¿Eleccions el 9-N?

Mas té escàs marge legal per canviar la consulta per unes plebiscitàries

3
Es llegeix en minuts
JOSE RICO / BARCELONA

El llenguatge críptic que envolta la política catalana davant l'ignot camí que es vol transitar quan l'Estat consumeix la prohibició de la consulta sobiranista va portar ahir Artur Mas a pronunciar la següent frase enigmàtica: «Votarem segur. Una altra cosa és en quines condicions i circumstàncies. No tot depèn estrictament de nosaltres». El president de la Generalitat no deixa de repetir que ell convocarà la consulta, és a dir, que firmarà el decret de convocatòria per al 9 de novembre. Però una altra cosa és que el plebiscit se celebri, motiu pel qual ha apuntat en diverses ocasions de recórrer a les eleccions com a recanvi.

No obstant, a Mas ja li queda molt poc marge, amb la llei a la mà, per fer coincidir els comicis amb el 9-N. És tan estreta aquesta escletxa que, per respectar el termini de 54 dies que fixa la llei orgànica de règim electoral general (LOREG), el president hauria de dissoldre el Parlament aquest mateix dimarts, perquè el decret de convocatòria es publiqués dimecres al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). Aquesta hipòtesi és clarament improbable perquè faria saltar pels aires el debat de política general -que es desenvoluparà de dilluns a dimecres- i implicaria liquidar la legislatura abans d'aprovar la llei de consultes, tràmit previst per divendres que ve.

Ara bé, fonts parlamentàries asseguren que, si Mas volgués forçar la màquina, podria apel·lar a l'Estatut, que estableix un termini d'entre 40 i 60 dies entre la convocatòria dels comicis i la jornada electoral. Sota aquest precepte, la Cambra catalana s'hauria de dissoldre, com a màxim, el 30 de setembre, de manera que el decret entrés en vigor l'1 d'octubre. La diferència entre la forquilla que fixa la Carta catalana i els 54 inamovibles dies de termini que marca la LOREG sempre s'han resolt fins ara a favor de la llei estatal, per estalviar-se conflictes jurídics davant la falta d'una legislació electoral pròpia a Catalunya que blindi aquest aspecte. Així ho va decidir el president Pasqual Maragall el 2006 i el van secundar José Montilla el 2010 i el mateix Mas el 2012.

Les fonts esmentades argüeixen que es podria invocar l'Estatut al tractar-se d'una llei orgànica que forma part del denominat bloc de constitucionalitat i que, a més a més, ha estat ratificada en referèndum, malgrat que admeten que l'Executiu de Mariano Rajoy, si volgués buscar-li les pessigolles al president català, podria arribar a qüestionar la validesa jurídica de la convocatòria per intentar engegar en orris el subterfugi que permetria a Mas complir el seu compromís que els catalans puguin votar el 9-N.

Impugnació exprés

Si el president es decidís a esperar fins al 30 de setembre, podria convocar primer la consulta -tot apunta als dies 22 o 23 de setembre com a data de la firma del decret- i després eleccions, ja que el Govern central ha anunciat que la impugnació davant el Tribunal Constitucional (TC) de la llei de consultes i del decret serà «immediata». És probable que es formalitzi en la reunió del Consell de Ministres del 26 de setembre.

Notícies relacionades

No obstant, tret que els magistrats decideixin convocar un ple abans, l'admissió a tràmit del recurs  -que suspendria cautelarment la llei- no es produirà fins al 7 d'octubre. Llavors, Mas ja no podria canviar la consulta per uns comicis el 9-N, una maniobra que l'Executiu català ha donat a entendre que descarta a l'assegurar que no mourà fitxa fins que l'anul·lació de la llei o del decret per part del TC siguin un fet. «Quan ens anem trobant els problemes, vostès veuran les solucions. Tot està pensat», va sentenciar ahir Mas.

El marge legal sembla massa estret perquè s'hi pugui colar l'estratègia política, encara que cal recordar que, col·lateralment, un avançament electoral enterraria sine die, per exemple, la comissió d'investigació sobre el cas Pujol, que s'ha d'aprovar, en principi, l'1 o el 2 d'octubre.