Santiago Fisas: "Mas sap que la UE no vol sentir parlar d'independència"

Santiago Fisas (Barcelona, 1948) coneix la política des de tots els nivells. Sempre amb el PP, va ser regidor a Barcelona, conseller de Cultura a la Comunitat de Madrid i secretari d'Estat d'Esports, i des del 2009 és eurodiputat.

-En cinc anys, la distància entre les institucions europees i els ciutadans ha augmentat. La desafecció creix. ¿Què s'ha fet malament?

-En el cas d'Espanya, després de la dictadura, Europa era considerada una mena de paradís. Ara hi ha més esperit crític, que és positiu. Hi ha desafecte, però no només n'hi ha  amb Europa, sinó amb tots els governs. La gent ho està passant malament i per aquest motiu hi ha desconfiança, i a això s'ha d'afegir que s'han aplicat unes mesures dures però absolutament necessàries per sortir de la crisi. Els Estats culpen Europa de tot el que és negatiu, però s'obliden de recordar els aspectes positius: les ajudes, les infraestructures.

-¿Era necessària tanta austeritat?

-Absolutament. No es pot gastar més del que es té. Per això alguna cosa s'havia de fer.

-S'han salvat abans els bancs que les persones.

-Era necessari. Si els bancs han de fer préstecs, han d'estar sanejats. I segon, ¿què passaria, si no, amb els nostres estalvis? Seria un desastre. Per salvar les persones primer calia salvar els bancs.

-Molts missatges d'Europa no arriben a la ciutadania, que no sap què fan vostès al Parlament europeu. ¿Em pot resumir què ha fet vostè aquests cinc anys?

-No en concret jo sol, perquè cadascú té unes tasques molt determinades, però sí que diria que el Parlament europeu en el seu conjunt fa molta feina. Pensem que prop del 75% de totes les lleis espanyoles, estatals i autonòmiques,  procedeixen de lleis que votem al Parlament europeu. Les decisions que es prenen allà afecten de forma directa la vida diària.

-Però no hi ha prou transparència, la gent no s'assabenta del que s'hi aprova.

-És cert. La gent no se n'adona. S'ha de fer un esforç per part dels diputats; però també per part dels governs, que amaguen les coses positives que arriben d'Europa i només la culpen de les coses negatives, i dels mitjans de comunicació.

-En el seu cas concret, ¿de què se sent més orgullós d'haver estat lluitant i haver-ho aconseguit?

-Del programa Erasmus. S'ha reduït el pressupost europeu per primera vegada, però tot i això, en el seu conjunt ha pujat en un 42% perquè s'ha ampliat. No ho vaig fer jo sol. Sóc a la comissió de Cultura i Ensenyament, i ho vam fer entre tots, però vaig prendre part rellevant en aquesta batalla. L'Erasmus és importantíssim per a l'educació dels joves i també per a la unitat d'Europa.

 

-Doncs a Espanya no hi ha molt bona percepció amb el que ha fet amb ell el ministre José Ignacio Wert.

-És veritat que els fons es reparteixen ara de forma diferent, amb quatre condicions (població de l'Estat, distància entre origen i destí, nivell d'origen del país receptor i nombre de sol·licitants). Això ha fet que els diners que arribin a Espanya no siguin tan importants com haurien de ser. Hi ha hagut un augment, però no tan important. Dit això, és cert que al principi hi va haver un problema [al ministeri], però es va corregir. A més, prioritzar el coneixement d'idiomes i els bons resultats va pel bon camí.

-Vostè que és tan aficionat a l'esport, vist l'ímpetu amb què Ramon Tremosa (CiU) defensa el procés sobiranista, ¿es planteja fer-li un marcatge a l'home?

-Simplement, el que hem de fer és dir la veritat. Ens diuen que fem el discurs de la por, però si una persona va al metge i li diu que té una malaltia, ¿què li dirà? 'Escolti, doctor, no em faci por'. Les coses s'han de saber. No permetrem que es diguin mentides i que s'enganyi Catalunya.

-¿Els companys del PP europeu li pregunten sobre la consulta?

-Se'n parla molt menys del que sembla. No és un tema prioritari. El que preocupa Europa no és això, és la sortida de la crisi. No dic que aquest tema no surti a vegades, però jo tinc un diputat suec a un costat i un d'italià a l'altre i mai m'han comentat res.

-No nota que aquella 'internacionalització del conflicte' hagi arribat gaire a l'Europarlament...

-El Govern de CiU està gastant una quantitat de diners importantíssima en actuacions a l'estranger, però l'èxit és molt petit. Europa no està per aquestes coses. Jo li puc dir que en el primer viatge que va fer el president Artur Mas a Brussel·les es va quedar sorprès que no li fessin l'onada i fossin molt crítics. Això demostra una ignorància molt gran del que és Europa, perquè qualsevol persona formada ha de saber què pensa Europa sobre aquestes qüestions. Ara Mas ja sap que Europa no vol sentir parlar de la independència. No vol obrir aquest meló, perquè seria un exemple molt dolent per potser altres pobles.

-¿Per què el català no té més presència a les institucions europees?

-Ja hi té molta presència. És un idioma que s'utilitza. Però amb tot el respecte, hi ha temes més rellevants que convertir-lo en idioma oficial.

 

-El 2009, el PP va treure a Catalunya  355.000 vots. Ara les enquestes no els són gaire favorables.

-No ens van tan malament. El 2009, al conjunt d'Espanya, el PP va treure un 42,5% dels vots. Va ser el segon de tot Europa en percentatge. Però després de dos anys de Govern en què hem demanat sacrificis, és normal que les enquestes no ens donin uns resultats tan excepcionals. El que és estrany és que el primer partit de l'oposició no aprofiti el desgast que qualsevol govern té. Això vol dir que els espanyols no es refien del PSOE i que molts entenen que el Govern ha fet el que havia de fer.

-¿Tem una campanya 'plebiscitària' amb la consulta com a únic tema?

-No m'agradaria. Si algú vol fer una campanya plebiscitària, anirà en contra de l'esperit europeu i d'Europa. Serà tan antieuropeu com separar-se d'Espanya.

-Digui'm una proposta clau del PP per a Catalunya en aquesta campanya.

SEnDRecolzar el corredor mediterrani, És el PP qui ha posat aquest tema sobre la taula. El Govern de [Rodríguez] Zapatero només tenia un power point.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Pisos i pobresa a l’alça

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat