El Pacte Nacional pel Dret a Decidir no fa cas de Mas i ERC

Els dos principals partits tant del Parlament com de l'anomenat front sobiranista ahir van ser desautoritzats, precisament, per un dels ens creats ad hoc per generar suport social i cívic a les seves tesis. El Pacte Nacional pel Dret a Decidir va consensuar un text resum de la reunió mantinguda a la Cambra catalana en el qual va evitar etiquetar les eleccions del 27 de setembre vinent com de «plebiscitàries». La moció acordada es limita a reconèixer que les eleccions mantenen el «dret a decidir». És a dir, no fan fer cas de les reiterades proclames tant d'Artur Mas com d'Oriol Junqueras, sobretot del primer, arran de la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la llei de consultes.

La resposta dels dos partits va ser, no obstant, desigual. CiU es va felicitar en part per haver clarificat posicions, ja que mentre una part de l'esquerra rebutja l'independentisme (ICV-EUiA), veus tradicionalment poc partidàries, com l'empresariat, hi van ser més favorables (Antoni Abad, de la Cecot). ERC, d'altra banda, va reaccionar, de portes endins, amb virulència. En la reunió, lluny de mantenir el consens, es van posar de manifest les esquerdes que genera transformar el concepte de dret a decidir en independència. Esquerdes, d'entrada, en la federació nacionalista. L'eurodiputat Francesc Gambús, d'Unió, va fer una intervenció per avisar del recel que genera l'independentisme a la UE. Molt diferent de la del seu col·lega de CDC a l'Eurocambra.

CONTRA UNIÓ / ERC, per la seva part, va carregar les tintes contra els representants democristians. «En volen culpar ICV-EUiA, però és UDC, via Gambús i Joan Rigol», l'autor intel·lectual de la «diluïda moció», segons els republicans. I si Unió va molestar ERC per la seva acció, CDC ho va fer per la seva inacció. «Ja els va bé que el text digui el que digui», va insinuar una veu d'Esquerra, percudint en la idea que una cosa és el que diu CDC i una altra el que fa per la independència. A la tarda, gairebé una desena de diputats d'ERC van enviar tuits amb un missatge comú: digui el que digui el text del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el 27-S serà plebiscitari si així ho volen els catalans votant majoritàriament opcions independentistes.

Els representants d'ICV-EUiA, CCOO, el Moviment Laic i Progressista i el Consell Nacional de la Joventut tampoc van comprar la idea de donar suport al caràcter plebiscitari de les eleccions. Iniciativa i el sindicat van insistir que no s'han de buscar «dreceres» a l'única via que consideren vàlida per conèixer l'opinió ciutadana sobre la sobirania: el referèndum. Les tibantors van fer que, en l'àmbit independentista, organitzacions com el CIEMEN sí que en recolzessin el caràcter plebiscitari. La tensió no va créixer perquè sí que hi va haver acord a denunciar la sentència del Constitucional contra la llei de consultes. Va ser significatiu el breu discurs final del president Mas evitant entrar en la disputa.

Després de la cita d'ahir, de la qual força veus van qüestionar l'oportunitat, sobretot perquè se sabia que no es produirien avanços, no hi ha previsió de nous acords ni mobilitzacions. I això que aquest punt, el de la mobilització de les entitats, era un dels objectius fixats en anteriors cimeres.

LA LLISTA DE L'ASSEMBLEA / Sense desviar-se de l'anomenada societat civil, hi ha un altre factor que tensa en gran manera les ja alambinades relacions entre CiU i ERC: l'intent per part de l'ANC de promoure una llista pròpia per al 27-S, amb el fons, encara, de la pugna per la llista única, en principi liquidada fa més d'un mes. La presidenta de l'Assemblea, Carme Forcadell, va assegurar que l'entitat «gairebé ni contempla» anar a les eleccions del 27-S, i que tan sols s'ho plantejaria si els partits sobiranistes no acordessin un full de ruta comú per aplicar passats els comicis.

Notícies relacionades

L’Exèrcit ensinistra l’elit de la defensa ucraïnesa en una base de l’Empordà

Montero i Illa reivindiquen una aliança entre Andalusia i Catalunya

Arran d'aquests moviments -i després d'algunes declaracions, com les del coordinador general de CDC, Josep Rull, també ahir, que va admetre que el «procés s'estava refredant» i va afegir que això «no hauria passat» amb la llista única- ERC hi veu la mà de la federació.

«Qui vulgui reobrir lluites caïnites passades [en referència a la de la llista única] haurà d'explicar per què ho fa», va afirmar una veu republicana. Aquesta mateixa font va apuntar que, a més, ara el desig de CDC d'una candidatura conjunta és només un estratagema per erosionar els republicans, i no un desig en si. «Que expliquin per què volen una llista conjunta per al setembre, però no un Govern de concentració ara», va assenyalar aquesta font.