Les incògnites del 'cas Camarga' continuen obertes

Pocs bars ofereixen preus tan assequibles com el del Parlament. Un cafè: 69 cèntims. Una coca-cola d'ampolla: 95 cèntims. Menú del dia: 9,16 euros. El que no tenen són crispetes. Una pena, perquè ahir s'haurien fet un tip de vendre'n la mida gegant mentre a la comissió del frau fiscal i la corrupció s'acumulaven les contradiccions entre Alicia Sánchez-Camacho i María Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola.

El capítol del dia estava basat en el cas Camarga, en la  conversa que les dues compareixents van mantenir el 7 de juliol del 2010 i que va ser gravada a càrrec de l'agència Método 3. Un enregistrament que va derivar en un escàndol polític després de sortir a la llum. La presidenta del PPC va defensar que no sabia que se les estava espiant, va al·legar que no va denunciar les revelacions d'Álvarez sobre les martingales de Pujol júnior perquè eren «vaguetats» i va negar tenir fiscals o policies «de confiança», com va dir a la seva companya de dinar. Els diputats de totes les formacions polítiques, a excepció de la seva (i el PSC, que no va fer sang), van evidenciar que no se la creuen. I es van ratificar quan l'exparella del primogènit va afirmar en la sessió del vespre que Camacho i José Zaragoza, exsecretari d'organització dels socialistes catalans, van decidir, «en una estoneta d'oci relaxat», gravar la trobada. Com en moltes pel·lícules de suspens, la incògnita continua oberta.

«CIRC MEDIÀTIC»La compareixença de Camacho va superar les quatre hores -cosa que va obligar a ajornar a dilluns el torn de Zaragoza i Francisco Marco, director de Método 3- i va quedar lluny de desactivar el «circ mediàtic» que ella mateixa va criticar. Sobretot, perquè els grups i la protagonista van convertir la sala de grups en un sainet. I és que quan un diputat arriba al Parlament, se li entrega un mòbil i un missal (llibre que conté l'Estatut, la Constitució i el reglament de la Cambra). El ventilador el porta de casa. Camacho, per exemple, va obrir la intervenció erigint-se en víctima del serial i acusant la resta de crear una «cortina de fum» per tapar la finalitat de la comissió: «aclarir l'origen de la fortuna multimilionària dels Pujol». A aquesta sentència li va donar rang de titular al dir-la en català i castellà, per a les televisions de fora de Catalunya.

La dirigent popular es va sentir còmoda els primers minuts, però Carlos Carrizosa (Ciutadans) i Isabel Vallet (CUP) la van posar en un compromís al retreure-li que arribés a «un pacte» amb Método 3 per tancar el cas per la via civil, i que renunciés a seguir investigant per la penal per arribar «al final». Camacho va al·legar que no hi va haver «acord», sinó que Método 3 va reconèixer les culpes i va acceptar pagar els 80.000 euros que demanava ella en la demanda, i va defensar que no va seguir per la via penal perquè veia «desproporcionades» les penes que s'imputaven. «Jo ja estic satisfeta», va dir, tot i no haver quedat clar qui va encarregar la gravació i qui la va difondre.

FALTA DE PROVES  Abans d'això, Oriol Amorós (ERC) va llançar una altra pregunta clau: ¿per què Camacho no va denunciar el que li va explicar Álvarez sobre Pujol júnior? La presidenta del PPC es va escudar en el fet que no tenia proves que en ratifiquessin la veracitat i va recordar que el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, i el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz van rebutjar el relat.

Camacho també va comentar que es va reunir amb els seus advocats per saber si havia d'anar a la fiscalia a denunciar. «Em van dir que eren vaguetats». Novament amb el ventilador, la presidenta del PPC va recordar que la resta de partits també saben «moltes coses» i no les porten a la fiscalia. Molt més activa que en altres jornades, quan només s'ha dedicat a desprestigiar la comissió, la diputada de CiU Meritxell Borràs li va replicar amb la mateixa moneda. La va acusar d'actuar «com una corretja de transmissió de les clavegueres de l'Estat» i va furgar en aquell «fiscal de confiança» que Camacho li diu a Álvarez a La Camarga que té.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

La líder del PPC li va venir a respondre que allò era una forma de parlar i que davant un delicte de violència sexista com el que li explicava l'ex de Pujol júnior, ella es va proposar buscar qui fes falta per ajudar. Però ni amb això va obtenir complicitats amb Álvarez. En el seu paper de destral de dues boques, l'examant del primogènit va afirmar que tot el que va explicar a La Camarga sobre el seu exnòvio «és cert», incloent-hi aquell viatge en què va portar «més de 400.000 euros» d'Andorra a Madrid. Va acusar el pare del clan de ser qui ho controlava tot, i va ficar al sac de l'espionatge polític els nacionalistes, implicant-hi fins i tot Antifrau per haver filtrat correus seus.

Però, sobretot, va donar el seu títol per a la pel·lícula, Vicky, Alicia, Zaragoza, al denunciar que, després de lligar caps, ha vist que la líder del PPC i el diputat del PSC al Congrés es van aliar per encarregar la gravació i obtenir rèdit polític. Sí que va semblar coincidir amb Camacho a l'assegurar totes dues que la gravació que es va escoltar al Parlament està «manipulada i editada». Però ni així. La líder popular ho va dir per defensar que «s'han canviat frases de lloc». En canvi, Álvarez ho va fer per assegurar que la dirigent del PPC va dir coses que perjudiquen alts càrrecs del seu partit i que no apareixen al CD en qüestió. També va avisar que d'aquí uns dies provarà que els fons que els Pujol van ocultar a Andorra provenen de Banca Catalana. És a dir... Continuarà.