Joan Herrera: «La pregunta permet trencar sense ser independentista»

Passejant per la Rambla del Poblenou, on resideix, a Joan Herrera el paren molts veïns per felicitar-lo pel desenllaç de la pregunta de la consulta. El líder d'ICV tampoc oculta la seva satisfacció per un pacte que permet al seu partit salvar l'equilibri intern entre federalistes i independentistes.

-¿Quina virtut té la pregunta perquè hi hagi donat el vistiplau?

-Que l'hem construït entre tots. Volíem una pregunta clara i inclusiva que expressés ruptura. Qualsevol que vulgui trencar amb el model autonòmic pot votar sí a la primera pregunta. Amb aquesta pregunta es pot expressar ruptura sense ser independentista. I la prova és l'aval d'UGT i CCOO.

-¿En què ha cedit ICV-EUiA?

-La fórmula s'assembla molt a la que nosaltres volíem. Ens sentim reconfortats perquè durant un mes hem callat molt per no rebentar les negociacions.

-¿Ha trobat més sintonia amb Artur Mas que amb Oriol Junqueras?

-Jo he negociat sempre amb el president de la Generalitat.

-Dimarts, vostè advertia que les presses podien «rebentar» el procés. I dimecres era al Palau pactant amb Mas la pregunta.

-El més raonable hauria sigut discutir primer l'instrument i després la pregunta i la data. L'administració dels temps és fonamental perquè un procés com aquest requerirà molta resistència. Per això, dir que aquest procés s'ha de fer de pressa pot fer-nos perdre molta força dins del catalanisme.

-Una peça que han perdut pel camí és el PSC. Pere Navarro no hi veu el federalisme en aquesta pregunta.

-Els socialistes saben perfectament que l'única opció federal per a Catalunya és un federalisme de tu a tu amb Espanya. Aquesta és la virtut de la pregunta: ens permet reafirmar-nos com a subjecte polític. Quan votes Estat a la primera pregunta, estàs votant Estat federal. D'acord amb el programa del PSC, Pere Navarro hauria de votar sí a la primera pregunta i no a la segona. ICV-EUiA ha jugat el paper que hauria d'haver jugat també el PSC, que hauria de tornar al tren del catalanisme, igual que seria bo que Esquerra Republicana baixés del tren de les retallades.

-Si Mariano Rajoy ja ha dit que ni parlar-ne i Mas es va comprometre a respectar la legalitat, ¿com pensen fer la consulta?

-No avancem etapes. Ara hem d'evidenciar que amb la llei espanyola és possible, però el problema és de voluntat política. És probable que s'hagi de fer amb la llei catalana, sabent que pot ser recorreguda. Però el problema no es resol amb una declaració unilateral, sinó amb la veu de la gent, i hi ha moltes maneres que aquesta s'expressi.

-¿Amb unes eleccions plebiscitàries, per exemple?

-No. Aquí no hi caben succedanis ni substitutius de la consulta. Amb la pregunta s'ha demostrat que no es pot intercanviar consulta per pressupostos, que el país es construeix amb el dret a decidir però també tancant el pas a les retallades.

-Posem que hi ha consulta. Els que votin a favor d'un Estat, ¿què estaran votant exactament?

-Donar per superat l'Estat autonòmic. Hi haurà una suma que expressarà un mandat per negociar una relació amb Espanya federal, confederal o independent, segons quin sigui el resultat de la segona pregunta. La proposta permetrà conèixer el pes real de l'independentisme.

-Segons l'enquesta que va publicar EL PERIÓDICO dissabte, el sí guanyaria en les dues preguntes, però el suport a la independència no arribaria al 50%. ¿Què passaria si fos aquest el resultat de la consulta?

-Qui administri el procés haurà de fixar les condicions, i això dependrà de la correlació de forces. No obstant, en els processos més recents, Kosovo i Montenegro, la UE va demanar el 55% dels votants. De totes maneres, fa mesos que busquem adversaris entre els que estem a favor del dret a decidir. ¿Per què no ens posem d'acord tots d'una vegada en el 'volem votar'?

-Per tant, vostè no comparteix la tesi que amb un 51% de sí a la segona pregunta n'hi hauria prou.

-Posem un exemple. Un 60% vota sí a la primera pregunta i un 51% vota sí a la segona. El resultat: un 30,6% de votants a favor de la independència. ¿És raonable? Tothom sap que no. Un procés com aquest es basa en la correlació de forces.

-CDC i ERC han posat en marxa

 

la campanya del sí-sí. Vostè no pot garantir el sí d'ICV a la segona pregunta.

-ICV decidirà el seu vot quan es convoqui la consulta perquè dependrà de les ofertes que arribin de l'Estat. Estarem sens dubte en el primer sí, perquè en el nostre partit no hi ha falsos federalistes, i el segon sí el decidirem democràticament. El més important és que en la primera votació hi ha una opció de ruptura àmplia. De totes maneres, fa un mes i mig que estem parlant d'escenaris de futur. ¿Per què no guanyem la consulta abans?

-ICV ha aconseguit una cosa molt meritòria: convèncer IU perquè recolzi el dret a decidir. Però amb la pregunta sembla que a Cayo Lara li comencen a tremolar les cames.

-Veient la sortida en tromba del PP i el PSOE, la defensa que fa Cayo Lara de la consulta té un valor extraordinari. Solem donar la imatge d'una Espanya tancada en banda, però IU fa campanya per la consulta i els sondejos li auguren un creixement important. Ningú ha fet més fora de Catalunya pel dret a decidir que ICV.

Notícies relacionades

Junts vol prohibir el burca al carrer i vetar l'ús del vel a escoles i instituts

El Govern lliga amb ERC l’última injecció de recursos i salva la seva estabilitat sense pressupostos

-Un cop pactada la pregunta, ¿descarta per complet integrar-se en una llista per a les europees amb CiU i ERC?

-El meu sentit de la sobirania és més ampli. La sobirania no solament està en joc en la relació amb Espanya. CiU vota en contra de la sobirania dels catalans quan avala les polítiques d'austeritat. El projecte europeu de CiU va contra la sobirania i els drets de la gent, i això és incompatible amb una llista conjunta.