Exemple per a tots

L a cua començava al carrer Virgen de los Peligros, pujava per Alcalá fins a la Puerta del Sol, baixava fins a la plaça de Cibeles, tornava a pujar i d'allà enfilava Cedaceros, baixava per Los Madrazo, arribava al passeig del Prado i acabava la carrera de San Jerónimo: allà, al saló dels Passos Perduts del Congrés, hi havia el fèretre d'Adolfo Suárez. Per a qui desconegui els carrers madrilenys, gairebé tres quilòmetres de ciutadans en fila per acomiadar-se de l'expresident del Govern després d'esperar-se almenys tres hores sota la intermitent pluja. Davant un personatge tan atacat en l'apogeu de la seva vida política com Suárez, pot ser que el que va passar ahir s'entronqui en la tradició espanyola de criticar el viu i homenatjar sense mesura el mort, però alhora hi va haver altres moviments de més transcendència.

Gairebé tots els dirigents van portar Suárez al seu terreny, cosa que diu molt del finat, el primer president de la democràcia, un home que va personificar una cosa tan indefinible com el centre ideològic. Pel president català, Artur Mas, el seu exemple ha de servir perquè el Govern no es tanqui, sigui «audaç» i autoritzi la consulta d'autodeterminació, prevista per al 9 de novembre. Per l'Executiu, la seva herència implica no transigir davant el mateix referèndum. Per IU, que una cosa tan contrària al consens constitucional com la modificació exprés de la Carta Magna l'estiu del 2011, per instaurar el principi d'estabilitat pressupostària que reclamava Alemanya, no es torni a repetir.

EL RECONEIXEMENT / Apropiacions al marge, tot va ser solemne. L'arribada del seguici fúnebre, amb el fèretre tapat amb una bandera espanyola i transportat a pas lent per membres de l'Exèrcit. El Rei, artífex de la carrera de Suárez, que va sortir del cotxe oficial, va entrar ajudat per un bastó a la capella ardent, va col·locar sobre el taüt el Collar de Carles III, concedit minuts abans pel Consell de Ministres, i va dir després que la seva mort era «una gran pena». La contínua desfilada d'autoritats: de José María Aznar a Felipe González, passant per José Luis Rodríguez Zapatero i Jordi Pujol. I la gent, sobretot la gent. En gran part de la generació nascuda en plena dictadura, però també molts joves de vint i tants per a qui l'expresident del Govern sempre ha estat el passat.

Mas va arribar a un quart de tres. Després de passar per la capella ardent, el primer que va fer va ser cenyir els termes del seu viatge a Madrid. «És per mostrar els meus respectes a Suárez i donar el condol a la família», va dir al pati del Congrés. Llavors va passar a glossar la figura de Suàrez, en un llarg parlament en què a vegades va semblar que es comparava ell mateix amb l'expresident -«va mirar més pel bé del país que pel seu bé personal i el del seu partit»- i altres, la majoria, que posava l'actual inquilí de la Moncloa, Mariano Rajoy, davant del mirall de Suárez. Amb el cos del finat a menys de 30 metres, Mas va invocar els seus «valors» per criticar el líder del PP i insistir que s'ha de moure i autoritzar la consulta.

«En els moments actuals aquells valors es troben a faltar, perquè avui fan més falta que mai -va dir Mas-.

Notícies relacionades

L’estat de negació del PP

Estrasburg rebutja la demanda de Mas contra la seva condemna pel 9N

Ho vull subratllar des d'una perspectiva de Catalunya. Suárez, amb el Rei, va restablir la Generalitat abans, i ho subratllo, que s'aprovés la Constitució. Quin canvi. A grans reptes, grans solucions. Es necessita un gran coratge per enfrontar-nos a aquesta situació. Suárez no va mirar mai cap a un altre costat; es va enfrontar als problemes. Ni els esquivar, ni els va defugir. Ho hauríem de tenir molt present».

RETRETS / Sobre les paraules de Mas, socialistes i conservadors van fer servir adjectius com «impúdic» i «obscè», però una de les primeres crítiques en obert va venir d'algú pròxim. «Aquest és un mal moment per instrumentalitzar la seva figura», va dir Miquel Roca, exportaveu de CiU i pare de la Constitució. La polèmica va arribar fins a Manila, on el titular d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, de visita a les Filipines, va fer el mateix que el president, només que en sentit invers i a 10.000 quilòmetres de distància. «Suárez abordaria la qüestió catalana de la mateixa manera com l'aborda Rajoy», va assenyalar el ministre. Però no van ser més que regats d'una política incapaç de sostreure's a si mateixa en un dia que serà recordat per l'emotiu comiat a un home a qui el pas dels anys ha anat fent més gran. «Sempre vaig tenir un gran afecte per Suárez», va afirmar Jordi Pujol. El sentiment va ser àmpliament compartit.