Barcelona desplega el seu pla ‘antinavalles’ en zones conflictives

Barcelona ha endurit la pressió sobre les navalles en els últims dos anys. La concatenació de diversos incidents va fer saltar les alarmes municipals sobre l’ús d’armes blanques de petit format, una tendència a l’alça que el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, va batejar com a "cultura de la navalla". Des d’aleshores s’han desplegat controls, en general de manera discreta, amb algun dispositiu més notori, com en el cas de les dues últimes festes de la Mercè. La Guàrdia Urbana desgrana a EL PERIÓDICO l’origen i les prioritats actuals d’aquest front d’intervenció.

El 2024, la Guàrdia Urbana va constatar que a la ciutat havien augmentat "significativament" els delictes en els quals s’utilitzava una arma blanca. Els agents van detectar que no és que només es s’ensenyessin més ganivets o navalles per cometre robatoris amb violència i intimidació, sinó que s’utilitzaven per amenaçar o lesionar altres persones durant baralles i atacs.

Els analistes del cos policial municipal van tenir en compte que havien augmentat les assistències mèdiques a la ciutat per punxades o talls amb armes blanques fruit de desacords, deutes o pugnes pel control d’alguns espais, entre altres casuístiques. "Aquesta manifestació violenta per dirimir conflictes no era habitual a Barcelona i per això calia fer-hi front, per limitar la proliferació d’aquestes conductes", remarquen fonts de la Guàrdia Urbana.

A més, afegeixen que l’increment de l’ús d’armes blanques, amb la conseqüència de l’"eco mediàtic" que deixava pels ferits i morts que generaven les baralles en què s’utilitzaven, va provocar "un impacte en la percepció sobre la seguretat que tenien els veïns de Barcelona". "Parlar obertament d’augment de la violència als espais públics i vincular-lo a un augment en la detecció de les armes blanques va provocar una clara preocupació que sovint generava comportaments de desconfiança en l’espai públic i que derivava, per exemple, en restriccions de mobilitat als fills menors, entre altres mesures", indiquen els agents.

Per zones i per perfils

Davant aquesta situació, la Guàrdia Urbana va posar en marxa a mitjans de l’any passat l’operació Ferro, que és l’aplicació a Barcelona del pla Daga dels Mossos d’Esquadra, per detectar, intervenir i denunciar armes blanques no autoritzades a l’espai públic. En aplicació d’aquest dispositiu, fins aquest agost, els agents van confiscar a la ciutat 1.232 armes blanques, un 40% més que les que es van requisar el 2024, com va avançar aquest diari.

L’operació Ferro actua en dues línies: per zones i per perfils. D’una banda, la identificació d’espais públics en què és freqüent poder trobar armes blanques. A partir dels informes de les unitats territorials de la Guàrdia Urbana, amb anàlisi dels equips de la policia dels barris, es van acotar zones en les quals es podrien trobar persones que portessin armes blanques a partir de denúncies prèvies.

La segona línia d’actuació està relacionada amb "el perfil d’activitat" de sospitosos. En aquest sentit, els analistes assenyalen que "una xifra rellevant d’autors de robatoris amb intimidació, generalment multireincidents, portaven armes blanques, segons les víctimes". Un altre perfil serien persones vinculades a "agrupacions urbanes juvenils" que tenen "certa propensió a exhibir armes en enfrontaments" amb altres grups. Finalment, un tercer serien els delinqüents que tenen la necessitat de protegir-se si porten drogues.

Controls planificats

Notícies relacionades

Lledó Mas diu adeu després de 118 anys

Cites secretes al restaurant

A partir d’aquestes anàlisis, la Guàrdia Urbana estableix uns controls periòdics "de manera planificada i recurrent" per districtes de Barcelona i en hores determinades, amb una durada i intensitat que depenen del moment i del que s’hi trobin. Aquests dispositius es fan tant sols com a suport dels Mossos i de la Policia Nacional. La Guàrdia Urbana utilitza detectors de metalls per buscar ganivets i navalles. Els controls també s’estableixen en llocs freqüentats, com és el cas de concerts, festivals, festes majors i celebracions esportives. A l’avinguda Maria Cristina, en les dues nits més importants de la Mercè, es van desplegar dispositius de la Guàrdia Urbana per buscar armes blanques entre els assistents als concerts que s’hi celebraven.

També s’ha vist agents de la policia de Barcelona en els dispositius de suport de Mossos contra la multireincidència que s’estableixen a Ciutat Vella, en punts on es concentren aquests delinqüents, com alguns bars o estacions de transport públic,però també zones on s’ha detectat diversos delictes amb ús d’arma blanca en poc temps. Aquests dispositius són molt dinàmics per reavaluar la situació davant qualsevol nou fenomen, com un augment d’agressions o atacs en punts determinats de la ciutat.