L'esquiu cervell de l'elector

Els analistes demoscòpics comparteixen amb els meteoròlegs una doble fatalitat: tots dos viuen de mesurar intangibles –els uns, els gustos de la gent; els altres, l’atmosfera– i encara que tots considerem els seus pronòstics, només acostumen a ser notícia quan s’equivoquen, cosa que sol passar sovint donada la naturalesa imprevisible del seu objecte d’estudi. En el cas dels sondistes d’estats d’opinió, a les dificultats del seu ofici s’hi ha afegit en els últims temps un enrariment del material amb què treballen. 

L’escenari polític que ha marcat la història d’aquest país en els últims 30 anys ha saltat pels aires en a penes uns mesos a causa d’una inaudita volatilitat en les intencions de vot de la gent. De sobte, el pastís que a Espanya­ solien compartir dos –PP i PSOE–, es trosseja ara en quatre parts iguals després de la irrupció de Podem i Ciutadans. En el cas de Catalunya, el joc es reparteix entre vuit opcions amb aspiracions a formar part del Parlament a la tardor. ¿Com es pot interpretar un panorama electoral tan fragmentat? ¿Qui s’atreveix a endevinar les intencions d’una ciutadania tan can­viant?

De sobte, la d’analista demoscòpic s’ha convertit en una professió de risc. Els responsables dels principals instituts d’opinió reconèixen que la seva feina s’ha tornat més difícil, encara que més apassionant.

1 ¿Quan va esclatar realment el panorama electoral?

Fa un any a aquestes hores, les enquestes oferien una radiografia del país que no convidava a pensar en grans sobresalts: el PP perdia suports però mantenia alt el seu terra, el PSOE seguia sense capitalitzar l’enuig dels ciutadans i a la llunyania apareixien petites formacions que semblaven recollir el descontentament popular, però molt tímidament. Els sondejos més atrevits donaven a Podem dos eurodiputats i no més del 5% dels vots. 

Aquesta estampa es va esfumar la nit del 25 de maig. Contra tot pronòstic, la formació de Pablo Iglesias va aconseguir sis escons a Brussel·les i va rebre una de cada 10 paperetes. ¿Inesperat? «No tant», adverteix Belén Barreiro, directora de la firma d’anàlisis socials Myword, que aclareix: «Des del 2012, els nostres estudis revelaven que a Espanya hi havia lloc per a un nou partit que atragués els que s’havien quedat orfes polítics. Només faltava que algú sabés captar-los», explica. Segons José Juan Toharia, director de Metroscopia, la sorpresa de Podem s’explica pel poc temps que hi va haver per detectar-la –el partit va néixer poc abans dels comicis– i perquè només va votar el 45% del cens, però la marea de fons venia d’abans. «El 15-M ha trigat tres anys a cristal·litzar en un partit, però el 2012 ja ho detectàvem», afirma.

2 ¿Publicar enquestes condiciona els futurs votants?

Els experts en sondejos tenen ­identificat l’anomenat efecte cavall guanyador, segons el qual la gent tendeix a recolzar l’opció política que es destaca de la resta. Aquest fenomen segueix present en l’electorat espanyol, però amb matisos. L’endemà dels comicis europeus, Metroscopia va fer una enquesta que va donar un resultat sorprenent: el percentatge de ciutadans que es declaraven votants de Podem triplicava les xifres sortides de les urnes. «Els que veien amb bons ulls la formació d’Iglesias, però no l’havien votat, van deixar de sentir-se uns friquis al veure que les enquestes els confirmaven», analitza José Juan Toharia. 

«La gent perfila el seu vot prenent com a base el que creu que pot passar i cada vegada endarrereix més la seva decisió», adverteix Jordi Argelaguet, director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). «El que ja no existeix és el vot útil, ni el vot a la contra. Abans, molts simpatitzants del PP, però amb dubtes, els votaven si les enquestes auguraven una victòria del PSOE. Ara opten per Ciutadans», adverteix José Miguel de Elías, director de Sigma Dos, que adverteix: «En les últimes europees, el 14% va decidir el seu vot el dia de les eleccions».  3 ¿Què ha canviat en l’electorat en els últims anys?

Més enllà de la política, Belén Barreiro ha detectat una cridanera novetat en el ciutadà mitjà espanyol: «La gent ha perdut la por a canviar i ha abandonat la fidelitat a les marques. Està més disposada a anar-se’n amb l’oferta que li convingui més», assenyala. La conclusió és immediata: «Si som infidels a la nostra companyia de telèfons, ¿per què no hem de ser-ho als partits? Al final, els que votem i els que comprem som els mateixos», planteja la directora de Myword.

Aquesta predisposició més gran al canvi de jaqueta pot explicar el tret electoral que destaquen amb més afany els experts en demoscòpia: la volatilitat. «Fa anys, un votant complia el que deia. Ara canvia d’un dia per l’altre. No aconseguim fer dues enquestes iguals en dues setmanes successives», assenyala Àngels Pont, directora de Gesop. 

