Sánchez presenta el PSOE com l'únic partit que no «divideix»

Pedro Sánchez va sopar dissabte passat a la seu dels socialistes valencians. Va ser una trobada senzilla, gens protocol·lària, amb els membres de l'executiva del PSOE i els líders territorials servint-se menjar fred dret i conversant en grups reduïts. Diuen diversos dels assistents que el secretari general no aparentava estar en el seu millor moment. La primera jornada de la conferència autonòmica del partit, pensada per preparar les eleccions del maig, tot just s'acabava. Encara que els socialistes havien escenificat el recolzament al seu líder, debilitat en els últims mesos, dues circumstàncies havien entelat el conclave: l'absència per una inoportuna grip de Susana Díaz, la presidenta andalusa, i les paraules del castellanomanxec Emiliano García-Page, que va explicar que la «unitat» al voltant del secretari general era «crítica». No obstant, a penes 12 hores després, ahir, Sánchez va tancar la conferència amb el «millor discurs que se li recorda», frase en què coincideixen tant els crítics com els que el segueixen recolzant.

Va ser una intervenció d'alt contingut emocional, pensada per trencar l'actual dicotomia entre el PP i Podem. Després de la multitudinària marxa del partit de Pablo Iglesias el dia anterior a Madrid, que va eclipsar l'inici de la conferència socialista, Sánchez va optar per obviar el fenomen polític que amenaça l'hegemonia del PSOE a l'esquerra i centrar-se en les crítiques a Mariano Rajoy. «No ho oblideu mai: a qui tem el PP és el PSOE», va dir als seus al final del discurs.

L'«EXPLOTACIÓ»

«Espanya ja no suporta més divisions», havia dit al començament. La tesi va ser que el PSOE és l'únic partit, entre els tres amb opcions de governar, que no provoca fractures en la societat. La dreta, va argüir, «divideix» al «buscar la recuperació per al 10% privilegiat mentre abandona el 90% dels espanyols». I Podem, que no va citar pel seu nom, «divideix» al «pescar en el riu tèrbol del desencant».

Entre un moment i l'altre, amb ocasionals crits de «¡president!, ¡president!» per part d'un sector de l'auditori, el líder socialista va insuflar esperança -«el nostre partit és un partit de guanyadors», va assenyalar-, va proposar idees tan àmplies i ambicioses com la «refundació del capitalisme» -sense més concreció- i va defensar els beneficis de la unitat territorial davant l'auge de l'independentisme a Catalunya. Però Sánchez, sobretot, es va centrar a criticar el PP pel flanc social. La seva acció de Govern en aquesta legislatura, va sostenir, pot resumir-se en una paraula: «Explotació».

Notícies relacionades

L’Audiència delibera si allarga la presó de Villarejo

Ábalos nega conèixer cap trama Koldo i recorda que no està imputat

«¿De què presumeix Rajoy? -es va preguntar-. ¿De ser el president amb qui més ha crescut la desigualtat i la pobresa? ¿De ser el president que ha portat els contractes de 54 dies de mitjana i els sous mitjans de menys de mil euros?»

En els una mica més de sis mesos que ha estat al capdavant del PSOE, Sánchez no havia aconseguit concitar fins ara un aplaudiment tan unànime amb les seves intervencions. No acabava d'aconseguir, segons la majoria dels dirigents socialistes, el to adequat per al càrrec que ocupa. Però ahir la tendència es va invertir. Diuen els seus col·laboradors més pròxims que ara hi ha més involucrats en la confecció dels seus discursos i que ell, mentrestant, està «creixent».