El PIB català cauria almenys 1,1 punts amb la independència

El producte interior brut (PIB) català perdria un mínim d'1,1 punts amb la independència, tot i que en el pitjor dels escenaris possibles el descens podria ser de 5,7 punts en un període de tres a cinc anys. Així ho estima l'estudi El sector empresarial a Catalunya i Espanya. Impacte econòmic dels diferents escenaris polítics de la Cambra de Comerç. En el cas espanyol, una vegada esqueixada una part que suposa el 18,8% de la seva economia, la rebaixa mínima seria de 0,3 punts i, en el pitjor dels escenaris, d'1,4 punts, és a dir, quatre vegades menys.

Segons l'informe presentat pel responsable d'estudis de l'organisme, Joan Ramon Rovira, les dues economies són perfectament viables per separat. Catalunya tindria un PIB (192.544,9 milions d'euros l'any passat) que se situaria entre Grècia i Finlàndia, i Espanya sense aquesta comunitat, entre Turquia i Corea (830.443 milions). En tot cas, si la ruptura fos sense acord «totes dues hi sortirien perdent».

Els autors fan els seus càlculs amb base a cinc escenaris, que van d'un impacte econòmic amb una caiguda del 10% en els intercanvis comercials fins al 50%. La Cambra, que parteix de la tesi que Catalu-

nya seguiria a la Unió Europea, considera que l'opció més plausible de caiguda del comerç bilateral estaria per sota del 20% o el 30%. Això suposaria d'1,1 a 2,3 punts menys de PIB per a Catalunya i de 0,3 a 0,6 a Espanya.

Notícies relacionades

Govern i autonomies topen abans de la Conferència de Presidents

Illa desafia els barons del PP a parlar "seriosament" sobre finançament

SUPERÀVIT CATALÀ / Pel que fa al comerç exterior, en aquest supòsit més optimista el superàvit català (saldo obtingut per la diferència entre les vendes i les compres a la resta d'Espanya i a l'estranger) baixaria del 10,7% del PIB al 9,6%, mentre que Espanya sense Catalunya baixaria al 0,4% -davant el 2,4% de l'any passat- o al 0,1% en el pitjor cas. Segons l'estudi, encara que la disminució global seria superior per a Catalunya, la independència permetria mantenir el superàvit comercial, mentre que en el cas espanyol podria incórrer fins i tot en un dèficit comercial de l'1% del PIB (en el pitjor dels escenaris).

La reducció d'intercanvis es deuria a boicots comercials, amb efectes a curt termini, o al denominat efecte frontera (una menor intensitat de les relacions comercials entre dues zones pròximes quan pertanyen a estats diferents, com succeeix entre els estats del sud del Canadà i els del nord dels EUA). Preguntat per la incidència d'una eventual independència de Catalunya en el moment actual, amb un creixement feble i un atur elevat, Rovira va admetre que si la secessió fos ara mateix, a curt termini l'escenari seria de «fragilitat».