De Smara a la llibertat

Abdelahe Ali Ahmed no suporta el verb imposar. «La idea d'obligar i imposar no hauria d'existir en l'ésser humà. Ho veig aquí a Catalunya respecte a Espanya i també en la meva situació com a sahrauí, quan em diuen que el Sàhara Occidental és marroquí».

Ahmed parla sense deixar de somriure i amb la mateixa intensitat amb què viu. Pocs mesos després de néixer a Smara, al Sàhara, el 1975, la seva mare va ser empresonada en el conflicte de la marxa verda i la família Ahmed va fugir al camp de refugiats de Tindouf, a Algèria. Va dedicar nou anys a formar-se a Cuba i va tornar a la mateixa escola on va créixer de petit. Aquesta vegada, a donar classes. La Rotllana, una entitat badalonina, va aparèixer al seu destí a Tindouf i el va fitxar com a educador. Primer allà, després a Badalona, fins que el govern local del PP va suprimir aquestes prestacions.

El 2004 va conèixer la seva dona, la Georgina, la família de la qual havia acollit un nen sahrauí. Ella va voler viatjar al Sàhara. I en un fòrum d'internet va preguntar informació i va descobrir l'Abdelahe.

Agraïment

Però no tot ha sigut fàcil. Com quan anys enrere la parella intentava entrar en una discoteca i a ell li van tancar la porta. «Ja està plena la quota d'immigrants», van al·legar. I ara, quan ha fet un pas endavant i ha acceptat l'oferta d'ERC-Junts per Pineda per anar en la llista municipal de la ciutat on viuen, tampoc s'ha estalviat comentaris recelosos a Facebook, per la seva condició de musulmà. Ell, no obstant, ho relativitza. I no deixa de somriure. No sent que el seu fitxatge, al modest número 15 de la llista com a independent, sigui un gest tacticista d'ERC. «Si m'haguessin posat en els 11 primers no ho hauria acceptat perquè m'agrada mesurar on puc estar. En uns anys potser em guanyo el lloc». Té clar perquè ha acceptat el repte: «Catalunya m'ha ajudat, m'ha donat menjar i estic agraït».

També ho fa per aconseguir el seu objectiu de veure la independència dels seus dos països, el que consta al lloc de naixement del seu recentment aconseguit passaport espanyol (Sàhara occidental) i Catalunya. Quan se li pregunta per la posició del Govern espanyol i català sobre el Marroc i el Sàhara, passa de les conviccions a la indignació. «Ha passat amb Aznar, amb Zapatero, amb tots. Són tan miserables que han posat els interessos de La Caixa, d'empreses tèxtils i dels grans empresaris del turisme que exerceixen al Marroc fins i tot en aigües del Sàhara, per sobre de la vida de la meva família, per quatre duros. Han sigut molt miserables. I el Govern de Mas, miserable igual perquè en moltes institucions el Sàhara no consta com a país».

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

Anima a la integració els catalans d'origen estranger: «Si a Pineda em diuen 'sóc del Senegal', dic mal fet, perquè si la gent no és conscient que pagues els impostos a Pineda i ets de Pineda, si no dius 'sóc de Pineda', mal fet. Els polítics no han sabut arribar a aquesta gent. No hem sabut donar-li la benvinguda, i els emigrants no hem sabut buscar el nostre encaix».

La seva dona, treballadora social, afegeix que encara hi ha molts prejudicis, com els veïns que diuen que els serveis socials prioritzen les persones «negres o que porten mocador». Ella també ha patit comentaris recelosos, però fa com ell: somriu.