Sortida inesperada

Janet Sanz (BComú) anuncia que deixa la política: «Ajudar a fer millor la ciutat ha sigut el millor regal»

La presidenta de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona renuncia a presentar-se com a candidata a l’alcaldia de Barcelona i deixarà els seus càrrecs a final d’any

ENTREVISTA | Janet Sanz: «Negar els efectes de la superilla hauria de ser un delicte»

Janet Sanz anuncia que deja la política, este lunes en Barcelona.

Janet Sanz anuncia que deja la política, este lunes en Barcelona. / Jordi Otix

4
Es llegeix en minuts
Glòria Ayuso
Glòria Ayuso

Periodista

Especialista en economia i sostenibilitat, economia blava, transició cap a una economia descarbonitzada.

ver +

A la superilla del carrer Consell de Cent cantonada amb Comte Borrell és on aquest dilluns la presidenta del grup municipal de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha triat anunciar que a finals d’any deixarà el seu càrrec a l’Ajuntament i, no només això, també la política institucional, renunciant a presentar-se com a cap de llista en les eleccions municipals del 2027.

Es tracta d’una decisió que, segons ha explicat, va començar a meditar el juny del 2023 i que va compartir llavors amb el seu entorn més pròxim. Però el relleu necessari d’Ada Colau la va portar a assumir la presidència de Barcelona en Comú a l’Ajuntament, tot i que a la primavera ja va comunicar als seus companys del grup municipal la seva voluntat de deixar-ho. «El moment més difícil no és entrar en la política, sinó sortir i fer-ho bé», ha explicat envoltada dels seus companys i amics amb qui ha compartit dues dècades en la política. Ho ha fet emocionada i «amb un somriure», perquè ha afirmat sentir-se «plena, orgullosa, agraïda i feliç», per haver posat en la seva tasca, sobretot, «compromís i treball».

Janet Sanz ha anunciat que deixa la política acompanyada d’amics i companys en la seva trajectòria de 20 anys d’activisme. /

Jordi Otix

Referent global

L’exemple ha sigut el lloc on ha reunit tothom per fer l’anunci. En aquest emplaçament ha volgut una vegada més defensar un urbanisme més humà, que l’ha portat a impulsar les superilles i la transformació dels carrers de la ciutat per tornar l’espai públic a vianants, veïns i famílies, posant el focus també en l’entorn de les escoles. La seva gestió ha marcat un canvi en la manera de concebre la ciutat, desplaçant el cotxe del centre del model urbà, una transformació reconeguda com a referent en nombroses ciutats europees i del món, però que ha recol·lectat moltes crítiques per part de diversos sectors a Barcelona, que han portat les mesures als tribunals. Sanz ha tornat a denunciar sentències en contra dels eixos verds com a exemple del que anomena ‘lawfare’ o judicis-polítics contra polítiques públiques.

En aquest dia, ha preferit posar l’accent en els molts bons records que conserva i no en els dolents. «Ajudar a fer millor la ciutat és el millor regal que m’ha fet la política», ha afirmat. Una Barcelona d’acollida també per a ella, nascuda a Tamarit de Llitera, a la Franja, «que estimo profundament i he intentat cuidar per oferir noves oportunitats a la seva gent, als que l’habitem».

Habitatge i tramvia

A més de les superilles, ha destacat el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) com un dels projectes que més orgull li generen. La iniciativa estableix mesures de contenció sobre l’oferta d’habitatges turístics, amb l’objectiu de recuperar habitatge residencial, delimitant les zones, endurint sancions contra l’oferta il·legal i frenant la concessió de permisos, tot i que, de nou, va tornar a trobar l’oposició del sector turístic.

També el pas del tramvia per la Diagonal, la transformació de la Meridiana d’autopista d’entrada a la ciutat en eix verd, així com la Rambla, totes dues ara en obres. I també la creació de la primera empresa pública elèctrica, i el blindatge de la reserva del 30% d’habitatge social en les promocions que es duen a terme a la ciutat, una cosa que «ara ningú s’atreveix a qüestionar realment», paraules que han anat acompanyades d’aplaudiments entre els presents. 

Janet Sanz anuncia que deixa la política, aquest dilluns a Barcelona. /

Jordi Otix

«Campanyes molt dures»

La seva il·lusió ara és iniciar una nova etapa vital, «obrir nous camins i noves perspectives de futur», si bé ho farà «a peu», a poc a poc, posant resistència al ritme accelerat imperant «del capital i la política institucional» i «tancant ferides». Preguntada per aquestes ferides, ha respost: «Hem patit campanyes molt dures contra la nostra formació, desinformació, ‘fake news’, processos judicials i la pressió de ‘lobbies’. No obstant, el que queda és l’afecte i l’estima», i ha afegit que la millor resposta als ‘lobbies’ és que «el nostre projecte continua fort: ningú s’atreveix a desmuntar les superilles, i aquest és l’orgull més gran amb què m’acomiado, perquè demostra que hem guanyat». Per Sanz, la superilla ho engloba tot, perquè garanteix la cultura mediterrània, l’ocupació dels carrers, la ciutat justa, renaturalitzada i en equilibri, i que representa l’«inici de la transformació de la Barcelona del segle XXI». «Cada vegada que passejo per aquí em sento orgullosa del que hem fet».

Pare i mare

Així, a finals d’any posarà fi a una trajectòria que va iniciar als 20 anys d’activisme polític, quan el 2004 es va afiliar a la secció jove d’Iniciativa per Catalunya Verds. «En política, sento que he tingut un pare, Ricard Gomà, i una mare, Ada Colau, un referent i un exemple del qual he après cada dia».

Notícies relacionades

Sanz ha afirmat que el grup municipal que deixarà a finals d’any «és fort i valent», i que Barcelona en Comú continuarà sent «la veu dels veïns i veïnes que no es resignen, com els de la Casa Orsola i els que volen frenar polítiques injustes com els desnonaments a Vallcarca» o la falta de respostes en habitatge. «L’organització s’ha de preparar per al 2027, per connectar amb els barris i fer front a la crisi social, climàtica i democràtica», ha afegit.

A la persona que encapçali la llista li ha demanat que sigui honesta i valenta. «Per la meva banda, me’n vaig plena i feliç, convençuda que la política pot ser una eina útil i necessària per millorar la vida de la gent».