Un referèndum 'català'

Els partits pro consulta desembarquen efectius a Escòcia en el dia D i desitgen una victòria independentista La colònia 'nostrada' a Edimburg assisteix amb enveja al procés britànic

3
Es llegeix en minuts
XABIER BARRENA

«Aquest no és el meu referèndum. El meu és el 9-N». Jordi Caixàs, periodista en tasques de guia turístic i radicat a Edimburg, no mostra, contra el que pugui semblar, indiferència pel moment històric escocès. Al contrari. Això sí, desplega un impecable respecte per aquest esdeveniment. Fa dos anys i mig que viu a Edimburg i podria votar avui. Però no ho farà «per raons ètiques. Puc marxar d'Escòcia en qualsevol moment». Recolza el . Reconeix que el resultat del 18-S pot condicionar la seva verdadera consulta. El que passi a Catalunya depèn, també, de l'ennuvolada Escòcia.

Així ho creuen, així mateix, les forces partidàries de la consulta, les del pacte per la data i la pregunta (CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, aquests amb actes amb Radical Independence) i també el PSC, que la vol de «forma legal i acordada». Tots han anat arribant a Edimburg per seguir de prop la votació. També hi ha anat una delegació tècnica del Govern per estudiar quin aspecte té un vot d'autodeterminació.

Tots els partits desplaçats mostren l'enveja pel que viurà avui Escòcia. Ramon Tremosa (CiU), Jordi Solé (ERC) i Ricard Gomà (ICV-EUiA) desitgen, cadascun pels seus motius, el triomf del . Esther Niubó (PSC), en una primera instància, prefereix no posicionar-se i destacar que Escòcia és l'exemple a seguir, entre altres coses perquè el líder de l'SNP, Alex Salmond, «va reconèixer la sobirania de Westminster» en aquests temes i perquè David Cameron va acceptar que es realitzés el referèndum. Després d'insistir-hi, es mulla i opta pel «no, perquè significa un augment de l'autogovern del país». Un no tercera via.

Niubó també pondera la fuga de vots laboristes cap al , motiu de la pujada de l'independentisme en les últimes enquestes: «Hi ha molt votant progressista que desitja perdre de vista per sempre més els conservadors».

Correcció política

Raquel Gella, relacions públiques a Blipfoto.com i amb cinc anys entre la boira edimburguesa, afirma que tampoc votarà («com molts catalans aquí») i tampoc es posicionarà sobre si sí o si no. Pretén tornar una mica de la «gran correcció política» que ha observat en tot el procés. També subscriu que el que passi a Escòcia tindrà la seva repercussió a Catalunya i que votarà el 9-N, si hi ha ocasió i «si no es repeteixen els problemes al consolat, com en les dues últimes eleccions», deixa caure, així sense voler. «Catalunya i Escòcia tenen una identitat molt marcada. La diferència és que aquí, tots els que voten no se senten, per damunt de tot, escocesos», diu.

«Ningú els discuteix que són una nació i un subjecte polític», afirma Solé, que sens dubte recorda les sentències del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i la declaració de sobirania del Parlament del gener del 2013.

Notícies relacionades

Si guanya el sí, ¿poden els mercats reaccionar amb por i també començar l'èxode d'empreses escoceses cap a Anglaterra? ¿La visió de tota aquesta apocalipsi pot refredar l'independentisme català? Tremosa ho descarta. «Després de l'aparició dels primers sondejos que donaven la victòria al , la lliura esterlina va fluctuar dins dels seus intervals habituals», recorda. «Quan es va pactar el concert basc, a principis dels 80, l'endemà els camions van travessar la frontera sense novetat. El discurs de la por no és creïble», sentencia. Sobre l'anunciada marxa d'empreses, l'eurodiputat es mostra escèptic. I en el cas del Royal Bank of Scotland (RBS) assevera: «Si se'n va un banc, n'arribarà un altre. Això és el mercat i el mercat és pragmàtic».

Gomà té la mateixa opinió. «És una tàctica de l'unionisme britànic», diu. «Si guanya el  segur que es gestionarà molt bé», declara admirat per com s'ha realitzat el debat a Escòcia. I explica el seu suport a la causa independentista: «Encara que el resultat és el que menys importa, advoco pel , pel seu component social i d'esquerres. Perquè és un projecte que busca defensar la cohesió de la societat escocesa davant les polítiques neoliberals».¿I si guanya el no? Tremosa, Solé i Gomà coincideixen a dir que Escòcia ja ha guanyat, i que el Govern de Mariano Rajoy «ja ha quedat en evidència». Passi el que passi avui, no hi haurà dutxa escocesa per als catalans, desplaçats o residents.