La ressaca de la borratxera de turisme

L'estigma. «Em fa moltíssima ràbia quan li ensenyo a algú una foto del meu poble i em diu: '¿Ah, però això és Lloret? ¿Tan maco?'. O quan sento gent a Fenals dir per telèfon que són a Blanes, o si són a Canyelles dir que són a Tossa, per no reconèixer que són a Lloret», explica Anna Espada, 24 anys, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques en atur. Lloret de Mar encarna en l'imaginari col·lectiu tots els mals del turisme barat i massificat, de borratxera, crits, vomitades, orins i barrets mexicans. Fins i tot ha quedat encunyat el concepte: es parla del risc de lloretització de Salou o la Barceloneta. I, malgrat tot, «Lloret és un poble amb personalitat, i té un entorn natural extraordinari i desconegut. Hi ha un altre Lloret possible, però per descobrir-lo cal afrontar la reconversió industrial del turisme», afirma Joan Pau Romaní, 56 anys, que regenta des del 1984 el restaurant El Romaní, al casc antic de la localitat.

Amb tot el que està passant, en general, ja es pot dir que aquestes no seran unes eleccions municipals més. Però hi ha ciutats per a les quals poden ser crucials perquè viuen al seu torn un moment clau. És el cas de Lloret, a parer d'aquests dos veïns, convençuts que al consistori que sorgeixi de les urnes el 24-M li tocarà lidiar amb una fase decisiva de la redefinició del model turístic de la població. «I per fer-ho caldrà unitat política i participació ciutadana», coincideixen.

Lleugerament per sota dels 40.000 habitants, Lloret triplica la seva població en temporada alta. Compta amb unes 30.000 places hoteleres, i rep el 12% dels turistes de Catalunya i més del 40% dels que visiten la Costa Brava. L'ajuntament s'esforça al màxim en iniciatives per diversificar l'oferta i allargar la temporada, i a més Lloret és el conillet d'Índies d'un projecte de la Generalitat per a la reconversió integral de destins turístics madurs. Però queda molta feina per fer. El Joan Pau i l'Anna coincideixen també a dir que la clau està en els grans hotels, molts dels quals van ser construïts durant els anys 70 i 80 i no han sigut mai renovats, i en les agències que els omplen a l'estiu, que «amb els seus preus baixos i el tot inclòs marquen el tipus de client». Resultat: una temporada curta i amb visitants que vénen a gastar el mínim. I després, el cru hivern. «Aquest no és el futur, ni de bon tros», acaba dient el Joan Pau.

Vivendes buides

La passejada amb l'Anna i el Joan Pau pel casc antic dóna una altra de les claus de per on pot passar aquesta reconversió. Als baixos, molta botiga de temporada, de souvenirs i samarretes; als pisos superiors, molta vivenda tancada. «Fora de temporada, això és gairebé fantasmagòric», expliquen. L'ajuntament té en marxa un pla especial per revitalitzarlo, però per al Joan Pau, veí del barri de tota la vida, és insuficient: «S'ha d'apostar fort perquè la gent torni a viure aquí, amb més facilitats i amb ajudes a la rehabilitació de vivendes. I també és necessària una ordenació comercial».

El Joan Pau viu del turisme; l'Anna, no. I en una població amb monocultiu, això és un problema: «Viure aquí pràcticament t'obliga a estar relacionat amb el turisme, t'agradi o no. Ni m'he plantejat buscar feina a Lloret; només hi ha feines de temporada, en hotels, comerços o coses així». Per poder treballar en una feina que tingui alguna cosa a veure amb els seus estudis, l'Anna més aviat mira cap a Barcelona. Una altra opció, amb tota la seva dificultat, podria ser emprendre. «El turisme és ineludible, però a Lloret també li aniria bé una mica de diversificació econòmica, un pla b. En els plans per al casc antic, per exemple ¿per què no parlem de joves, d'emprenedoria, de start-ups? En altres llocs s'han revitalitzat zones marginals gràcies als joves i a la seva perspectiva innovadora. Estem globalitzats, i amb les noves tecnologies avui és factible muntar aquí una empresa del que sigui», proposa.L'entorn natural -afectat pel controvertit projecte de prolongació de l'autopista C-32 des de Palafolls- i la potenciació de la vida cultural són així mateix elements essencials per a aquest renaixement turístic de Lloret, per «reorientar com el turista coneix el poble», en paraules del Joan Pau. ¿I el tema de la farra salvatge? «Home, si vas a la Riera a l'agost a les dues de la matinada veuràs gent bevent, sens dubte. Però això també ha canviat», explica l'Anna. «Hi va haver una època en què alguns sectors donaven per fet que el turisme comportava uns problemes d'incivisme que jo crec que no teníem per què acceptar. Però arran dels disturbis del 2011 [amb una vintena de ferits i una altra de detinguts a l' evacuar una discoteca perquè va fallar l'aire condicionat] es van prendre mesures», recorda el Joan Pau. S'han acabat, per exemple, els pub tours, aquells grups de 50 o fins a 100 xavals vociferants recorrent els carrers de pub en pub mentre poguessin mantenir-se drets.

Amb la mateixa pedra

Lloret, doncs, es deslloretitza. I observa amb sorpresa com altres llocs cauen en els mateixos errors que va cometre al seu dia i dels quals ara mira de fugir. Veient imatges del Saloufest o de la mateixa Barcelona, el Joan Pau al·lucina: «¿Com és possible que no ho vegin? Hi deu haver algú que deu dir: 'És que són tants milions de benefici'. ¿No saben els milions que li està costant a Lloret mirar de treure's la mala imatge?».

Després dels convulsos anys de l'alcalde Xavier Crespo (2003-2011), que amb el lema Lloret, grans ambicions va tractar d'impulsar una molt contestada transformació amb gran pompa i que ha acabat imputat per rebre regals de la màfia russa, el mandat de Romà Codina (també de CiU, i que no aspira a seguir) «ha sigut de pacificació», diu el Joan Pau. Tant ell com l'Anna creuen que després del 24-M ve l'hora de la veritat, de pedalejar «tots junts, polítics, empresaris i ciutadans».

Notícies relacionades

L’Audiència delibera si allarga la presó de Villarejo

Ábalos nega conèixer cap trama Koldo i recorda que no està imputat

I demà

6. Per Gràcia amb Alberto Fernández Díaz