Convergència i Unió, mil i una crisis

Per l'elaboració de les llistes per a les eleccions municipals, pel perfil a marcar al Congrés dels Diputats, pel posicionament al voltant del procés sobiranista, per la distribució dels càrrecs... Les crisis entre Unió i Convergència, entre Convergència i Unió, semblen haver-se convertit en un fet inherent a la pròpia federació. Aquestes són algunes de les seves discrepàncies més sonades dels últims temps.

ELS CANDIDATS DEL 24-M

 

La designació dels caps de llista de CiU per als comicis locals ha fet saltar espurnes entre els dos socis en alguns municipis. En localitats com Vic hi va haver setmanes de negociacions fins que es va arribar a una entesa. A Peralada, Roses i la Bisbal d’Empordà es van presentar candidatures alternatives.

EL PACTE GIHADISTA

 

Mentre els diputats d'Unió van votar a favor de l'acord subscrit per PP i PSOE, els de Convergència van decidir abstenir-sePPPSOE. Els democristians van recordar que la federació havia decidit recolzar la norma, malgrat estar en desacord amb ella, a l'espera de poder canviar-la amb esmenes. A partir d'aquí, l'intercanvi d'acusacions va anar pujant de nivell. Regidors convergents van atacar amb duresa el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, i la cúpula de CiU va mirar de tancar el conflicte amb elogis a Duran.

EL FULL DE RUTA

 

Les declaracions de Duran qüestionant el full de ruta sobiranista dissenyat per Artur Mas i les contradeclaracions de la cúpula convergent carregant contra el dirigent d'Unió per frenar l'ala més independentista dels democristians han sigut una constant. “El líder d'Unió assegura que CiU no planteja un referèndum sobre la secessió”, subtitulava una notícia d'aquest diari del 28 de setembre del 2013. “Duran i Convergència airegen les seves diferències al voltant de la consulta”, era llavors el títol.

LES ELECCIONS DEL 27-S

 

Dirigents de CDC han acusat Duran d'intentar torpedinar el procés sobiranista i el mateix president Mas al qüestionar els seus plans en nombroses ocasions. El líder d'Unió, per exemple, sempre ha demanat esgotar la legislatura i ha renegat dels possibles pactes amb ERC. El seu número dos, Ramon Espadaler, va dir el 14 de febrer, en plena crisi de la federació, que el seu partit “no serà un simple apèndix” de les negociacions entre CDC i Esquerra.

LA CONSULTA DEL 9-N

 

Notícies relacionades

Unió, disposada a sortir del Govern si CDC no accepta el seu full de ruta

L'hora d'Unió

Després d'un suspens de diverses setmanes, Duran va anar finalment a votar (un sí-no) el 9 de novembre 9 de novembre , però abans d'això també va llançar algun dard als seus socis al voltant de la fórmula elegida. Un mes abans havia rebutjat un possible succedani de la consulta i va apuntar que s'havien de "fer les coses bé i no fer el ridícul".

L'ABDICACIÓ DE DURAN

 

Les males relacions amb els seus socis de CDC van portar Duran a renunciar a la secretaria general de CiU secretaria general . A molts dirigents convergents els va costar amagar un somriure, i això va portar dirigents democristians a reclamar respecte als seus companys.