures importants», escriuen els Mossos.

Un altre dels dibuixos realitzat a mà presenta un diagrama del sistema de muntatge d'un explosiu. Projectes que estan pendents d'un informe de la Unitat d'Explosius, els Tedax, dels Mossos per mesurar fins a quin punt haurien funcionat aquests artefactes.

Els explosius

Notícies relacionades

Per als investigadors no hi ha dubte que el perruquer va arribar a experimentar amb material per comprovar l'eficàcia dels artefactes casolans que ideava. I de fet, en un dels informes elaborats per l'agent infiltrat, aquest escriu que Sáez ha posat en coneixement de la resta del grup els seus avanços en aquesta matèria.

També guardava reportatges publicats en aquest diari sobre el gihad. «La meva missió és convertir-me en un bon musulmà i fer el que calgui per arribar fins al final», va escriure el perruquer.