REVISTA DE PREMSA
"Hisenda descobreix la fortuna al Carib d'Oleguer Pujol", titula 'El Mundo'
La portada de 'Charlie Hebdo' amb Mahoma proclamant 'Je suis Charlie', amb el títol 'Tot està perdonat', apareix en un quiosc bolcat en la deriva antigihadista europea

portada-mundo-13-01-2015
La guerra virtual i real que mantenen els governs dels EUA i Europa amb els gihadistes segueix sent el fil conductor del quiosc. Sigui perquè França treu l'Exèrcit al carrer, pel ciberatac al Pentàgon, perquè Europa, en el seu conjunt --Alemanya, el Regne Unit, Espanya--, es planteja mesures d'excepció antigihadistes i fins i tot per la portada amb què 'Charlie Hebdo' tornarà demà al quiosc després de l'atac mortal que el setmanari satíric va patir dimecres a París, i que veurà a les primeres pàgines d'avui de 'La Razón' i d'EL PERIÓDICO.
Això mana a les portades de les primeres edicions dels diaris de Madrid i Barcelona d'avui, però hi ha més coses. Les primeres pàgines parlen de la batuda d'una dotzena d'advocats d'ETA i també que Artur Mas sospesa ara convocar eleccions plebiscitàries al Parlament de Catalunya a la tardor. I la d''El Mundo' s'obre amb la primícia que "Hisenda descobreix la fortuna al Carib d'Oleguer Pujol".
CURAÇAO I NASSAU
Oleguer Pujol Ferrusola, el fill petit de l'exhonorable, va regularitzar amb l'amnistia fiscal de Cristóbal Montoro uns 4,5 milions que tenia amagats. Ara, segons el rotatiu, Hisenda ha descobert que tenia ocults al Carib almenys 4,6 milions d'euros. A l'illa de Curaçao ha detectat dos comptes amb 2.810.599 euros. Estaven en sucursals de l'ING Bank i del RBTT Netbank a nom de dues empreses radicades a les illes Verges, propietat de l'Oleguer. El fisc, segons el diari, ha detectat tres noves societats establertes a Nassau, la capital d'un altre cau fiscal, a les Bahames, vinculades a tres societats més panamenyes amb una suma d'1.800.000 euros. La informació del diari afegeix que el fisc ha posat aquestes dades en mans de l'Audiència Nacional i ha denunciat que no col·labora i oculta la seva fortuna exterior.
L'editorial es titula: "Els Pujol es neguen a col·laborar amb Hisenda i amb la justícia". Hi inclouen l'Oleguer i el seu germà Oriol, que ahir va passar per un jutjat de Barcelona. De l'Oleguer es considera "un escàndol" "la sistemàtica ocultació de la seva fortuna” en un complex entramat de comptes i societats a Suïssa, Andorra, Luxemburg, Man, Guernsey i les Antilles holandeses. I més quan el seu pare va governar Catalunya 23 anys, i "els investigadors treballen amb la hipòtesi que l'origen d'aquest patrimoni procedeix del cobrament de comissions per part de la família Pujol a canvi de l'adjudicació de contractes públics de la Generalitat".
L'ÒPERA I L'EUGA
Menys rang té a 'El Mundo' que Helga Schmidt cobrava comissions del 10% al marge del seu generós sou com a gerent d'òpera del Palau de València: en total es va emborsar 508.000 euros entre el 2008 i el 2012. I, per rematar els assumptes de corrupció, l'entrega del dia d''Abc' es titula: "Andalusia va pagar amb ajudes europees el trasllat d'una euga alemanya per al Rocío, un congrés de CCOO i cistelles de Nadal".
LA BATUDA D'ADVOCATS
L'altre gran assumpte polític del regne d'Espanya en la premsa madrilenya és la batuda d'advocats dels presos d'ETA. Se'ls acusa de controlar els reclusos, a més de blanquejar capitals, no abonar l'IVA i pagar en negre a alguns treballadors sense donar-los d'alta a la Seguretat Social. La suma del que haurien defraudat al fisc pujaria a 1,3 milions. 'El País' destaca que la detenció dels 12 lletrats i de quatre tresorers d'Herrira trenca el front de les presons d'ETA. 'El Mundo', que titula a la portada amb la indignada reacció 'abertzale' pel que entén que és una venjança política del Govern contra els advocats que van tombar la 'doctrina Parot' ("Sortu demana escac i mat' per a la Guàrdia Civil"), aplaudeix editorialment l'operació: "Detencions que fan mal a Sortu i també a ETA".
