Lleu canvi de tendència

El primer Baròmetre Polític de Catalunya d'EL PERIÓDICO d'aquest any posa de manifest uns lleugers, però importants, canvis de tendència en la percepció general que la població té sobre la situació del país. Encara que segueixen predominant de forma contundent les opinions negatives, aquestes retrocedeixen i els ciutadans comencen a mostrar-se optimistes de cara al futur. El canvi de tendència situa la majoria d'indicadors en els nivells del 2010. Així, estem davant les dades menys negatives des que Artur Mas és president, cosa que dóna una mica d'aire al seu govern, que veu com es redueixen lleugerament les opinions en contra de la seva gestió.

També la valoració de Mas millora lleument, tot i que segueix sense arribar a l'aprovat i continuen sent majoria els que pensen que no és un bon president. De fet, Mas aprova folgadament (i amb gairebé la mateixa puntuació) entre l'electorat de CiU i ERC, però suspèn en tots els altres casos. On és més visible la millora relativa de Mas és quan es pregunta per les preferències de president: el líder de CiU ocupa la primera posició que l'octubre passat tenia Oriol Junqueras. Aquest canvi es dóna tant per l'avenç de Mas com pel retrocés del cap de llista dels republicans. De fet, l'enquesta posa en relleu un cert estancament de tots els indicadors d'ERC respecte a les últimes enquestes i una lleugera millora dels de CiU, que s'acaba traduint en un estret avantatge de la federació nacionalista en l'estimació de vot de cara a les eleccions al Parlament.

Notícies relacionades

Catalunya mantindrà la rebaixa del 50% dels bitllets del transport el 2026

El Govern anuncia un abonament de transport únic per 60 euros al mes

En qualsevol cas, l'escenari polític català segueix dominat per una forta volatilitat de vot. Així, entre les persones que en les eleccions del 2012 van votar formacions polítiques que tenen representació al Parlament de Catalunya, únicament un 57% diu que ara votaria el mateix, mentre que un 20% es mostra decidit, en aquests moments, a canviar de vot. Òbviament, aquesta volatilitat és diferent segons el partit: és molt alta en el cas del PP i molt escassa en el cas d'ERC i les CUP, mentre que el PSC té la majoria del seu electorat en la indefinició. Interessant és veure les transferències de vot que es produeixen entre els uns i els altres: es manté la rivalitat entre ERC i CiU, la competència entre PP i C's i la dispersió dels que abandonen les files socialistes.

Cal posar de relleu que l'agitació que hi ha en el marc autonòmic també es dóna en els altres escenaris electorals. En els comicis europeus, els que tenim més a la vora, gairebé el 50% no es decanta per cap partit en intenció directa de vot i els canvis que es perceben respecte a les últimes europees són molt importants, encara que de moment poc precisos. El que sí que es posarà de manifest el pròxim 25 de maig, per la classe d'elecció que és i el context social i polític en el qual tindrà lloc, és el considerable augment de la fragmentació de vot, que es farà encara més evident en la comparació amb els resultats del 2009.