El TSJC avala el 25% de castellà a les aules

Les cinc escoles barcelonines a les quals el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar impartir almenys el 25% de les seves classes en castellà -perquè els pares d'uns alumnes havien demanat que els seus fills fossin escolaritzats en aquesta llengua- hauran d'acatar la instrucció, després que el mateix tribunal hagi rebutjat els recursos presentats en contra pels cinc centres, la Generalitat i les associacions de pares. Fonts judicials van assenyalar ahir que la mesura és d'aplicació immediata, si bé la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va assegurar que els col·legis encara compten amb el termini d'un mes per implementar-la.

A falta de només 35 dies perquè s'acabi el curs 2013-2014, Rigau va anunciar que la resolució serà recorreguda davant el Tribunal Suprem (TS) perquè faci «respectar la voluntat de seguir estudiant en català de la majoria dels estudiants de les classes afectades». «No és lògic que un model que durant més de 20 anys ha sigut plenament constitucional, ara no ho sigui. Aquí hi ha hagut una mutació», va constatar la titular d'Ensenyament. Els centres (un institut públic del Vallès Oriental i quatre col·legis concertats dirigits per ordres religiosos) van declinar pronunciar-se fins a haver estudiat el contingut de l'acte i a l'espera d'una reunió convocada per dimecres a la conselleria.

El TSJC no ha admès tampoc el recurs presentat pels pares dels alumnes que van presentar la demanda i ha rebutjat la seva pretensió que es fessin servir el castellà i el català en una proporció del 50%. Els magistrats reiteren que la llengua catalana constitueix «el centre de gravetat del sistema d'ensenyament a Catalunya», de manera que és raonable que la seva presència en l'educació sigui majoritària. Això sí, afegeixen, «si l'Administració no fixa en quin percentatge s'ha d'utilitzar per a la docència, correspon als tribunals fer-ho efectiu». No pot ser «una obligació buida», assegura un dels actes.

Notícies relacionades

El Suprem sosté que la UCO ha certificat "els sòlids indicis de criminalitat" en l'actuació d'Ábalos i Koldo

El Constitucional rebutja elevar els seus dubtes sobre l’amnistia davant la justícia europea

«Intentarem demostrar la inviabilitat d'aquesta mesura, perquè l'ús de la llengua ha de ser una qüestió estrictament pedagògica», va insistir Rigau, que lamenta que els jutges obliguin a utilitzar el castellà a les aules d'«una forma lineal i homogènia, sense atendre les necessitats i característiques de tot el grup».

El tribunal, que en alguns moments s'expressa de forma molt dura contra la política escolar lingüística de Rigau («aplicar l'atenció individualitzada és il·legal», arriba a dir), s'atreveix a proposar solucions: «Només cal que un dels professors del centre imparteixi una assignatura principal» en castellà.