Pujol deixa de ser honorable

Compassió és, segons el diccionari, el sentiment de commiseració i llàstima que es té cap als que pateixen penalitats o desgràcies. «Compassió» és, juntament amb «pena» i «dolor immens», les paraules que va utilitzar ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, per definir els seus sentiments respecte de Jordi Pujol, a qui ha desposseït -de mutu acord- de la seva distinció de Molt Honorable, i de totes les seves prerrogatives com a expresident i els seus càrrecs honorífics a Convergència i Unió.

Mas va buscar ahir un espai propi, entre la fermesa en les decisions i el respecte a qui el va situar on està, al seu pare polític. Va comparèixer sol a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, reservada per a les grans ocasions. El portaveu del Govern i l'equip de comunicació hi estaven presents. Gest i to greus de Mas a l'hora de desgranar les decisions. Pujol renuncia a la seva oficina d'expresident i al seu sou, uns 82.000 mil euros anuals, i també deixa de ser president fundador de CDC i de CiU. És més, divendres ja  va comunicar a Mas que no anirà a cap altra reunió  del partit que va fundar el 1974.

TOTA LA VIDA PER CATALUNYA / Anunciades les mesures, el president va ser indulgent. Va evitar concretar el contingut de les dues converses (la de divendres i l'última, de dilluns al vespre) amb el seu predecessor, va eludir bussejar en les quantitats econòmiques que hi ha darrere de l'engany i tampoc es va sumar a la petició d'una comissió d'investigació al Parlament. La Cambra catalana decidirà, però va aventurar que, «davant l'obertura d'un procés judicial, el més lògic és que la família Pujol prioritzi la declaració davant dels tribunals».

«Suposo que no tothom comprendrà el que diré: Pujol ha treballat tota la vida pel país, que estima molt, més enllà dels errors i les debilitats, i vol seguir ajudant», va afirmar Mas, que va rebre aplaudiments dels seus pel to utilitzat. I per assumir públicament que aquestes decisions sobre Pujol són les que més li han «dolgut», en tota la seva carrera política. «El dolor és molt gran. Quan passi el temps la figura de Pujol prendrà mesura, amb grans encerts i aportacions», va dir sense perdre la serenitat.

Mas ha traçat un tallafoc. I va evitar desqualificacions com les usades ahir per l'alcalde de Barcelona i estret col·laborador fidel de Pujol durant anys, Xavier Trias. A Catalunya Ràdio, l'alcalde va parlar de l'expresident com un «llast» i, fins i tot, va afirmar que s'havia convertit en una «ombra» per a Mas. El president es va treure de sobre aquest to tan tallant: «Fa més de 10 anys que no prenia decisions importants, ni a CDC ni a CiU. Les hem pres els que veníem després. Han estat etapes diferents». Aquest és el tallafoc de Mas. Falta veure si coincideix amb la «refundació» que reivindica el nou número dos convergent, Josep Rull. Aquesta, sens dubte, serà una de les claus a mitjà termini: les actuacions de CDC per superar etapes. Rull és contundent, i ja defineix tres àmbits de treball: regeneració democràtica, aposta per la justícia social i suport sense matisos a la via independentista.

Mas va treballar els seus acords amb Pujol discretament. I es guarda per a ell les dues converses mantingudes. La primera, divendres a les vuit del matí, quan l'expresident el va informar de la confessió i es va comprometre a no tornar a posar els peus a CiU. La segona, dillunsa a la nit. «Prefereixo no fer comentaris públics, són coses molt personals i íntimes», va reivindicar. Se sap poc de Pujol, més enllà que el seu abatiment és total.

El president va preferir quedar-se en aquest àmbit general. No va bussejar en tot el que Pujol ha de deixar. Aquesta tasca la va contestar, no sense incomoditat, el conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, també visiblement afectat. Homs va confirmar que Pujol deixarà de ser considerat Molt Honorable, i que també perdrà la Medalla d'Or de la Generalitat, que el president José Montilla li va entregar el 2007. «La decisió ho incorpora tot, si volen fer tot el llistat, facin-lo», va respondre.

I quan li van preguntar com se sent després d'haver estat durant anys al costat d'Oriol Pujol, es va regirar: «Si pretenen que aquesta roda de premsa sigui una exhibició dels meus sentiments personals... comprendrà que m'ho pugui reservar per a mi. Bona cara no faig, ¿oi que no? Si volen exhibicionisme, no participaré en això, demano respecte per a tothom».

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

EL FULL DE RUTA SEGUEIX / L'altre front a abordar era el que va més enllà de les fronteres de CiU: el procés sobiranista. Mas va respondre amb una defensa dels valors col·lectius per sobre els individuals. «El país passa per davant de qualsevol persona, la col·lectivitat val més», va proclamar: «El país segueix endavant, amb fortaleses i actius, el full de ruta està definit i consensuat».

Aquest full de ruta el portarà avui a la Moncloa, en una cita que, sens dubte, estarà marcada pel cas Pujol. Però Mas té un pla traçat i ni pot ni vol fer marxa enrere. Al contrari, nomenaments com el de Rull (admirador de Pujol però generacionalment allunyat de tota una època i manera de fer política) així ho demostren.