Artur Peguera: "El Pont és el cor que batega per tota la comarca"

Per arribar als prats, les vaques i les ovelles havien de travessar el carrer on Artur Peguera jugava amb els amics. Era el seu espai de jocs infantils, lliure de rellotge i perills. El periodista va néixer al Pont de Suert el 1964, i hi va viure fins als 10 anys perquè al seu pare, corresponsal de premsa, el van enviar a Lugo. Dos dies de viatge en un Seat 1500 i dos anys i mig d'estada a la ciutat gallega. Durant aquest temps només va tornar al Pont per vacances. La família Peguera Anoro encara conserva la vivenda on Artur va créixer respirant la naturalesa que avui el repta a tocar el cel en qualsevol cim que trepitja el presentador d'Esports de Televisió de Catalunya.

SEnD¿Conserva amistats de la infància?

-Sí. No és la mateixa relació perquè llavors només pensàvem a jugar, però mantenim l'afecte i recordem aquells temps. També organitzem excursions a la muntanya per passar-hi la tarda o matinem per fer algun dels cims de 3.000 metres que envolta el poble.

-¿Què sent quan torna al Pont de Suert?

-Quan hi vaig per passar-hi uns dies,  penso que m'agradaria tornar-hi a viure. Envejo els amics que van tenir el valor de desafiar les dificultats i es van quedar a viure al Pont. Gràcies a ells, ara hi podem tornar nosaltres. Sense la seva determinació, el poble s'hauria apagat del tot.

-¿Disfruta igual de la comarca de l'Alta Ribagorça i la seva capital?

-A mi el Pont de Suert m'encanta, però he d'admetre que el millor que té és l'entorn. Una vegada van crear un lema turístic molt encertat: el Pont de Suert, el cor;  els voltants, un tresor. El Pont és el cor que batega per tota la comarca, el centre principal de comerç i negocis, però la riquesa que l'envolta no té preu: pistes d'esquí, quilòmetres i quilòmetres de camins per a excursions, les esglésies romàniques...

-¿Alguna cosa imprescindible?

-Un passeig pel barri antic del Pont, amb vermut i entrada a l'església nova. Amb nens, s'ha de visitar el centre de fauna. I un passeig pel Camí de l'Aigua és la millor teràpia antiestrès. Jo recomanaria el Pont de Suert als clubs esportius per al seu stage de pretemporada. Té bons hotels, instal·lacions modernes i, ara, piscina climatitzada.

-¿Quins esports hi practica?

-Moltíssims. A l'hivern, esquio a l'estació de Boí-Taüll. A l'estiu, gairebé cada dia surto a córrer per la muntanya i acostumo a anar al pantà d'Escales, on un parell d'amics han muntat activitats nàutiques. Però a la comarca també hi ha infinitat de rutes per fer en bicicleta de muntanya.

-¿Què li falta a la seva Ribagorça?

-Treball, indústria, bombers professionals i millorar el CAP.

-¿Hi ha res que pensi que hi sobra?

-El tram de la N-230 que travessa el Pont. És urgent fer la variant.

-¿De què es pot sentir molt orgullosa la gent de la comarca?

-D'haver sobreviscut sense deure res a ningú, de ser hospitalària, de la seva cuina amb bolets, del civet d'isard i de la girella. S'han de provar.

Notícies relacionades

El jutge no veu pressions d’Interior a l’advocat de Bárcenas

¿García Ortiz ha de reflexionar?

-¿Algun cèlebre esportista amb qui comparteixi els orígens?

-Tot i que ell va néixer a l'Hospital de Viella i va viure a la Pobla de Segur, la casa pairal de Carles Puyol és el Mas de Gras, al Pont de Suert, que el futbolista ha reformat.