Mas dóna per fet l'avanç electoral si es frustra el 9-N

El president avisa que només la unitat sobiranista pot salvar la legislatura

Tanca l'era de les retallades malgrat admetre l'ofec financer de la Generalitat

Artur Mas, amb la seva dona i el seu cap de premsa, es dirigeix a l’hemicicle, ahir al Parlament.

Artur Mas, amb la seva dona i el seu cap de premsa, es dirigeix a l’hemicicle, ahir al Parlament. / CARLOS MONTAÑÉS

3
Es llegeix en minuts
JOSE RICO / BARCELONA

Quan Artur Mas, mesos enrere, va anunciar que no faria cap pas més enllà del 9-N sense l'acord previ de les forces polítiques que sostenen el desafiament sobiranista, el president de la Generalitat assumia que estava fiant el comptador de la legislatura, sobretot, a ERC, el seu soci de governabilitat, i a la voluntat del partit d'Oriol Junqueras de seguir proporcionant-li oxigen. A menys de dos mesos per a la data en què pretén cridar els catalans a les urnes per votar la independència, Mas va constatar ahir que, si la consulta s'encalla, es veurà pràcticament abocat a convocar eleccions anticipades.

El símptoma que va portar el president a afirmar que el final del mandat «no estarà només a les seves mans» és la divisió que manifesta el front sobiranista al voltant de la possibilitat de desafiar el Tribunal Constitucional (TC) quan aquest posi la proa cap al 9-N. Tan fràgil veu Mas aquesta unitat que, en l'obertura del debat de política general, la va definir com una «figura de porcellana fina». És a dir, una peça molt valuosa però extremadament fàcil de trencar.

Aquesta figura, la unitat dels sobiranistes, va patir diumenge l'última sacsejada amb la inflamada reacció del líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, contra Junqueras per les contínues apel·lacions del cap d'ERC a la desobediència civil. Amb aquest foc creuat com a rerefons, el president català va intentar treure's de sobre pressions i va fer coresponsables totes les forces pro consulta del que passi en les pròximes setmanes i mesos. «Tots som igualment i directament responsables [de mantenir el consens polític]», va avisar.

CAMINS DIFERENTS / El que passarà tard o d'hora és que el Govern central impugnarà la llei de consultes que el Parlament aprovarà aquest divendres i, en qüestió de dies, el TC paralitzarà la seva aplicació. A partir de llavors, tot apunta que els camins dels partits que van segellar l'acord sobre la data i la pregunta de la consulta, i en particular els de CiU i ERC, prendran camins diferents. ¿De què depèn que no sigui així? Segons s'interpreta de les paraules de Mas, del fet que els dos socis trobin una fórmula perquè els catalans puguin votar el 9-N «amb plenes garanties democràtiques». Un acord que sembla complex si es pretén salvaguardar la unitat de CiU, tenint en compte els posicionaments contraris a qualsevol desafiament legal que consellers del Govern i dirigents d'Unió fa setmanes que propugnen. Per això Mas no va tenir més remei que reconèixer que, tot i que la prerrogativa d'avançar les eleccions és seva i només seva, el futur del seu Govern també depèn d'uns altres. «Si es pot, m'agradaria acabar la legislatura quan toca, el 2016. Perquè pugui ser així, s'ha de votar el 9-N amb plenes garanties democràtiques», va avisar Mas.

El president va evitar entrar en la pugna entre legalitat i legitimitat, encara que una apel·lació al «català il·lusionat», que ha deixat enrere el «català emprenyat», va sonar a toc d'atenció als partidaris de la desobediència. En la seva primera reacció al discurs, ERC no va trigar a donar la raó a Mas: «Si hi ha 9-N, estarem encantats que la legislatura s'acabi». Ergo, si no hi ha consulta, el mandat tocarà a la seva fi, llevat que a CiU la volgués socórrer un altre aliat.

Notícies relacionades

SENSE MARGE / No obstant, fins i tot l'opció del recanvi de soci sembla avui més difícil que ahir, perquè el president no sols va supeditar al 9-N el seu marge de maniobra polític, sinó també l'econòmic. «Imaginin-se quin país podríem arribar a fer si no estiguéssim condicionats i frenats pels elements que ens envolten», va pronosticar després de dibuixar una «inhòspita» situació d'ofec de les arques de la Generalitat i denunciar una «operació de recentralització a gran escala» per part de l'Estat. Paradoxalment, minuts abans havia ordit un missatge triomfalista respecte de la seva gestió de la crisi, en què donava per acabada l'era de les retallades socials.

En els seus 75 minuts de parlament, Mas va voler demostrar que es pot parlar més temps d'economia i política social que de sobiranisme, al qual va dedicar l'últim quart d'hora. Però menys espai va tenir la corrupció. Sense esmentar el cas Pujol, que a la mateixa hora tenia ocupat el jutge Pablo Ruz a l'Audiència Nacional, va proclamar que la combatrà «vingui d'on vingui». I va recordar una vegada més les 51 mesures que va acordar amb els òrgans fiscalitzadors. Més d'un any després, es va comprometre a «impulsar-les».