LA QUALITAT DE LA DEMOCRÀCIA

Transparència, dia D

L'1 de juliol entrarà en vigor la llei que obligarà la Generalitat i els ajuntaments a respondre davant el ciutadà

La norma difondrà sous i patrimoni d'alts càrrecs i regularà els 'lobbies'

La comissionada del Govern per a la transparència, Núria Bassols, a la seu de l’organisme a Barcelona.

La comissionada del Govern per a la transparència, Núria Bassols, a la seu de l’organisme a Barcelona. / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
JOSE RICO / BARCELONA

Com que la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó també ha de semblar-ho, la Generalitat està apuntalant aquests dies les seves parets per intentar fer-les de vidre. La reforma ha d'estar acabada l'1 de juliol perquè comenci a funcionar la llei de transpa­rència que el Parlament va aprovar fa mig any. «Hi haurà un abans i un després. Serà un revulsiu», ­prediu Núria Bassols, comissionada del Govern per a la transparència i l'accés a la informació pública. L'epicentre d'aquest «revulsiu» serà un portal web que imposarà a administracions, entitats públiques i un ampli ventall d'empreses privades un autèntic striptease: sous, patrimonis, plantilles, contractes, subvencions, pressupostos... I el que no s'hi trobi podrà ser requerit pels ciutadans.

Un exemple: «Si una persona no està d'acord amb una carretera o un equipament que la Generalitat o un ajuntament projecta, podrà sol·licitar-li que li detalli tota la informació sobre la planificació del projecte. El portal recollirà els comentaris i suggeriments de la ciutadania», explica Bassols. Per efectuar la consulta n'hi haurà prou de facilitar un nom i un domicili i ser major de 16 anys. L'administració corresponent haurà de contestar en el termini d'un mes o, en cas contrari, raonar a l'interessat per què no se li facilita la informació demanada.

Silenci positiu

Bassols admet que l'Administració tindrà sempre l'última paraula, i podrà tenir en compte o desdenyar l'opinió de la ciutadania. «Però si no en fa cas, llavors el ciutadà podrà decidir millor el seu vot en les eleccions», assenyala. Si l'Administració no respon, s'interpretarà com un  a la pregunta. És el que es coneix com el silenci positiu, i és una de les principals innovacions de la llei catalana, a diferència de l'estatal, en què el silenci de l'Administració s'entén com un no a la pregunta.

La comissionada vol ser contundent pel que fa a l'efectivitat que tindrà la llei, encara que no pot evitar posar-hi cautela: «El portal serà una eina per als honestos. Acabar amb tots els casos de corrupció serà impossible perquè sempre hi ha gent que vulnera la llei. Però amb un control tan exhaustiu serà molt més difícil infringir-la i, en tot cas, els enxamparem abans». I és que difondre els tràmits d'una obra no implica controlar si els diners s'han gestionat correctament o si s'han produït conductes il·lícites.

La web proporcionarà tota la informació sobre els concursos públics i la remuneració de tots els treballadors públics, així com les activitats i els béns del president i els consellers del Govern, els alts càrrecs i els directius de fundacions i consorcis, les dietes i les indemnitzacions que cobraran quan deixin l'Administració.

Notícies relacionades

La llei afectarà la Generalitat, ajuntaments, entitats locals, empreses públiques, empreses privades que rebin diners públics, universitats, partits i fundacions, patronals i sindicats. Els que no compleixin s'arrisquen a una multa de fins a 12.000 euros i els que manipulin informació o no entreguin totes les dades de què disposen podran arribar a ser destituïts del càrrec.

L'aspecte més pioner de la llei és la regulació de lobbies, que hauran de complir un codi de conducta de cara a la seva «normalització»«A partir d'ara sabrem quants grups d'interès hi ha, a què es dediquen i, sobretot, quan es reuneixen amb els alts càrrecs del Govern», exposa Bassols.