El millor ambaixador, el Rei

Tot i que sóc conscient que el tòpic és un lloc comú, no per molt repetit que aquest sigui deixa de ser cert: el millor ambaixador d'Espanya ha estat el Rei. Des de la seva posició de cap de l'Estat, amb intuïció i destresa, va aconseguir desmantellar l'aïllament al qual va estar sotmesa Espanya durant dècades. En l'àmbit exterior el rei Joan Carles ha representat amb prudència i encert l'Estat, així com les aspiracions europeistes i d'internacionalització de la nostra societat. El seu recolzament va ser fonamental per accelerar l'ingrés a Europa i per rellançar les relacions amb Llatinoamèrica, els Estats Units, el món àrab o el Mediterrani. El seu coneixement de la política exterior i el seu caràcter obert han estat de gran utilitat per a la nostra democràcia.

Així doncs, podem destacar el seu paper en la posada en escena del nostre país l'any 1992, data en què tant als Jocs com a l'Exposició Universal, la Corona va tenir una gran implicació en la visibilitat exterior d'una Espanya que reivindicava el seu lloc en el món. El seu paper va ser decisiu en la Conferència de Pau de Madrid i, tres anys més tard, a la Cimera Euromediterrània de Barcelona i en la celebració del seu desè aniversari.

No podem entendre la política exterior espanyola sense la figura del Rei, com ho prova la seva última gira pels països del Golf. Ha estat un rei profundament llatinoamericà, perquè sense el seu compromís inquebrantable amb aquesta comunitat difícilment s'hauria organitzat el sistema de cimeres i la SEGIB.

Ha estat sempre prudent amb les decisions polítiques i ha assumit el seu paper constitucional amb rigor. Aquesta pràctica es correspon amb els records que conservo d'ell després de multitud de viatges, reunions de treball i audiències. Amb diligència ha fet importants viatges i, al llarg dels meus prop de set anys al capdavant del Ministeri d'Afers Estrangers i de Cooperació, tant ell com la Reina van col·laborar en les nostres relacions exteriors, a la vegada que van traslladar la nostra solidaritat als països castigats per la fam, el subdesenvolupament o les catàstrofes naturals. La reina Sofia ha estat punta de llança de la cooperació espanyola i els Prínceps d'Astúries ens han aproximat encara més a la comunitat internacional. Afortunadament, el Rei ha anat sempre més enllà de la diplomàcia tradicional i econòmica, i s'ha involucrat en la supressió de les barreres al nostre idioma i la nostra cultura.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

El Rei es va trobar amb una Espanya aïllada i en el seu regnat ens hem integrat plenament a la UE, en tres ocasions hem estat membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, s'ha presidit el mateix nombre de vegades el Consell Europeu i s'ha obtingut les presidències del Consell d'Europa i de l'OSCE, alhora que hem format part del G-20.

El Rei ha decidit abdicar i així donar pas a una nova generació perquè sigui la protagonista de la història, i els que hem col·laborat amb ell ho farem també amb els Prínceps d'Astúries, cosa que realçarà encara més la seva figura i valors de compromís amb els interessos d'Espanya, de la qual ha estat el millor ambaixador.