Una gran promesa amb el sostre de vidre

RODRIGO RATO L'home que ho va tenir tot -diners i poder polític- passa pel pitjor moment d'una vida sense problemes

Mariano Rajoy i Rodrigo Rato, el 2012.

Mariano Rajoy i Rodrigo Rato, el 2012. / JOSÉ LLUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
MERCEDES JANSA / MADRID

A mitjans dels anys noranta, quan la carrera per la successió de José María Aznar estava en ple apogeu, socialistes coneixedors dels secrets del poder, com Felipe González, titllaven Rodrigo Rato de «frívol» i el menys negatiu que en deien alguns dirigents del PP era que «tenia el sostre de vidre». Els comentaris no van passar dels cenacles madrilenys. Rato estava en alça, al seu partit se li feia l'onada, agradava, era un seductor, tenia una boca d'or, donava canya des de l'oposició a un noquejat PSOE i no donava imatge de dreta cavernària habitual al PP. Era -i és- un liberal, no un conservador, i provenia d'una família amb pedigrí i diners. Molts diners.

Deixant de banda el que fos el sostre, el cert és que li ha caigut a sobre i el terra es mou sota els seus peus. No hi ha res a la biografia de Rodrigo Rato (Madrid, 1949) que fes pensar que els diners representaven per a ell un problema o que l'esperava un calvari de sospites i indicis basats en diferents gestions dubtoses.

Els Rato són una de les famílies asturianes més distingides, de Gijón concretament. Don Ramón, el patriarca, pare de l'exvicepresident econòmic, era monàrquic de Don Joan, l'avi de l'actual rei, a qui diuen que va acompanyar a París quan Joan Carles va jurar la Constitució. Ell va saber transmetre als seus dos fills mascles, Ramón i Rodrigo -si ens basem en els seus actes-, la importància que els mons polític i economicofinancer estiguin íntimament relacionats.

Don Ramón provenia d'una família amb diners, i va heretar i va crear una varietat de societats dedicades a tota mena d'activitats però amb tentacles arrelats a la banca i a la mineria, gràcies aquesta última al seu casament amb Aurora Figaredo.

El novembre del 1966, el pare dels Rato va entrar a la presó madrilenya de Carabanchel per un delicte de contraban monetari, com explica el periodista Ramón Tijeras al seu llibre Los Rato (Plaza y Janés). En aquest detalla com en plena dictadura el cap de família va ser condemnat a tres anys de presó per treure diners d'Espanya a un banc suís. El fill gran del mateix nom també va ser condemnat i les multes a tots dos van ser milionàries. Com a conseqüència de la gestió de Rato pare, tres bancs -Siero, Murciano i Medina, els dos primers de la seva propietat- van suspendre pagaments i van ser intervinguts. Una premonició.

Els dos fills van estudiar Dret i es van fer càrrec dels negocis familiars. Els coneixements d'economia de Rodrigo els deu a un màster a la universitat nord-americana de Berkeley, a finals dels anys seixanta. De tornada a Espanya i a l'inici de la democràcia, Manuel Fraga el tempta i ingressa a Aliança Popular, on arribaria a ser la gran esperança per a la dreta no franquista, amb estudis i idiomes que aspirava a governar. I gairebé ho aconsegueix si no l'hagués negat dues vegades Aznar com a successor.

Just a l'arribar a la cúpula del PP (1990) aconsegueix el seu primer pelotazo en aquella zona confusa entre política i finances: va vendre a l'ONCE la cadena d'emissores de ràdio fundada pel seu pare, per 500 milions de pessetes. Perpetrador del pacte entre Aznar i Jordi Pujol (1996) perquè el primer completés la seva insuficient majoria per governar, Rato va ser un totpoderós vicepresident econòmic -«el millor de la història», segons Aznar-, però les ombres de sospita no van trigar a aparèixer.

Notícies relacionades

El 2000 es va veure immers en el cas Gescartera, una societat intervinguda per la CNMV per una estafa de 20.000 milions de les antigues pessetes. No només no va dimitir sinó que el PSOE quan va arribar al poder el 2004 el va enviar al Fons Monetari Internacional (FMI) on la seva gestió tampoc va agradar.

Al tornar a Espanya va entrar a treballar a Lazard. L'Audiència Nacional investiga ara un pagament de 6,2 milions que el banc d'inversió hauria pagat a Rato en un compte a l'estranger. I d'aquí a Bankia, un cas en què està imputat i que l'ha obligat a presentar un aval de 3 milions com a fiança.