Mas i Junqueras es distancien abans del 9-N

Catalunya torna a estar en precampanya electoral, si és que alguna vegada ha deixat d'estar-ho. Artur Mas i Oriol Junqueras han decidit iniciar els tràmits de divorci gairebé dos anys després del matrimoni de conveniència sobiranista que CiU i ERC van firmar i al qual, un any més tard, van posar una data que tot apunta que serà la de caducitat: el 9 de novembre. El president de la Generalitat i el líder d'ERC, que en el tracte mutu entre ells sempre havien estat exquisits, van exhibir ahir per primera vegada les seves diferències en la recta final del procés sobiranista, fins al punt que Mas va rebutjar el flotador que li va llançar Junqueras per evitar les eleccions anticipades: governar junts. És el prec que tantes vegades havia fet en el passat als republicans, però que ara portava afegit el peatge, impagable per a CiU, d'haver de desafiar la legalitat de l'Estat. L'aroma preelectoral va impregnar definitivament l'hemicicle quan el president va ignorar l'altre pretendent que el va festejar, el PSC.

Aquesta ofensiva in extremis per intentar evitar un altre abrupte final de legislatura va demostrar que ni tan sols a la musculada ERC li convenen unes eleccions anticipades que, si les enquestes l'encerten, portarien Junqueras al Palau de la Generalitat i, probablement, a haver de satisfer els partidaris de la declaració unilateral d'independència. Però amb el seu entestament a desdenyar cada un d'aquests auxilis enverinats, Mas va mostrar la seva resignació a posar les urnes -però les de tota la vida, i no les del 9-N- per intentar escapar del laberíntic escenari actual.

Emparedat entre l'espasa de la pressió independentista -que en la recent Diada l'empenyia en direcció a la desobediència civil- i la paret de la legalitat estatal -on el Govern va tornar a mostrar ahir la seva hostilitat amb l'amenaça del ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, de suspendre l'autonomia catalana si hi ha desacatament al Tribunal Constitucional, de la qual es va desmarcar Moncloa-, Mas va plantejar dilluns un repte a Junqueras posant a prova la seva disponibilitat a blindar la «unitat» de les forces sobiranistes quan, en molt pocs dies, sigui el moment de buscar un recanvi per a la consulta. Però el líder d'ERC, l'entorn del qual es confessa incòmode per la falta de concreció del cap del Govern català les últimes setmanes sobre el que farà quan l'Estat fulmini el 9-N, va capgirar l'aposta i, exercint per primera vegada com a líder de l'oposició, va convertir el repte en una patata calenta per a Mas: acceptar el que sempre ha anhelat (un Govern de coalició) però no per salvaguardar la unitat sobiranista, sinó per consumar el desafiament a l'Estat i posar les urnes al carrer el 9-N amb la legitimitat popular com la principal i més important «garantia democràtica» a ulls del món.

Mas, que no només necessita blindar la unitat del front sobiranista, sinó que veu diàriament com trontolla la unitat de CiU pel costat democristià a mesura que s'acosta el 9-N, va optar per desairar el seu fins ara fidel soci i, encara que en la forma li va donar allargues, en el fons va rebutjar la seva proposta a l'afirmar que el plebiscit «ja està blindat». Però ERC sospita que darrere d'aquest blindatge s'hi amaguen unes eleccions de caire plebiscitari amb el ganxo d'una candidatura unitària entre convergents i republicans. Pla que podria salvar CiU de la crema que li augura la demoscòpia, però que podria ser un llast a la puixança d'ERC.

CANDIDATURA O MIRATGE / Per això Junqueras va començar a enviar ahir senyals que no es deixarà enredar, i si CiU acaba per doblegar-se a les directrius del Tribunal Constitucional, cada un haurà d'anar pel seu costat. L'última frase del líder d'ERC va retronar com un autèntic obús: «Si algú no esperava la resposta de l'Estat, és que no és mereixedor de la confiança dels ciutadans». La grosse koalition independentista sembla més un miratge a l'escoltar com el líder d'ERC va assumir amb energia el repte de, arribat el cas, combatre CiU a les urnes per canviar la majoria parlamentària.

Notícies relacionades

Feijóo crida a manifestar-se avui a Madrid "per la democràcia"

‘Las mil y una togas’ es planten 10 minuts

Ferit pels dards de Junqueras, Mas va coquetejar en un primer moment amb la possibilitat de buscar un altre soci de governabilitat que li permetés arribar fins al 2016. Però el terròs de sucre, que havia d'endolcir un PSC en fora de joc des de fa quatre anys, es va diluir en qüestió de minuts. El socialista Miquel Iceta, veterà en la brega política però novell en un debat de política general, s'havia preparat per recollir el guant i intentar colar-se per les esquerdes del pacte CiU-ERC, a fi de neutralitzar l'amenaça d'un nou retrocés electoral. Dos anys d'oxigen per a Mas a canvi d'oblidar-se del 9-N i abraçar la reforma constitucional federal. El president va esquivar la xarxa socialista i va rebutjar l'últim cartutx que hauria frenat els comicis, però a costa de trair les hosts independentistes.

ÀRNICA ECOSOCIALISTA / Mas va trobar àrnica en el tercer soci del front sobiranista. El líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, després de castigar-lo sense treva en el capítol econòmic i social, va sortir de la trinxera per a donar-li suport en la crida a la unitat com a millor ancoratge per al 9-N. No va demanar desobediència -com sí que va fer la CUP-, ni eleccions, que tampoc als ecosocialistes enxampen en un bon moment davant l'ebullició que es manifesta a l'esquerra de l'esquerra. Només Ciutadans, l'altre extrem del tauler català, va aplaudir amb les orelles l'horitzó electoral cap on Mas dirigeix ja el seu timó.