Mas demana unitat sense aclarir la incògnita electoral

El president de la Generalitat, Artur Mas, manté la incògnita sobre el procés sobiranista i torna a deixar clar que qui decidirà sobre les ja famoses eleccions amb caràcter plebiscitari serà només ell. Mas va aprofitar el seu missatge de Cap d'Any per llançar l'enèsim míssil de pressió a ERC perquè se sumi al seu projecte de llista unitària independentista. Però Esquerra sembla poc sensible a pressions externes.

El discurs de Mas va ser tan breu com poc explícit sobre el futur. El sobiranisme va marcar el gruix de la seva intervenció. I les qüestions socials i la crisi van ocupar dos paràgrafs. En un va apuntar que s'estan produint «canvis en la bona direcció» en les xifres de creixement econòmic i ocupació. A continuació va assumir que les desigualtats i la pobresa no s'han reduït i que el Govern «seguirà treballant i esforçant-se per lluitar contra les desigualtats, defensar els serveis públics fonamentals i ajudar a crear noves oportunitats». Fins aquí el missatge social.

Després d'una ràpida referència a la corrupció, sense posar-hi noms ni cognoms -com podria haver estat el de l'expresident Jordi Pujol- i parlant en positiu («ara hi ha una consciència més extensa i una exigència més gran»), Mas va abordar amb una mica més de detall el full de ruta del procés sobiranista. Sense sorpreses.

EL 9-N COM A EXEMPLE / El principal argument va ser el de la unitat. Unitat amb un referent recent, el del pacte per la celebració de la pseudoconsulta del 9 de novembre. Un acord no exempt, com és sabut, de renúncies i d'un intricat acoblament al qual va contribuir decisivament la combativa oposició del Govern de Mariano Rajoy.

Per emfatitzar aquesta crida a la cohesió interna, el líder de CiU va apel·lar implícitament al missatge de l'expresident José María Aznar, que va vaticinar que abans es trencaria Catalunya que s'aconseguiria la independència. «La unitat és el que tem l'Estat», va apuntar el president. «L'Estat ens vol dividits, cada un pel seu costat. Sap que així som més febles i més vulnerables», va afegir el cap del Govern.

Per si no havia quedat meridianament clar el destinatari del missatge, que no és cap altre que el líder d'ERC, Oriol Junqueras -epicentre d'una conscienciosa estratègia de pressió de Convergència amb diversos ressorts en marxa-, Mas va rematar: «Hauríem de ser ben conscients d'això, prendre'n nota i actuar en conseqüència». Actuar en conseqüència, traduït al llenguatge polític de l'actual momentum independentista, no és res més que aconseguir que ERC accedeixi a concórrer a les eleccions plebiscitàries com a part de la llista única de Mas, que, segons CDC, és el que s'assembla més a un referèndum: una llista, un sol punt en el programa i la ruta de 18 mesos cap a la consecució de l'Estat independent català.

DECISIÓ PERSONAL / Respecte a la part de responsabilitat de Mas, que no és cap altra que la potestat de convocar o no eleccions anticipades, el missatge no va aclarir cap qüestió. Tret d'una reafirmació. El president va tornar a advertir que tornarà a prendre decisions «complicades» personalment i assumint «riscos». És a dir, al marge del que puguin plantejar els partits. Un missatge que contrasta amb la unitat d'acció que es va forjar a l'hora de pactar la data i les preguntes de la consulta entre Convergència, Unió, ERC, ICV, EUiA i la CUP, ara fa un any.

Davant dels que van parlar de renúncia, Mas va reivindicar la seva decisió de canviar la consulta original del 9-N per un «procés participatiu». «Si llavors no vaig dubtar a assumir personalment les decisions que creia més adequades, també ho faré en els pròxims passos que ens correspon fer com a país», va assenyalar. I es va reafirmar en el paper personalista que considera que li ha atorgat l'actual procés sobiranista: «És la meva responsabilitat com a president no defugir les decisions per difícils que puguin ser».

Tot seguit, Mas va reiterar que la solució al conflicte català amb el conjunt de l'Estat haurà de passar per les urnes. No va esmentar el concepte referèndum, ni el de les eleccions anticipades. Es va limitar a assegurar que «seran només els vostres vots, quan arribi el moment, els que configurin els escenaris de futur que han de seguir guiant les regnes d'aquest país». Així doncs, una nova indefinició, al situar en aquest «quan arribi el moment» l'estadi següent en la resolució del sudoku entre CDC i ERC, amb la participació del sobiranisme cívic i municipalista, que empeny també cap a l'avançament electoral.

Notícies relacionades

La política d’ara mateix

La resurrecció digital

Tota aquesta estratègia de pressió a Esquerra va tenir un aperitiu previ per part del conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, que va reclamar «menys exigències, menys titulars i més generositat» per part «de tots». Un nou dard cap als que fins fa poc més d'un mes eren els socis de CiU al Parlament. Homs va recordar una altra vegada que «els compromisos subscrits valen per a tots». El portaveu va eludir donar explicacions sobre l'estat de les negociacions i els debats que aquestes generen. Ho va deixar tot en mans del president.

Mentrestant, Esquerra Republicana es manté ferma en la seva convicció que convé convocar eleccions immediatament i que cada partit hi ha de concórrer pel seu compte, i els independentistes, compartint un punt programàtic sobiranista. Unes quantes hores abans del discurs de Mas, Junqueras apostava, en una entrevista a Europa Press, per eleccions «com més aviat millor», posposant els pressupostos fins a la primavera. ERC sosté que a CiU hi ha nervis per haver de cedir a la pressió i tornar a cridar a les urnes però sense la llista única, cosa que deixarà CDC (o CiU si es presenta una altra vegada unida) sota l'amenaça de no guanyar. «No saben què fer», va resumir un diputat republicà. I si ho sap, Mas no ho va revelar.