Cornut i pagar el beure

Apa, a sobre que et treuen atribucions, ets tu qui ha de donar la cara davant els veïns quan protestin perquè no s'amplia aquella guarderia o perquè es tanca aquell ambulatori. Amb la nova llei de l'Administració local, és més que probable que molts alcaldes es trobin en aquesta situació.

En el cas de la sanitat, per exemple, el Govern central està en contra que els ajuntaments destinin 520 milions d'euros anuals a aquesta partida (la xifra és del 2012) i vol que es facin càrrec d'això les diputacions o els executius autonòmics, els mateixos que ja deuen diners als municipis. Vet aquí una mostra més que probable, la d'un poble amb un dispensari en què l'Executiu autonòmic paga als treballadors i el material però l'ajuntament posa l'edifici i abona les factures de l'aigua, la calefacció i l'electricitat. Ara, amb la nova reglamentació, el consistori no haurà de fer front a aquests costos si no té els seus comptes més nets que una patena, cosa que pot fer perillar el servei si els organismes supramunicipals l'han d'assumir. Perquè no es tractarà de posar un pegat a un episodi excepcional, sinó que es pot trobar amb desenes de casos com aquest just quan a les arques públiques ja no hi queden ni teranyines.

Encotillats

Fent una translació al món educatiu, el mateix pot passar en guarderies i centres escolars, que a la vegada veuen encotillada la seva capacitat d'organització. Els ajuntaments espanyols es van gastar 2.216 milions d'euros en aquesta cartera el 2012. Ara poden trobar-se que potser hauran d'acomiadar persones que havien contractat per reforçar el servei. Potser hi ha un poble que ha posat en nòmina el conserge de l'escola perquè el Govern autonòmic no ho assumia i ara se n'ha de prescindir perquè l'Administració de la comunitat no té fons per pagar-li.

«Els sindicats calculen que aquesta llei eliminarà entre 40.000 i 50.000 llocs directes de treball a Catalunya», recorda Xavier Amor, president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Pineda de Mar (Maresme). «És increïble, perquè el mateix Estat no s'amaga i ens diu que hem d'acomiadar gent. A nosaltres, els alcaldes, que no ens deixen marge ni tan sols per poder ajudar una família si ve a l'ajuntament perquè no en té prou per pagar cap factura», sosté Miquel Buch, regidor de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis. «Ens tenen lligats de peus i mans i, sí, a sobre hem de ser nosaltres els que els hem de dir als nostres veïns que no podem fer més perquè no ens deixen», afegeix.

Notícies relacionades

L’Exèrcit ensinistra l’elit de la defensa ucraïnesa en una base de l’Empordà

Montero i Illa reivindiquen una aliança entre Andalusia i Catalunya

¿Insubmissió?

Els representants institucionals admeten que seran les zones menys poblades les que més patiran les conseqüències de la nova norma. A Catalunya, les comarques de Lleida són les que corren més perill. Un altre exemple: aquell taxi que abans pagava l'ajuntament del poble perquè portés un veí a l'hospital de la capital de província es quedarà sense carrera, i el veí, potser, sense tractament. Els alcaldes, almenys per ara, refusen parlar d'insubmissió davant la llei, encara que més d'un reconeix en veu baixa que ja se les arreglaran com sigui per poder evitar-la. La llei, i l'empipada veïnal.