Podem defensa l'expropiació de la mesquita de Còrdova a l'Església

La polèmica immatriculació de la mesquita de Còrdova i altres edificis d'ús religiós aprofitant un escletxa que va deixar la llei hipotecària ha entrat, encara que sigui d'esquitllentes, en la campanya electoral. En una entrevista radiofònica, la candidata de Podem a la presidència de la Junta d'Andalusia, Teresa Rodríguez, ha subratllat l'"aposta clara" per recuperar la titularitat dels béns patrimonials que són públics i assumir-ne la gestió, respectant el culte que fins ara s'hagi desenvolupat, i proposa fer un inventari sobre quins béns han sigut posats a nom de l'Església i quin impacte ha tingut aquest fet en el patrimoni cultural.

La immatriculació de la Mesquita, o la inscripció de l'edifici a nom de l'Església sense que hagi hagut de demostrar la seva possessió més enllà d'un certificat del bisbe, es va poder fer perquè un article de la llei vigent (que es remunta a l'època franquista) donava a l'autoritat eclesiàstica rang equiparable al d'un fedatari públic, i per tant la paraula del bisbe anava a missa.

CREIXEMENT DESORBITAT DEL PATRIMONI

Va ser a partir de l'any 2003 quan per aquest sistema el patrimoni dels arquebisbats va començar a créixer de manera desorbitada, especialment en zones com Navarra, on es van inscriure multitud de propietats que fins aquell moment ni tan sols apareixien en el registre. El 2009, es va descobrir que un d'aquests béns era la mesquita de Còrdova, immatriculada sense gens de publicitat tres anys abans i pagant tot just 30 euros pel tràmit burocràtic i res, per exemple, per l'impost de transmissió patrimonial. Poc després es va desvelar que també el 2010 va passar el mateix amb la catedral de Sevilla.

La polèmica es va fer ràpid ressò entre els partits polítics, especialment entre el PSOE i IU, que governaven a la Junta d'Andalusia. La delegada del Govern andalús a Còrdova va arribar a anunciar fins i tot un estudi jurídic per determinar a quina administració li competia revertir el procés, i la Conselleria de Turisme, en mans d'IU, va defensar una titularitat i gestió públiques. La mateixa presidenta de la Junta, Susana Díaz, es va manifestar a favor d'una titularitat pública, però sense entrar en el pantanós terreny de prendre la gestió de l'immoble, un dels monuments més visitats d'Espanya, a l'Església. Es limitava a reclamar una "participació conjunta" pel que fa al turisme.

Però segons sembla tot ha sigut un brindis al sol, perquè a l'hora de plasmar aquest element en els programes electorals, no ho han fet ni el PSOE ni IU, que s'ha limitat a subscriure un compromís remès per la Plataforma Mesquita-Catedral. Així, només Podem ho inclou expressament. Amb l'epígraf 'Regeneració social a través de la cultura i la societat del coneixement', la formació advoca per "reforçar el caràcter públic i comú dels béns patrimonials de propietat pública i privada, recuperant com a béns públics les immatriculacions de patrimoni realitzades per l'Església catòlica, com la mesquita de Còrdova o la Giralda de Sevilla".

MESURES DE "TRANSPARÈNCIA" SOBRE IMMATRICULACIONS

Preguntada dijous al matí en una entrevista a la Cadena SER, Rodríguez insistia que és "necessari" implementar mesures de "transparència" sobre les immatriculacions que els diferents arquebisbats espanyols van portar a terme a partir de la reforma de la llei hipotecària de José María Aznar, que "va permetre que molts béns públics es convertissin en privats".

Notícies relacionades

Les 15 mesures del pla estatal de lluita contra la corrupció anunciat per Pedro Sánchez

Feijóo, als socis del Govern: «Això va de Sánchez o de decència»

"Volem saber quins són, quin impacte en termes culturals i financers ha tingut per a la gestió del patrimoni comú i en funció d'això apostem --i nosaltres apostem i ho diem clarament-- per la titularitat pública dels béns patrimonials que són públics, més enllà evidentment del respecte al culte religiós que en determinats edificis i monuments té l'Església catòlica", ha matisat Rodríguez.

 No és la primera vegada que Podem s'enfronta a l'Església, ja que un malentès de la seva candidata municipal a Sevilla va fer córrer que plantejaven convocar un referèndum per suprimir la Setmana Santa. La candidata andalusa va fer una comparació entre els dos assumptes. "La Setmana Santa té un ampli consens social, i nosaltres preguntem als ciutadans per les coses que no tenen consens", va dir. "Les que en tenen no només no preguntem sinó que, a més, protegim l'exercici d'aquesta expressió religiosa i cultural", que, va insistir, forma part de la identitat del poble andalús. "I a Còrdova tenen una mesquita catedral, i no només una catedral de culte cristià", va dir al·ludint a l'actitud de l'arquebisbat de mirar d'esborrar qualsevol referència al passat musulmà de l'immoble i fins i tot aconseguir els drets de propietat del nom Mesquita, una forma més, segons la plataforma Mesquita Patrimoni de Tots, de controlar l'absència de referències a la mesquita.