La dada més nova l'aporta 'La Razón': els arrestats van arribar a tenir contacte anual amb la majoria dels reclusos etarres i feien arribar cada mes a cada pres 125 euros a Espanya i 135 a França. I l'editorial del diari més afí al Govern i la política de Rajoy a Fernández Díaz abona la idea de combatre ETA fins al final. Aquest és el titular. Aplaudeix l'actuació contra els lletrats perquè "la seva actuació entra de ple al Codi Penal" i perquè a ETA només li queda dissoldre's totalment.
D'això discrepa l'altre editorial del dia en la matèria, el d'EL PERIÓDICO, amb aquesta tesi: més de tres anys després de la fi de la violència etarra, i quan ni ETA ni el Govern han fet passos per tancar aquest capítol "l'operació d'ahir (...) no sembla que sigui la manera més apropiada d'encarrilar aquest final".
TITULARS DE PORTADA
El País:
"Europa es planteja mesures excepcionals contra el gihadisme"; "Les protestes islamòfobes de Dresden congreguen un dilluns més milers de persones"; "Espanya va aprovar en secret el 2010 un pla per combatre els islamistes"; "La detenció de 12 advocats d'ETA trenca el seu 'front de presons"; "Guerra oberta a IU de Madrid pel paper de Tania Sánchez".
El Mundo:
"Hisenda descobreix la fortuna al Carib d'Oleguer Pujol"; "Sortu demana 'escac i mat' per a la Guàrdia Civil"; "La gerent del Palau de València cobrava comissions del 10%"; "Rajoy viatja per sorpresa a Grècia per donar el seu suport a Samaràs davant Syriza"; "França mobilitza 15.000 efectius per l'amenaça del gihadisme".
Abc:
"Guerra total al gihad. París desplega 10.000 soldats per prevenir atacs i es llança al combat de l'educació als suburbis"; "L'abús dels fons europeus: un cavall per al Rocío, un congrés de CCOO i cistelles de Nadal"; "Els advocats d'ETA van defraudar gairebé un milió i mig en dos anys".
La Razón:
"La portada més esperada del setmanari que va patir l'atac gihadista. Mahoma plora i també és Charlie"; "Els advocats d'ETA donaven 125 euros al mes a cada pres amb diner negre"; "Rajoy planta cara a Podem amb Pablo Casado, delfí d'Aznar".
Ara:
"França treu l'Exèrcit al carrer"; "Mas valora ara convocar les eleccions plebiscitàries a la tardor"; "La Guàrdia Civil deté 12 advocats d'ETA"; "Cristiano, Pilota d'Or: 'Espero atrapar Messi'".
El Punt Avui:
"CiU i ERC, encallats. Artur Mas i Oriol Junqueras no avancen en la consecució de l’acord per convocar les eleccions plebiscitàries, en la que ha de ser la setmana decisiva. ERC insisteix que accepta que la llista del president aglutini els independents i reclama una resposta immediata. L'ANC trasllada la pressió per l'acord al carrer"; "París busca còmplices i mobilitza l'Exèrcit"; "Rècord de trasplantaments als hospitals catalans".
La Vanguardia:
"França combat la por amb l'Exèrcit als carrers"; "Mas sospesa eleccions a la tardor si no hi ha llista unitària"; "Figueres compra un Dalí pintat en plena guerra civil".
EL PERIÓDICO:
"Ciberatac gihadista contra el Pentàgon"; "Merkel: 'L'islam és part d'Alemanya"; "Mapa de la mortalitat del trànsit a la ciutat de Barcelona"; "La data és el nou obstacle que separa CiU i ERC".
Notícies relacionadesCharlie Hebdo:
"Tout est pardonné. [Mahoma:] 'Je suis Charlie".
- Tribunals Una veïna de Sant Adrià s’enfronta a 25 anys de presó per matar la seva parella amb «118 ganivetades» simulant «un joc sexual»
- Carme Forcadell: "Sabíem que pagaríem un preu, però no que seria tan car"
- El futur Liceu Mar farà guanyar a BCN un nou passeig marítim
- Canvis al litoral de la ciutat El Reial Club Marítim es traslladarà amb el World Trade Center el 2028
- De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci
- Societat Tarragona instal·larà sensors per quantificar el flux de turistes i detectar possibles inundacions
- Festa Major La traductora i actriu Viviana de Salvador serà la pregonera de les Festes de Santa Tecla 2025 de Tarragona
- Batalla política entre les flames La directora de Protecció Civil es regira contra el PP per dir-li «piròmana»: «Aquells que no aporten que s’apartin»
- Espanya, en flames Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes
- Pagesia Els pagesos del Camp de Tarragona arrenquen els avellaners morts per la sequera i busquen conreus alternatius més resistents