Les claus de la llei electoral catalana

Més enllà del sistema de traducció de vots en escons, l'avantprojecte de la llei electoral dota Catalunya d'una junta electoral pròpia i conté mesures que busquen fomentar la participació i garantir la transparència en els comicis. Reformes que podrien quedar en foc d'encenalls si els partits mantenen les seves eternes discrepàncies en la concreció d'un sistema electoral.

SINDICATURA PRÒPIA

L'avantprojecte de llei electoral aprovat en la ponència crea la Sindicatura Electoral Catalana -equivalent a la Junta Electoral Central-, composta de sis representants: tres membres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya elegits per sorteig i tres catedràtics o professors que el Parlament escollirà per una majoria de tres cinquenes parts (81 diputats). No obstant, els membres de la magistratura tindran prevalença en l'organisme, ja que designaran sempre d'entre ells el president, que disposarà de vot de qualitat en les deliberacions. En aquest mateix capítol, amb la nova llei electoral se suprimiria la figura de l'interventor, deixant només els apoderats com a representants dels partits polítics als col·legis electorals.

INCOMPATIBILITATS

L'avantprojecte endureix el règim d'incompatibilitats dels càrrecs electes i prohibirà als diputats del Parlament compatibilitzar aquest escó amb el de senador. El PPC s'oposava a una restricció que impediria la seva presidenta, Alicia Sánchez-Camacho, ser reelegida senadora per designació del Parlament. No obstant, la majoria dels grups van recolzar que es mantingui la possibilitat de compaginar el càrrec de diputat i el d'alcalde, situació en què es troben un grapat de parlamentaris de CiU i diversos d'ERC i del PSC.

Una altra de les novetats que els grups han inclòs al document que portaran al ple és obligar els candidats a estar censats en la circumscripció per la qual concorrin, a fi d'evitar un recurs habitual dels partits: completar les llistes amb candidats d'altres demarcacions, els coneguts com a 'paracaigudistes', o directament situar en els primers llocs d'una candidatura una persona pertanyent a una circumscripció diferent per garantir-se l'escó. Una pràctica molt estesa entre els partits sobretot quan parteixen amb unes males expectatives electorals.

VOT ANTICIPAT

L'últim element de fricció ha sigut la incorporació al text del vot anticipat, que permetrà als electors votar entre el dilluns i el dijous previ a la jornada electoral. Davant la impossibilitat de modificar el vot per correu, que està blindat per la llei electoral estatal, la fórmula pactada consisteix en el fet que l'elector porti en mà el sobre amb el seu vot al seu ajuntament, on el secretari del consistori s'encarregaria de verificar la identitat del votant, custodiar el sobre i entregar-lo a la mesa electoral corresponent.

Els partits que defensen la mesura (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) addueixen que permetria estalviar tràmits perquè un elector podria sol·licitar el vot i exercir-lo al mateix lloc i moment, cosa que també fomentaria la participació en les eleccions davant les traves logístiques amb què actualment topen molts dels que demanen el vot per correu. No obstant, socialistes, populars i Ciutadans qüestionen la fórmula per considerar que no ofereix les mateixes «garanties» legals i jurídiques que el vot per correu.

RETALLADA SALARIAL

A aquests gestos que pretenen ser de regeneració se n'hi han de sumar altres d'austeritat. Els grups s'han quedat a mitges en el seu intent d'apostar per la dedicació exclusiva dels diputats. L'esborrany de la llei imposa una rebaixa salarial als parlamentaris que compaginin el seu càrrec amb altres activitats remunerades fora de la Cambra. La quantia d'aquesta retallada es fixaria mitjançant una reforma del reglament del Parlament.

BUSTIADA CONJUNTA

Per una altra part, si s'aprova la llei tal com l'han començat a dissenyar els grups parlamentaris, els catalans deixaran de rebre a les seves bústies un sobre per cada força política. En el seu lloc es distribuirà un únic sobre pagat per l'erari que contindrà la propaganda de totes les candidatures amb representació parlamentària. El 'mailing' (bustiada) dels partits ja se sufraga majoritàriament amb subvencions públiques i, de fet, és una de les principals despeses de campanya de les candidatures.

Segons el que han declarat les mateixes forces polítiques, en la campanya del 2012 CiU es va gastar 908.000 euros en 'mailing'; el PSC, 898.000; ERC, 850.000; el PPC, 900.000, i ICV-EUiA, 893.000. Com passa amb la llei estatal, a aquelles candidatures que obtinguin diputats per primera vegada, una cosa que podria passar amb Podem en les pròximes eleccions autonòmiques del 27 de setembre si es compleixen les enquestes, se'ls abonarà després dels comicis el cost de la seva correspondència.

BLOCS INFORMATIUS

Notícies relacionades

La llei electoral supera les esmenes a la totalitat però segueix sense aconseguir el consens necessari

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

L'avantprojecte de la llei electoral catalana atén a mitges l'eterna reivindicació dels periodistes dels mitjans de comunicació públics: la liquidació dels blocs informatius que imposen el temps que han d'informar de cada partit en funció de la seva representació parlamentària. El cronòmetre no desapareixeria, però els professionals tindrien cert marge per ordenar les informacions de les diferents forces polítiques a partir de criteris d'«interès informatiu», a més dels de «proporcionalitat i representació».

Per garantir aquesta flexibilitat, la nova reglamentació encarregaria el control de la informació electoral no només a la futura Sindicatura Electoral Catalana, sinó també al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i al Consell de la Informació de Catalunya, organisme dependent del Col·legi de Periodistes. Aquests tres òrgans podran minutar la informació electoral dels mitjans de comunicació públics i privats i actuar en conseqüència si detecten que no informen amb proporcionalitat i equitat, o si hi ha partits que reben un tracte privilegiat o, per contra, són marginats.