Esperanza Aguirre, l'art de sobreviure

O l'adores o la detestes. A Mariano Rajoy l'enerva i no oblida que va intentar moure-li la cadira en el congrés del PP del 2008, quan l'ara president havia perdut dues vegades davant José Luis Rodríguez Zapatero. Però ell sap que és l'única que pot guanyar les eleccions a l'Ajuntament de Madrid; per això, tot i que és conscient que haurà de recórrer al bicarbonat diverses vegades fins al mes de maig, l'ha elegit com a candidata.

Segons les enquestes internes, les que li prepara Pedro Arriola (el marit de Celia Villalobos, la vicepresidenta del Congrés que van enxampar jugant amb l'iPad), és la dirigent conservadora més ben posicionada a Madrid i no ha tingut cap més remei que elegir-la. Aguirre és del PP, però és, sobretot, Aguirre. I la seva marca està molt menys tocada que la del partit.

Amb els seus 63 anys, ha sigut gairebé de tot en la vida política. Regidora, ministra, presidenta del Senat i presidenta autonòmica. Un dels seus somnis, ja ho deia als anys 90, era ser alcaldessa i potser ho aconseguirà el 24 de maig, una mostra que lluita fins al final pel que vol. I a més a més pot convertir-se en alcaldessa de la seva ciutat, Madrid, on va néixer, va estudiar (a l'Institut Britànic) i es va llicenciar en Dret el 1974, el mateix any en què es va casar amb Fernando Ramírez de Haro, comte de Murillo i Gran d'Espanya, amb qui té dos fills.

Va començar en política al Partit Liberal, però ràpidament es va passar a Aliança Popular. Va conèixer els Aznar quan van arribar a Madrid des de Valladolid i, en les seves moltes hores com a amfitriona a la capital, va aconseguir guanyar-se'ls.

Distanciament amb els Aznar

Aguirre li deu molt a l'expresident, que la va introduir en la seva executiva nacional del partit i també en el seu primer Govern, com a ministra d'Educació i Cultura i, anys després, la va nomenar presidenta del Senat. Ara la relació amb el matrimoni és freda: Ana Botella, actual alcaldessa, no li perdona algunes crítiques a la seva gestió i tampoc que, des de fa mesos, s'hagi postulat per al seu càrrec.

La seva imatge ara («animal polític» és l'expressió més utilitzada per qualificar-la) no té res a veure amb aquells vídeos de Caiga quien caiga (CQC) en què la llavors ministra d'Educació apareixia com una política atabalada, ingènua i impulsiva. Com ella ha reconegut després, va aprofitar aquella plataforma sense por al ridícul per donar-se a conèixer, i ho va aconseguir.

Aguirre té un ampli equip de comunicació, però ella ha sigut la seva principal assessora d'imatge tots aquests anys. Té una capacitat innata per usar els mitjans. Sap com col·locar-se, a qui acostar-se, què tocar i, especialment, de què vestir-se per aconseguir que els fotògrafs es fixin en ella. Hi ha imatges de l'exministra de chulapa, amb casc d'obrer, amb samarretes de diversos equips esportius, estirada al llit d'un hospital que acaba d'inaugurar… I amb mitjons i talons, en aquella foto famosa de la roda de premsa que va oferir després de tornar de Bombai, on estava de viatge oficial i va sortir il·lesa d'una onada d'atemptats terroristes. Sap rendibilitzar qualsevol dels seus actes i llançar cortines de fum per desviar l'atenció. Aquesta setmana, per exemple, com que ja està en campanya i vol captar els votants més patriòtics, ha tornat a demanar que se suspenguin els partits en què es xiuli contra l'himne espanyol. Però no és una proposta nova, ja la va plantejar el 2012, quan va intentar que no es parlés de l'elevat dèficit de la comunitat i de Bankia.

4 o 5 hores de son

Una col·laboradora que fa més d'una dècada que treballa amb ella ho resumeix així: «Mana molt». I durant moltes hores. El telèfon pot sonar en qualsevol moment. Fa més de 15 anys que dorm només quatre o cinc hores cada dia. A les sis ja està en marxa, llegint els diaris i preparant els actes de la jornada. «Estaria tota la legislatura de campanya. Adora el carrer», explica aquesta assessora. I potser per això, per aquesta relació que té amb la política i el poder, ha decidit tornar tot i que, el setembre del 2012, va assegurar que dimitia de la presidència de la Comunitat de Madrid per deixar la primera línia. Encara que és cert que molts no s'ho van creure.

Notícies relacionades

L’home que ho sap tot

El Govern regularitzarà 500.000 immigrants arribats abans del 2025

A més, en aquests dos anys i mig, la investigació del cas Gürtel i l'esclat de l'operació Púnica, sobre comissions il·legals, podrien haver minat les seves aspiracions, però ella ha aconseguit sortir-ne indemne i això que els seus principals col·laboradors (Alberto López Viejo i Francisco Granados) han ­caigut.

És una supervivent que ara té un objectiu: l'alcaldia de Madrid. Que es preparin els madrilenys i el senyor Rajoy, que Aguirre està en campanya.