Les cases de sondejos treballen com sempre: a partir de les dades que recullen en les seves enquestes telefòniques –en trucades a fixos i ara també a mòbils–, presencials –així són les dels instituts públics CIS i CEO–, o mitjançant qüestionaris on line. Però la cuina d’aquestes dades s’ha hagut d’adaptar a aquesta volatilitat més gran. «Encertar és més difícil avui. La gent ha modificat la relació que mantenia amb els partits i molts opten per formacions noves, que no acumulen record de vot. Això ens emboira el retrovisor per interpretar les seves intencions», addueix Jordi Arguelaguet. 

4 ¿Podem donar per mort el bipartidisme definitivament?

¿Què els ha passat al PP i al PSOE perquè els en altre temps amos intocables de la vida política estatal estiguin sent discutits per dues formacions acabades d’arribar? Cada un ha seguit el seu camí, però comparteixen un mateix destí. «El dilema vell-nou anima els votants a buscar sigles que no existissin fa tres anys; tant els fa els seus programes electorals. Per això, fins i tot IU i UPD surten malparats a les enquestes», observa José Miguel de Elías, de Sigma Dos.

La crisi no només ha destrossat les economies de les famílies; també ha dinamitat els sòls electorals de partits que es pensaven que vivien damunt de formigó armat. «La meitat dels votants del PP del 2011 renega avui d’aquest partit. Mai hi havia hagut tants infidels en les files populars. Fins al gener, s’inclinaven per l’abstenció o per Podem; ara, opten per Ciutadans», revela José Juan Toharia. ¿Aquest grup pot amagar vot ocult? «El PP té més vot enfadat que ocult», assegura el director de Metroscopia. 

Després de la bomba que va suposar la irrupció de Podem la primavera passada, la forta pujada del partit d’Albert Rivera en les enquestes fa olor de segona fase de l’assalt dels nous. Mentrestant, cap dels partits de l’antic bipartidisme emet cap mena de senyal de recuperació. «S’han quedat fossilitzats en l’enfonsament. Al PP, l’arribada de Ciutadans li està fent pagar la factura de la corrupció, que abans no li feia mal, i el PSOE està desdibuixat. Ja no es parla malament d’ell. Ara, directament, ni se l’esmenta», adverteix Belén Barreiro. 

5 ¿Com està Catalunya sis mesos abans de les eleccions?

A la dificultat d’interpretar els sentiments de l’avui en dia voluble votant espanyol, a Catalunya s’hi afegeix la gran fragmentació que presenta el paisatge electoral –els sondejos auguren la presència de vuit partits al Parlament després de les eleccions del setembre– i el filtre del procés independentista. El baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió presentat fa una setmana anunciava una baixada del pol sobiranista, confirmava que Podem ha arribat a Catalunya per quedar-se’hi i apuntava una pujada de Ciutadans propulsat per l’empenta rebuda per aquesta formació a la resta de l’Estat. Jordi Argelaguet, director del centre, matisa aquests grans titulars. «En realitat, el 44% de catalans que desitgen que Catalunya esdevingui un Estat no ha baixat de manera significativa. La notícia és que els que s’oposen a la independència, que abans no estaven mobilitzats, i per tant tenien més marge de creixement, ara estan més actius. Ens trobem davant d’un empat tècnic», assenyala l’analista.

«La irrupció de Podem ha introduït el factor ideològic en un debat públic que abans estava monopolitzat pel sobiranisme», interpreta Àngels Pont. La conseqüència és que els milers de catalans que abans votaven en les generals però en canvi passaven de les autonòmiques, ara sí que volen opinar sobre el Parlament. «I al revés: els que només votaven en les catalanes, ara també volen decidir qui els representa a Madrid. Les dues eleccions cada vegada s’assemblen més», observa Argelaguet. 

6 ¿Què pot passar des d’avui fins al novembre?

Notícies relacionades

De com els amargats alimenten els seus enemics

Bunqueritzats i sense mòbil, el pacte de Podem per no desaparèixer

Podem i Ciutadans són els protagonistes del moment. Han despuntat amb una força desorbitada passant del no-res a postular-se com les primeres forces polítiques del país. De fet, la formació de Pablo Iglesias apareix des de l’estiu passat en totes les enquestes com la número u en intenció directa de vot. Ciutadans, per la seva banda, ha experimentat des del gener el creixement demoscòpic més important que es recorda en la història democràtica d’Espanya. «Podem s’ha alimentat de molts exabstencionistes, i això comporta un risc. Potser una part d’aquest grup decideix en l’últim moment quedar-se a casa. L’any se li pot fer molt llarg a Podem», assenyala Àngels Pont, directora de Gesop.

Els dos partits nous han transformat en gasolina l’ambient de volatilitat que es respira al país, però aquest material és de naturalesa molt combustible i es pot girar en contra seva. «La política a Espanya s’ha convertit en un Gran Hermano. Hi ha massa presència mediàtica i molta vigilància. Qualsevol ficada de pota pot acabar sent letal», adverteix Belén Barreiro, que augura un recorregut diferent durant els mesos vinents per a cada una de les formacions acabades d’arribar: «Podem ha crescut gràcies al factor emocional, però l’emoció és fugaç, dura el que dura l’enamorament». I afegeix: «No els veig proposant solucions i, en canvi, sí massa tancats en el seu nucli dur. Per contra, Ciutadans s’ha obert a la participació d’experts i sí que ofereix mesures. Per tot això, no descartaria que Ciutadans guanyi les eleccions al novembre».