LA REBOTIGA D'UNA COMPAREIXENÇA HISTÒRICA

Silenci ple d'estupor

Pujol es va parodiar a si mateix davant la perplexitat general i se'n va anar entre xiulets

1
Es llegeix en minuts
FIDEL MASREAL / BARCELONA

Es va fer el silenci quan Jordi Pujol va entrar a la sala. Amb un gest aparentment tranquil, va saludar el convergent Jordi Turull i l'exministre socialista Celestino Corbacho. Americana, camisa i corbata de tons blaus i un pin amb l'escut de la Generalitat a la solapa. Va treure els seus papers, els va repassar, va fer un glop del got d'aigua i va ser llavors quan, per primera vegada, va aixecar el cap per repassar la sala, plena de fotògrafs, periodistes, convidats i, en primer terme, els diputats. Va ser un repàs tímid. Quan li van donar la paraula, es va treure el rellotge i va començar la lectura del text inicial, de to familiar i amb l'habitual tesi de l'amor a Catalunya com a motiu de la seva existència. El seu to, llavors, baix.

Notícies relacionades

Fins aquí, més o menys el que era previsible. Però quan els grups van desgranar el seu interrogatori, van començar els gestos. Algun somriure irònic, i més d'una interrupció als diputats més incisius, perquè no havia sentit bé una frase o l'altra. Pujol no es va molestar gaire a prendre notes davant la pluja de peticions de dades que li anava caient. Gest greu, mà esquerra a la templa esquerra i ulleres lleugerament caigudes sobre el nas. Res més.

Va arribar el moment de respondre. I, en lloc d'això, els diputats assistien atònits a l'altre Pujol, al que encara dóna lliçons de moral i de veritat renyant. No tots van assistir a l'espectacle, perquè la CUP va optar per no sotmetre's i se'n va anar. El president de la comissió, estricte en l'ús dels temps, va fer possible que tot estigués a punt a les 18.25. Pujol va agafar les coses i després de departir amb algun diputat, va dir al seu ajudant: «Som-hi». I va marxar escortat per la cúpula parlamentària de CiU, que dissimulava molt malament el seu estupor, i ajudat per un inèdit dispositiu de seguretat que allunyava els periodistes del personatge. Va deixar l'edifici entre xiulets i insults quatre hores i mitja després d'haver estat complimentat per la presidenta del Parlament amb un dinar.