Així es van explicar els atemptats de l'11-M

'11-M, 192 morts, 1.430 ferits'. Així titulava EL PERIÓDICO el dia 12 de març de 2004 la portada dedicada íntegrament als atemptats d'Atocha. En aquesta ja s'apuntava que Al-Qaida s'atribuïa l'acció, mentre que el llavors president del Govern espanyol, José María Aznar, mantenia que ETA era l'autora de l'atac. 

La publicació del dia 12 que incloïa un crespó negre en la seva capçalera, va dedicar 33 pàgines a explicar i a analitzar els terribles fets ocorreguts. Cronologies, gràfics, informació, imatges, testimonis i  reaccions polítiques, entre altres, van omplir un diari ple de dolor.  

Dia 13: 'Repulsa històrica'. D'aquesta manera titulava la portada aquest mitjà, que va destacar la multitudinària manifestació de Madrid, juntament amb la de Barcelona. A més, es tornava a insistir a dir que els especialistes en islamisme acusaven Al-Qaida, mentre que el Govern insistia a responsabilitzar a ETA. 

Dia 14: 'Al-Qaida, confirmat'. Passats tres dies, a la portada es va combinar la confirmació de l'autoria dels atemptats amb les eleccions espanyoles, que es van realitzar "entre temors i problemes". 'Votar és la solució', afirmava aquest mitjà el 2004.

Notícies relacionades

El fill d’Ábalos nega "ser custodi de res ni de ningú" i assegura que va prestar els seus propis diners al seu pare

«El nombre de parlants del català creix, però no tant com la població»

Dia 15: 'Zapatazo a Aznar i Rajoy'. L'endemà de les eleccions, la portada destacava que el PSOE va guanyar 39 escons i li va treure 16 d'avantatge al PP, que en va perdre 35. 'Rebel·lió democràtica contra el PP' encapçalava la pàgina, que explicava que l'11-M va fer pujar gairebé 9 punts la participació, provocant un terratrèmol polític.