Perfil

Susana Díaz, la devota socialista

En només 10 mesos, els socialistes han caigut rendits als peus de la baronessa andalusa. De regidora a Sevilla i grisa diputada amb Zapatero, Susana Díaz ha aconseguit en temps rècord forjar un lideratge que acapara tots els focus

Molts l'han assenyalat com a taula de salvació d'un partit sense nord

Susana Díaz, vista per Tàssies.

Susana Díaz, vista per Tàssies.

4
Es llegeix en minuts
JULIA CAMACHO

Enfortida en mil i una batalles internes des que es va afiliar a les Joventuts Socialistes, Susana Díaz es deixa estimar i esbossa el triomf de les passades eleccions europees (va perdre vots, sí, però va recuperar l’avantatge sobre el PP) com a millor símbol «dels nous temps» que s’acosten i que diu que representa. 

Díaz va néixer al popular barri sevillà de Triana fa 40 anys en el si d’una família humil, i per això no es cansa de repetir que va poder estudiar Dret gràcies a la política de beques que va implantar el PSOE de Felipe González. Xerraire i simpàtica, amant de la seva terra, trenca els estereotips de l’esquerra: adora la Setmana Santa i el Rocío –aquesta setmana hi ha fet una ofrena–, es confessa cristiana de base i ha estat catequista. Li agraden els toros, en especial Morante de la Puebla, i és seguidora del Betis, encara que en alguna ocasió piropegi Cristiano Ronaldo. En el seu àlbum de fotos no hi falta la passejada en cotxe de cavalls el dia del seu casament amb José Antonio Moriche, a qui va conèixer militant, o la seva sortida en la cavalcada de Reis. Però de tota manera la seva passió, sense cap mena de dubte, és el PSOE. 

Fa quatre anys, amb prou feines la coneixien més enllà de Sevilla, on va ser regidora i on es movia a gust per l’agrupació socialista local, la més poderosa d’aquell monstre que és el PSOE andalús. De fet, ha estat secretària d’organització de gairebé tot. Entre els socialistes sevillans va començar el seu ascens meteòric, sense ni dubtar a sacrificar els seus padrins per salvar el partit quan –els ERO obliguen– la corrupció va començar a ensenyar les urpes. N’aprèn ràpid (José Antonio Griñán la va polir amb pel·lícules i llibres) i sap aprofitar totes les oportunitats. És per això que no va trigar a fer el salt a l’Executiva regional i ara medita si agafar el tren cap a Ferraz. 

 

El dret a decidir

El seu caràcter de treballadora incansable i dona decidida li va permetre ser la gestora del pacte amb IU, gràcies al qual els socialistes van poder mantenir el poder a la Junta. Els seus detractors assenyalen que li falta certa mà esquerra, cosa que es va demostrar recentment en el pols amb els seus socis arran del desallotjament d’una corrala , i que pot ser «més temuda que estimada». La seva imatge com a dona d’Estat es va assentar a l’octubre, tot just un mes després de ser investida formalment com a presidenta dels andalusos. En un multitudinari acte a l’Hotel Ritz de Madrid, la flamant lideressa es va mostrar clara i directa sobre assumptes de caire nacional, especialment Catalunya, un tema en què Díaz va fer una encesa defensa de la unitat d’Espanya.  «Com més aviat desmuntem la trampa del dret a decidir, més fàcil serà la sortida. ¿Decidir què, la independència de Catalunya? Aquest dret no existeix. A això ens hi oposem». 

Notícies relacionades

No va dubtar a repartir culpes: el PP i CiU, però també l’expresident socialista del Govern José Luis Rodriguez Zapatero, convertit ara en un dels seus principals valedors. «No va ser un encert afirmar que s’acceptaria qualsevol text de l’Estatut que vingués de Catalunya», va afirmar sense cap complex. Dies després, la presidenta andalusa va forçar que el PSOE donés suport a una iniciativa d’UPD al Congrés dels Diputats en defensa de la Constitució i en contra del dret a decidir. El discurs no ha variat amb el temps, i frases com «els socialistes tenim un projecte comú que es diu Espanya» o «ningú pot fer-nos fora de la Constitució» s’han repetit en diversos fòrums. Ara no dubta a enarborar la Carta Magna com a referent contra el qüestionament de la monarquia, tot i que és cert que proposa una reflexió serena per modificar-la perquè entén que les costures de 1978 estan saltant. Una posada al dia que ja va traslladar al presidentArtur Mas quan es van entrevistar el mes de febrer passat, o fins i tot al rei Joan Carles en les dues vegades que s’han reunit. La seva agenda també ha inclòs cites amb els responsables de les grans empreses de l’IBEX 35. 

Amb aquestes consignes és com ha forjat la seva imatge de far del PSOE a qui tots miren quan el partit es dessagna. A Andalusia saben que mai ha perdut una batalla, i fins i tot va saber sortir victoriosa de la seva frustrada aposta per Carme Chacón contra Rubalcaba en el passat congrés extraordinari. Per això, no és gens estrany que tots els barons i altres dirigents nacionals anessin en tromba a retre-li homenatge quan al novembre va ser elegida per aclamació secretària general del PSOE andalús. Una vegada tancats tots els conflictes interns i qualsevol indici de crítica durant les primàries exprés, el conclave es va convertir en un passeig militar que els socialistes andalusos volen reeditar en el pròxim congrés extraordinari. Com va resumir al Ritz l’alcalde de Saragossa, el socialista Juan Alberto Belloch, «ha nascut una estrella».