Preguntes retòriques i sospites en l'aire

CUP

Al·legat contra el pujolisme i acte de protesta

David Fernàndez, en nom de la CUP, va protagonitzar una duríssima esmena a la totalitat al pujolisme i, amb Quim Arrufat, va optar per abandonar la sala quan l'expresident va respondre renyant els diputats. Fernàndez va descriure el pujolisme com un sistema corrupte,  un «oasi que era un abocador amb olor de perfum». Va denunciar el silenci de l'Estat davant de tot això i va descriure el compareixent com «un home d'Estat espanyol, que ha tapat vergonyes i terrorisme d'Estat, executor del procés neoliberal, virrei d'Espanya i peó de la troica». El seu comiat va ser: «En el viatge a Ítaca no hi té cadira reservada, aquest viatge va començar sense vostè i sense vostè s'acaba. Bon vent i barca nova».

CIU

Ni una sola pregunta per al seu fundador

Jordi Turull, el cap del grup de CiU que té l’habilitat de fer posar nerviosa l’oposició, va dir que se sentia afligit pels fets confessats per qui va ser fundador del seu partit. Fins i tot li «va desaprovar» el seu comportament i va condemnar l’existència de comptes ocults a l’estranger «els tingui qui els tingui». Però no li va fer ni una sola pregunta. Va donar per bona la confessió del juliol passat i la intervenció inicial d’ahir de Jordi Pujol i es va dedicar a defensar-lo disparant contra el PPC i Ciutadans per no voler buscar la veritat, sinó simplement «empastifar-ho tot». Els va acusar d’haver orquestrat un «linxament públic» contra Pujol i de convertir el Parlament «en un plató de televisió». Però ni una pregunta.  

ERC

El soci de Mas no va quedar satisfet

El soci de governabilitat d’Artur Mas no va quedar satisfet. Va donar a entendre que no renunciarà a la comissió d’investigació després que la diputada Gemma Calvet –Oriol Junqueras va evitar participar-hi– no obtingués resposta als seus interrogants, entre ells el perquè de la seva confessió ara i si aquesta es devia a «necessitats processals en la defensa del seu fill» Jordi Pujol Ferrusola, imputat per blanqueig de capitals i delicte fiscal. La republicana també va voler saber si la fortuna amagada està relacionada amb «negocis vinculats a qüestions polítiques», i no va dubtar a treure a col·lació les sospites del 3% al preguntar si es va consentir el cobrament de comissions per adjudicacions d’obra pública.  

PSC

L’allargada ombra de Banca Catalana

Directe i sense embuts, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va preguntar a Pujol el volum total de diners defraudats per la seva família i li va reclamar la documentació que acredita l’evolució d’aquests ingressos. Després d’inquirir a l’expresident si pot assegurar que els seus fills no van utilitzar el seu nom per fer negocis a l’empara de la Generalitat, el socialista va ser el primer portaveu que va vincular els fets confessats amb el cas Banca Catalana, al preguntar-li si la fortuna original no va augmentar amb la venda d’accions de l’entitat aprofitant-se d’informació privilegiada, just abans de la fallida. «A diferència del que pensa el president Mas, jo no crec que el frau sigui una qüestió personal», va dir.

PPC

«¿Quant se n’emportava? El 3, el 4 o el 5%»

Sense cap rubor per haver-se negat a comparèixer pel cas Mètode 3, Alicia Sánchez-Camacho va saltar a última hora al ring parlamentari i no va trigar a lligar la corrupció amb el procés sobiranista. Va fer servir termes molt durs contra Pujol, a qui va acusar d’haver «robat i mentit» als catalans «mentre promovia l’Espanya ens roba». A més a més d’exigir-li proves documentals de la seva versió, li va preguntar «en quin paradís fiscal» té els diners evadits i si l’origen de la fortuna va ser «el 3% que va denunciar Pasqual Maragall, el 4% que va confessar Fèlix Millet o el 5% que va revelar fa poc Josep-Lluís Carod-Rovira». I va reblar: «La seva transició nacional va començar al Palau de la Música el 2009».  

ICV-EUIA 

Pujol com a encobridor de la corrupció

El líder d’ICV-EUiA, Joan Herrera va dibuixar Pujol com algú que no és conscient de la seva situació personal i política. Va formular la hipòtesi que en lloc d’una herència no declarada, el cas es basi en «un entramat familiar» que es beneficiava de l’accés al poder, o bé «una manera de funcionar del seu entorn, el seu partit i gran part de l’empresariat». El va convidar –sense èxit– a estirar la manta i va recordar nombrosos casos de corrupció de l’etapa pujolista. El to d’Herrera va ser mesurat, fins que va respondre a l’esclat de Pujol: «No tolero lliçons morals de qui parava els peus a qui denunciava». Perplex, va subratllar la falta de respostes als interrogants. I li va exigir que «torni el que ha evadit». 

CIUTADANS 

Notícies relacionades

Silenci ple d'estupor

Armengol defensa que no recordés la seva reunió amb Aldama

 Incredulitat i actuació davant la fiscalia

Albert Rivera va emmarcar en tot moment el cas Pujol en el que va definir com a «cas Convergència». Com altres, va formular preguntes sense resposta, i no es va creure el relat familiar que va construir Pujol. Va denunciar que els governs del PSOE i el PP li van donar tracte de privilegi perquè sempre recolzava el llogater de la Moncloa. I va deduir que l’escàndol esclata davant el procés sobiranista. Després de l’esbroncada de Pujol, Rivera, sense alterar el to, va dir: «Magnífica interpretació, però ja no cola. No admetrem que vostè renyi, és vostè qui ha confessat, això és un Parlament democràtic, no és anar a missa, no és un règim». Rivera va anunciar una actuació davant la fiscalia amb el que va declarar ahir Pujol.