Mas executa l'últim acte abans d'activar l'avanç electoral

Els quatre grups parlamentaris -que agrupen sis partits polítics- sobre els quals es consolida el procés sobiranista cap a la consulta del 9-N estan convocats avui, a partir de les onze del matí, al Palau de la Generalitat, per oferir una resposta conjunta a la suspensió del procés decretada dilluns passat pel Tribunal Constitucional. Segons fonts del Govern, aquest pot ser l'últim acte d'un culebró que entrarà, ben aviat, en una altra fase, la de les eleccions anticipades (això sí, tot i la desgana del mateix president, que preferiria esgotar la legislatura). Amb tot, sempre segons aquestes fonts, una vegada es constati la impossibilitat material d'organitzar el 9-N amb totes les garanties, el president compareixerà per exposar una denúncia sense pal·liatius del bloqueig estatal i la proposta de seguir endavant amb una convocatòria electoral al febrer o març en què una llista única defensi plantejar la independència de Ca-talunya en un procés negociador d'un o dos anys. Mai, en qualsevol cas, mitjançant una declaració unilateral.

La llista a la qual aspira Mas ha d'incloure Convergència, sectors independentistes d'Unió, ERC, part del sobiranisme escindit del PSC i representants de la societat civil, com Carme Forcadell o Pep Guardiola, per posar exemples. Aquest és el pla del Govern. En paral·lel, i amb l'objectiu de garantir l'esgotament de la legislatura per poder redreçar les expectatives a les urnes, hi ha sectors dins de CDC que exploren altres vies.

EL CAVALL GUANYADOR / La llista única, o més aviat conjunta, es plantejarà a les sis forces sobiranistes, fins i tot sabent que ni ICV-EUiA ni la CUP jugaran a això, i Unió, almenys mentre Duran segueixi al capdavant, tampoc. No cal dir que el verdader objectiu d'Artur Mas és lligar la seva sort a ERC, el cavall guanyador, almenys ara, en les enquestes. I Esquerra se sent gairebé atrapada per la xarxa que el líder convergent li ha parat. «S'ha de vetllar per l'entorn de CDC», va explicar un alt càrrec de la federació a un altre republicà fa uns dies.

ERC no desitja la llista conjunta perquè considera que sumaria menys que els dos partits per separat. I també perquè anar de la mà d'un partit tan esquitxat pels casos de corrupció i sense saber, per exemple, quines noves sorpreses pot deparar el futur, els intranquil·litza. Potser per combatre ja l'argument que, previsiblement, podria utilitzar CDC si ERC s'atrevís a dir que no a la llista conjunta («estan trencant la unitat per interès partidista»), Oriol Junqueras es va deixar veure ahir pels passadissos del Parlament amb Joan Herrera i David Fernàndez. Amb la CUP l'uneix l'obediència a la «legitimitat» del Parlament; és a dir, la desobediència a la legalitat.

ESGOTAR TERMINIS / En la cimera d'avui encara no s'articularà la proposta electoral. Encara toca esgotar els terminis en què no es dóna definitivament per perdut el 9-N. El Govern admet que alguns gestos de suspensió dels preparatius, que ERC li ha criticat, s'haurien pogut «modular». Argumenta que el funcionament de l'administració és complex. Però, com ja va avançar aquest diari, farà propòsit d'esmena, no només amb la firma, ahir, del decret de nomenament de la comissió de control de la consulta, sinó també amb la recuperació de certa campanya de difusió del 9-N.

Quan es constati que el Constitucional no es reuneix amb tanta urgència com ho va fer dilluns per decretar la suspensió de la consulta, i que, quan ho faci, no l'aixeca, serà obvi que no és possible celebrar la consulta. Llavors és probable que s'organitzi algun acte simbòlic per a aquell mateix dia i Mas activi públicament el pla b. El president farà pública la seva aposta per la llista conjunta per posar tota la pressió sobre el seu actual soci. La dificultat se centrarà en la concreció del programa electoral. Mas no acceptarà el compromís d'una declaració unilateral d'independència (DUI) com a primer pas després de les urnes.

I per si no és possible la llista conjunta, els convergents avisen que estan preparats per donar per frustrat el procés i assenyalar amb el dit els responsables. Dit d'una altra manera, com va avançar ahir EL PERIÓDICO, si Esquerra es presenta en solitari i guanya els comicis, no pot esperar que Convergència li brindi el seu suport.

Una prova que CDC ha aconseguit munició contra els seus actuals socis són les indagacions portades a terme per conèixer el grau de des­obediència registrat a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts (on Junqueras és alcalde) pel que fa a les liquidacions a l'Agència Tributària catalana.

MAPA PELS AIRES /La llista conjunta trencaria totalment el mapa polític català, si es concretés. Fonts de Convergència van assenyalar que la federació vol anar més enllà de les eleccions catalanes, i pretén que aquesta unitat es plasmi també en els comicis locals del maig de l'any que ve i en les generals previstes per a finals del 2015.

En aquest esquema, la federació CiU salta pels aires, o com a mínim la figura del líder democristià, Josep Antoni Duran Lleida, queda al marge del bloc del Sí-Sí, i previsiblement activaria un espai polític de moderació catalanista. Altres opcions ideològiques com el PP, el PSC, ICV-EUiA i la CUP mantindrien el seu espai i proposta, òbviament, al marge de què proposin en relació amb la ruta sobiranista en els seus programes.

Notícies relacionades

Rajoy exhibeix tranquil·litat a l'espera de la cimera sobiranista

Decret amb clàusula

Al Palau deixen molt clar que només preveuen com a cap de llista Artur Mas, de manera que es consolida la tendència a CDC de renovar el missatge mitjançant la personalització de la seva aposta més enllà de les sigles. Sens dubte el cas Pujol i l'acusació de finançament irregular que segueix pendent de judici, a més a més de la caiguda de suports en les últimes eleccions catalanes, fan que CDC necessiti urgentment una refundació, que passaria per donar a Mas tot el protagonisme, apostar definitivament per la independència (sense DUI) i redirigir el missatge social cap al centre i centre-esquerra.

Vèncer equivaldria a majoria absoluta, sense entrar a plantejar obertament la necessitat d'aconseguir el 50% dels vots, com seria el que correspondria en cas de celebrar-se un referèndum o una consulta.