Europa crida a decidir amb el vot

El vot en les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig vinent és fonamental per a tots els espanyols, perquè les lleis que aprova l'Eurocambra regeixen la vida quotidiana de totes les persones en el conjunt de la Unió Europea i perquè la majoria parlamentària que resulti dels comicis serà decisiva per fixar l'orientació política i social de la futura Comissió Europea.

Els grups parlamentaris europeus a més a més estan impulsant convertir els comicis en unes eleccions també a la presidència de l'Executiu comunitari, amb l'objectiu que el càrrec sigui assumit pel candidat el grup del qual obtingui més escons o sigui capaç d'obtenir la majoria absoluta dels 751 diputats del Parlament Europeu amb l'aliança amb altres grups.

Promoure la participació

Amb això es pretén reforçar la legitimitat democràtica de la Comissió Europea i incrementar la participació dels ciutadans en les eleccions, una participació que va caure a un mínim històric del 43% de mitjana a la Unió Europea en els comicis anteriors, els  del 2009.

No obstant, aquesta estratègia està topant amb la resistència d'una part dels estats de la Unió Europea. Els líders d'aquests estats volen reservar-se la prerrogativa d'elegir el candidat a presidir la Comissió Europea, sense haver de limitar-se a escollir el candidat del grup polític més votat.

Els candidats a presidir durant els pròxims cinc anys la Comissió Europea (2014-2019) que han designat els principals partits polítics europeus són: l'exprimer ministre luxemburguès Jean-Claude Juncker, pel Partit Popular Europeu (PPE), l'actual president de l'Eurocambra, l'alemany Martin Schulz, pel Partit Socialista Europeu (PSE), l'exprimer ministre belga Guy Verhofstadt, pel Partit Liberal Europeu (ALDE), l'eurodiputada alemanya Ska Keller, pels Verds, i el diputat grec Alexis Tsipras, pel Partit de l'Esquerra Europea.

Els cinc candidats mantindran un gran debat televisiu el 15 de maig vinent, que serà retransmès per eurovisió a tots els països europeus i amb traducció simultània a les 23 llengües oficials de la Unió Europea, per així acabar d'atraure l'atenció dels ciutadans. Però Juncker i Schulz són els únics candidats amb possibilitats d'assumir el càrrec, sempre que els líders dels Vint-i-vuit no prefereixin una altra figura política pertanyent al grup més votat.

El president de la Unió Europea, Herman Van Rompuy, va criticar precisament el 22 d'abril passat que els grans partits europeus haguessin designat un candidat a la presidència de la Comissió Europea i va recordar les prerrogatives dels líders de la Unió Europea per elegir candidat, que després ha de ser ratificat per l'Eurocambra.

Vot crucial per a Espanya

Amb una taxa d'atur superior al 25% a Espanya i una recuperació econòmica molt fràgil, per als ciutadans espanyols serà crucial la figura política que presideixi la nova Comissió Europea i l'estratègia econòmica que defensi.

Després d'uns quants anys d'una política d'austeritat a ultrança i de retallades en els serveis públics i en les prestacions socials, auspiciada per l'actual president de l'Executiu comunitari, el conservador José Manuel Durao Barroso, el vot el 25 de maig a Espanya pot contribuir a reorientar les prioritats econòmiques i socials de la nova Comissió Europea o a ratificar l'actual estratègia econòmica d'ajustos, a pesar  del seu elevadíssim cost social i a l'augment de la desigualtat econòmica als països que han estat més castigats per la crisi.

L'últim sondeig global del 5 de maig passat, elaborat per la mateixa Eurocambra, atribueix una lleugera victòria al Partit Popular Europeu (PPE), amb 209 escons i el 27,83% dels vots, seguit molt de prop pel Partit Socialista Europeu (PSE), amb 203 escons i el 26,5%.

Els altres grups parlamentaris actuals obtindrien un nombre molt més reduït de diputats: els liberals (ALDE), 60 amb el 7,99%; l'esquerra europea (GUE), 47 amb el 6,66%; els verds, 47 amb el 6,26%; els conservadors euroescèptics (ECR), 44 amb el 5,86%; i  els antieuropeistes (EFD), 34 amb el 4,53%. Els altres  partits polítics de caràcter populista i d'extrema dreta sumarien en total 107 escons amb el 14,25% dels vots.

Altres càrrecs

A més a més de la presidència de la Comissió Europea, amb les eleccions del 25 maig també s'obre el procés de renovació de la presidència permanent de la Unió Europea, que ocupa Herman Van Rompuy, i del responsable de la diplomàcia europea, que ostenta Catherine Ashton.

Notícies relacionades

La Moncloa assumeix que es destaparan més àudios i es disposa a «conviure» amb això: «Val la pena aguantar»

Junts presenta el seu veto a la reducció de la jornada laboral perquè “perjudica la viabilitat” de les pimes

L'elecció dels successors de Van Rompuy i d'Ashton són una prerrogativa exclusiva dels líders de la Unió Europea, encara que el pròxim responsable de la diplomàcia europea, pel fet que també és vicepresident de la Comissió Europea, haurà de ser ratificat amb el conjunt de l'Executiu comunitari per l'Eurocambra. L'elecció final del nou president de la Comissió Europea formarà part del compromís entre les dues grans famílies polítiques europees -populars i socialistes- per repartir-se els tres grans càrrecs.

La importància de l'Eurocambra queda clara al repassar algunes de les normes aprovades en aquesta legislatura, com l'examen previ dels pressupostos nacionals per part de l'Eurogrup o la capacitat d'intervenir un Estat, la protecció dels drets dels consumidors enfront de la banca o a internet, la resolució de les crisis bancàries perquè no tornin a pagar-les els ciutadans, les tarifes màximes per usar el telèfon mòbil a l'estranger, les bonificacions màximes que poden cobrar els banquers, la informació de l'etiquetatge dels productes alimentaris i les restriccions al tabac.