El Parlament aprova la llei de transparència catalana

El Parlament ha aprovat aquest dijous la llei catalana de transparència amb els vots a favor de CiU, ERC, el PSC i el PPC en la major part del text, mentre que ICV-EUiA, la CUP i Ciutadans s'han mogut entre el 'no' i l'abstenció segons els articles. La norma, que entrarà en vigor a mitjans de l'any que ve, impulsa com a mesura estrella la creació d'un portal web més ampli que el desenvolupat per la Generalitat des del juliol del 2013 i obliga l'Administració municipal i autonòmica a detallar sous dels càrrecs i a informar del cost de les campanyes institucionals, dels contractes i de tota mena de gestions. També intenta facilitar l'accés a una altra informació dels organismes públics que sol·licitin els ciutadans i crea una comissió de seguiment que vetlli pel correcte compliment de la reglamentació.

La llei catalana de transparència ha passat l'últim tràmit de la Cambra un any després que el Congrés tirés endavant la norma estatal (amb els únics suports del PP, el PNB i CiU) i poques setmanes després que el Govern central obrís el seu portal web. A diferència de la legislació aprovada per la Cambra baixa espanyola, que contempla el silenci negatiu, és a dir, que eximeix l'Administració d'haver de comunicar i justificar a l'interessat per què no li ofereix una determinada informació en el termini establert de 30 dies, la normativa catalana obliga les institucions a haver de donar explicacions al sol·licitant.

MÉS SUBJECTES AFECTATS

En el reglament català, l'Administració també té un termini de 30 dies per entregar la informació o raonar a l'interessat per què no l'hi facilita, període que es pot ampliar en 15 dies. Es limitarà, això sí, l'accés a dades que afectin la seguretat pública, menors d'edat o el secret professional, entre altres. En canvi, les universitats i les fundacions i entitats privades que rebin subvencions públiques hauran de detallar també la gestió d'aquests fons. En la llei estatal, els "subjectes obligats" a retre comptes estan molt més delimitats. Ara bé, alguns grups com ICV han reclamat que a Catalunya també s'obligui a obrir les seves portes a empreses que presten serveis bàsics a la població (llum, aigua, telefonia, banca...). Segons l'opinió d'ERC, l'article 3 de la llei ja contempla aquest requeriment. El que volien els ecosocialistes és que el text fos molt més concret.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Pel que fa als incompliments, s'estableix un règim sancionador amb multes de fins a 12.000 euros i la possibilitat de destitució per a aquells càrrecs que manipulin informació o no entreguin totes les dades de què disposen. La comissió de garantia del dret d'accés a la informació pública, integrada per entre tres i cinc experts en la matèria elegits pel Parlament, serà l'encarregada d'intentar solucionar els conflictes.

DISCREPÀNCIES PER LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT

Al voltant d'aquesta comissió de seguiment és on han sorgit algunes de les principals discrepàncies. El text aprovat estableix que els membres els designa la Cambra catalana, però que aquests passaran a dependre de la conselleria que decideixi el Govern de la Generalitat. Tant el PSC com ICV han qüestionat en aquest sentit que aquests experts puguin actuar amb la "independència" si depenen de l'Executiu. Els ecosocialistes, a més, han lamentat que no hi hagi més control del Parlament, que s'ha d'autovigilar, i no es fien d'un Govern, el d'Artur Mas, que actua amb "opacitat", la mateixa crítica que ha llançat Ciutadans. Aquest partit i Iniciativa també han coincidit que la llei no garanteix que es conegui la "traçabilitat" de cada euro públic.